Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Peter Pan. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Peter Pan. Mostrar tots els missatges

dijous, 5 de març del 2009

Ambigüitats

En les primeres representacions teatrals de l'obra de Peter Pan, aquest personatge fou representat en diverses ocasiona per una dona. Aquest fet podria tenir alguna relació amb les problemes amb el sexe contrari que es narren en l'obra. Peter vol que una representant del sexe femení es converteixin en la seva mare, dubtant entre tres personatges: la seva mare que ha desaparegut atès que s'ha oblidat d'ell i li ha tancat la finestra prohibint i obstaculitzant així el seu reencontre; Wendy, un amor romàntic i la perfecta novia que encarna la realitat; Dringuets, una fada gelosa, representant del món màgic sobrenatural i la nena india símbol d'aventura i heroicisme. I no podem oblidar el paper de les sirenes, que naden per l'illa amb una aire amenaçador i seductor.

Finalment Peter opta per Wendy donat que ella el protegeix vers tots aquells conflictes que el pertorben interiorment, accedint a tots els seus antulls i manifestant una actitud de comprensió maternal davant la seva fragilitat psicològica. Però Peter és víctima d'un fet màgic que fa que rebutgi i ignori qualsevol símbol d'afecte vers Wendy. Té una gran necessitat d'estimació, però té pànic i per això rebutja qualsevol contacte carnal.



PETER PAN (1924) Betty Bronson was a teenager from New Jersey, toiling away at bit parts when J.M. Barrie spotted her and insisted that she play his hero, Peter Pan, in the Paramount film of his story. The ballet-trained youngster proved to be a perfect choice.

Un pessic d'Arthur Rackham

La referència al text sobre el llibre d'en Peter Pan publicat per la "Fundació la Caixa" el 1992 no ens ha deixat indiferents i ens ha despartat la curiositat sobre el reconegut il·lustrador anglès Arthur Rackham, curiositat que ens ha fet indagar en les seves il·lustracions envers la novel·la de referència.

Tot veient la petita mostra que aquí adjuntem, no sembla gens estrany que el mateix James Barrie es quedés incisat amb les imatges, doncs són del tot
captivadores i màgiques, l'ingredient perfecte per deixar volar la imaginació.







dijous, 26 de febrer del 2009

Ho sabies?

J.M. Barrie va manllevar de l'antiga mitologia grega el nom del nostre gallet protagonista.

Pan era el déu dels pastors i dels ramats. Se'l representava mig home i mig animal. La seva cara era Barbuda amb una expressió d'astúcia bestial i plena d'arrugues. Li sobresortia un angulós mentó i portava banyes. Tenia el cos pelut i les extremitats inferiors eren les d'un boc amb peülles en lloc de peus. La natura li havia concedit una impressionant agilitat. Era exageradament ràpid en la carrera i trepava amb facilitat pels arbres. Li agradava fer la migdiada sota els arbres prop de fonts i rierols. Passava la resta del dia espiant i perseguint les nimfes que el defugien esporuguides, ja que les seves intencions sempre eren les mateixes i mai bones.Diuen que una vegada es va obsessionar amb la nimfa Sirinx, la qual abans de caure en mans de Pan va preferir convertir-se en canya. El déu va romandre prop de les canyes plorant la seva desgràcia. Aviat es va adonar que, quan el vent bufava, feia gemegar les canyes produint una dolça melodia. Va decidir tallar les canyes, enganxar-les amb cera i penjar-se-les al coll. D'aquesta manera va fabricar un instrument musical al qual va donar el nom de siringa, en record de la nimfa, la qual, d'alguna manera, sempre l'acompanyava.

dilluns, 23 de febrer del 2009

La síndrome de Peter Pan

La Síndrome de Peter Pan ha estat acceptada a la psicologia popular des de la publicació del llibre, l'any1983, titulat The Peter Pan Syndrome: Men Who Have Never Grown Up ("La síndrome de Peter Pan, la persona que no creix mai"), escrit pel Dr. Dan Kiley. No existeixen evidències que mostrin que la síndrome dePeter Pan sigui una malaltia psicològica existent i no es troba a la llista del Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals.
Alguns veuen aquesta síndrome com un problema molt extens a la societat moderna i post-industrial.
La síndrome de Peter Pan es caracteritza per la immaduresa en certs aspectes psicològics, socials, i per l'acompanyament de problemes sexuals. La personalitat masculina en qüestió és immadura i narcisista. El subjecte creix, però la representació internalitzada del seu jo és el paradigma de la seva infància que es manté al llarg del temps. De manera més global, segons Kiley, les característiques d'un "Peter Pan" inclouen alguns trets d'irresponsabilitat, rebel·lia, còlera,narcisisme, dependència, negació de l'envelliment (arribant a l'extrem d'iniciar estudis universitaris després de complir 50 anys... per "construir-se un futur"), manipulació, i la creença que està més enllà de les lleis de la societat i de les normes establertes per aquesta. En algunes situacions, els que pateixen aquesta síndrome acaben tornant-se personatges solitaris. Amb escassa capacitat d'empatia o d'obertura al món dels "grans", en no obrir-se sentimentalment, són percebuts com individus freds i no disposats a donar-se, cosa que els torna com un "boomerang" a través de la no recepció de mostres alienes d'afecte. Alguns professional els han denominat esquizo-afectius.
La síndrome

Aquesta síndrome és un fet manifest. El llibre de Kiley emfatitza sobre ell, però es limita a donar un nom ja gairebé literari a un element que ha estat present, des de sempre, a qualsevol caracterització neuròtica, des dels inicis dels enfocaments de la teràpida psicoanalítica. Quan Freud parlava de la fixació, es referia d'alguna manera a l'estancament de l'evolució de la personalitat que es verifica en els subjectes que pateixen aquests tipus de simptomatologia. Potser cal destacar que aquest conjunt de símptomes que singularment ens ocupa, no ha tingut cap categorització a la bibliografia psiquiàtrica, en general. I és sorprenent. De fet, "la síndrome de Peter Pan" no constitueix cap psicosi. És un trastorn neuròtic, o almenys definidament caracterològic. El mateix Kiley insisteix, a la seva obra, sobre la dificultat de la modificació de l'anomalia d'aquests comportaments, però sense fer referència a les mateixes o semblants dificultats que apareixen, en qualsevol teràpia, per a la reacomodació dels quadres negatius que obstaculitzen l'evolució del subjecte.
Les fases

Les fases de la síndrome semblen ser les següents:
De 10 a 15 anys: els símptomes apareixen, amb una certa irresponsabilitat de l'individu, una angoixa vers el món exterior, una certa solitud i un conflicte amb el sexe.
De 16 a 22 anys: un cert narcisisme, doblat sovint per un masclisme (o feminisme) aparent.
De 23 a 25 anys: l'individu es pot plànyer d'una insatisfacció vers la vida i una inadaptació al món exterior.
De 26 a 30 anys: inici de la fase crònica del cicle.
A partir dels 45 anys: l'adult intenta retrobar la seva infància alternativament a un estil de vida que no ha escollit (amb la culpabilitat d'haver "perdut" anys).
Referències

Kiley, Dan, Dr. (1983) The Peter Pan Syndrome: Men Who Have Never Grown Up.
Dan Kiley, le Syndrome de Peter Pan : ces hommes qui ont refusé de grandir, Robert Laffont, col. Réponses,París, 1996.

diumenge, 22 de febrer del 2009

El valor de la imaginació




Recentment hem tingut el plaer de conèixer algunes de les aportacions d’un dels més gran personatges en l’art d’inventar històries, es tracta de l’escriptor italià Gianni Rodari, autor, entre altres, de l’obra Gramàtica de la fantasia.

La lectura de Peter Pan ens ha recordat alguns dels comentaris de Rodari referint-se al paper de la imaginació en el desenvolupament dels infants. Segons aquest autor és imprescindible rebutjar la tradicional oposició entre fantasia i realitat, segons la qual realitat significa el que existeix i fantasia el que no existeix. És que els somnis no existeixen? No existeixen els sentiments pel fet de no tenir cos? Rodari dóna un gran valor al cultiu de la imaginació:

“No se puede concebir una escuela basada en la actividad del niño, en su espíritu e investigación, en su creatividad, si no se coloca a la imaginación en el lugar que merece en la educación. Lo que implica que el educador animador cuenta entre sus tareas con la de estimular la imaginación de los niños, de liberarle de las cadenas que precozmente le crean los condicionamientos familiares y sociales, la de animarle a competir con ella misma, transformándose de imaginación que consume en imaginación que crea. Para esto también le serán útiles los libros. Claro está, para ir más allá. Y también para descubrir que más allá, hay otros libros en los que se conserva la memoria colectiva de la humanidad, el espesor de la historia humana, las reflexiones, los sufrimientos, las esperanzas de generaciones, los conocimientos, las técnicas y los proyectos para mejorar la vida. Ningún libro puede sustituir la experiencia, pero ninguna experiencia se basta a sí misma” (Gianni Rodari )

Il•lustració: Catia Chien

dissabte, 21 de febrer del 2009

Peter Pan i El Canto del Loco

Poder volar en els records és ... meravellós
Un día llega, mira calma mi Peter Pan
hoy amenaza aquí hay poco que hacer

Me siento como en otra plaza
en la de estar solito en casa
será culpa de tu piel

Será que me habré echo mayor
Que algo nuevo ha tocado este botón
para que Peter se largue

y tal vez viva ahora mejor
más a gusto y mas tranquilo en mi interior

que campanilla te cuide y te guarde

a veces gritas des de el cielo
queriendo destrozar mi calma
vas persiguiendo como un trueno
para darme ese relámpago azul

ahora me gritas des de el cielo
pero te encuentras con mi alma
conmigo ya no intentes nada
parece que el amor me calma.. me calma

si te vas muy bien llevate la parte que me sobra a mi
Si te marchas viviré con la paz que necesito
Y tanto ansié

Mas un buen dia junto a mi
Parecía que quería quedarse aquí
No había manera de echarle

Si Peter no se quiere ir
La soledad después querrá vivir en mi
La vida tiene sus fases, sus fases

a veces gritas des de el cielo
queriendo destrozar mi calma
vas persiguiendo como un trueno
para darme ese relámpago azul

ahora me gritas des de el cielo
pero te encuentras con mi alma
conmigo ya no intentes nada
parece que el amor me calma..

a veces gritas des de el cielo
queriendo destrozar mi calma
vas persiguiendo como un trueno
para darme ese relámpago azul

ahora me gritas des de el cielo
pero te encuentras con mi alma
conmigo ya no intentes nada
parece que el amor me calma.. me calma

cuando te marches creceré
recorriendo tantas partes que olvide
y mi tiempo ya lo ves

tengo espacio y es el momento de crecer

si te machas viviré
con la paz que necesito y tanto ansie

espero que no vuelva más
que se quede tranquilito como esta
que ya tuvo bastante

fue tiempo para no olvidar
la zona mala quiere ahora descansar
que campanilla te cuide y te guarde

J.M. Barrie

Sir James Matthew Barrie OM (9 de maig de 1860 - 19 de juny de 1937), més conegut com J. M. Barrie, va ser un novel·lista i dramaturg escocès. És especialment famós per haver creat el personatge de Peter Pan, basat en els seus amics, els xiquets Llewellyn-Davies.
Segon de deu germans, Barrie va nàixer a Kirriemuir, Angus i va ser educat a The Glasgow Academy i la Universitat d'Edimburg. Va exercir de periodista a Nottingham, després a Londres, i després es va dedicar a la literatura, primer a la novel·la i posteriorment al teatre.
Nomenat baronet l'any 1913, al 1922 va ser nomenat Membre de l'Orde del Mèrit, Barrie està soterrat a Kirriemuir junt amb els seus pares, la seua germana i el seu germà major David, el qual havia mort en un accident de patinatge just abans del seu catorzè aniversari.

Infantesa

J. M. Barrie va nàixer en el si d'una adinerada família britànica victoriana. Quan tenia 6 anys, el seu germà de 13 David, el favorit de sa mare, va morir. Sa mare mai no es va recuperar de la pèrdua, i va ignorar J. M. Per exemple, quan entrava en una habitació on estava sa mare, aquesta sempre deia «David, ets tu? Pots ser tu?» i quan advertia que era James, afegia «ah, només ets tu.» Son pare no es relacionava en absolut amb els infants. Com resultat d'aquest abandó emocional i del probable abús psicològic, James va patir nanisme psicogènic: va deixar de créixer i mai va desenvolupar la pubertat. Va arribar a l'edat adulta sense haver crescut més d'1,47 m.

Carrera literària

Estàtua de Peter Pan als Jardins de Kensington, Londres
Barrie va ambientar les seues primeres novel·les a Kirriemuir, a la qual es referia com Thrums (‘Flocs'), potser perquè son pare va treballar com a teixidor. Sovint va escriure també diàlegs en escocès. Més tard va escriure obres teatrals incloent-hi Carrer Quality (1901), El que saben totes les dones (1908) i L'admirable Crichton (1902). La seua última obra teatral, David (1936), dramatitzava la història bíblica del rei Saül i del jove David. Com el de Peter Pan, el paper de David va ser interpretat per una dona, Elisabeth Bergner.
Les seues novel·les de Thrums van gaudir d'un enorme èxit quan van ser publicades, començant per Auld Licht Idylls (1888). Li va seguir A Window in Thrums (1889), i El petit ministre (1891). Les seues dues novel·les de Tommy, El sentimental Tommy i Tommy i Grizel van veure la llum l'any 1896 i l'any 1902 respectivament. Tracten de temes molt més directament relacionats amb el que acabaria convertint-se en Peter Pan. La primera aparició d'aquest personatge es produeix a El petit ocell blanc (1901).
Barrie va escriure l'any 1891 Ibsen's Ghost, una paròdia del drama d'Henrik Ibsen Espectres que acabava de ser representada per primera vegada a Anglaterra per la Independent Theatre Society dirigida per J. T. Grein. L'obra de Barrie va ser estrenada el 31 de maig al Toole's Theatre de Londres. Barrie semblava apreciar els mèrits d'Ibsen: fins i tot William Archer, traductor de les obres d'Ibsen a l'anglès, va disfrutar de l'humor de l'obra i la va recomanar.
Peter Pan va ser representada per primera vegada el 27 de desembre de 1904. l'any 1924, l'autor va especificar que els drets d'autor de l'obra serien a benefici del Great Ormond Street Hospital de Londres. L'estat actual d'aquests drets d'autor és complex.
Barrie, junt amb altres autors teatrals, va estar implicats en els intents de 1909 i 1911 de desafiar la censura de Lord Chamberlain sobre la producció teatral de Londres.

Amistats

Barrie, Arthur Conan Doyle i Robert Louis Stevenson van ser amics des de la Universitat. Els tres van ser alumnes de la Universitat d'Edimburg i també van treballar en el periòdic de la facultat. J. M. Barrie va conéixer a Thomas Hardy a través de Hugh Clifford mentre va estar residint a Londres.

La família Llewelyn-Davies

La família Llewelyn-Davies estava formada pels pares Arthur (1863–1907) i Sylvia (1866–1910), filla de George Du Maurier, i els seus cinc fills George Llewelyn-Davies (1893–1915), John Llewelyn-davies o Jack (1894-1959), Peter Llewelyn-Davies (1897–1960), Michael Llewelyn-Davies (1900–1921) i Nicholas Llewelyn-Davies o Nico (1903–1980).
Barrie va entrar en contacte amb la família l'any 1897 o el 1898 després de conéixer George i Jack amb la seua passejadora Mary Hodgson en els Jardins de Kensington de Londres, on solia anar mentre passejava el seu gos Porthos, perquè vivia prop. No va conéixer Sylvia fins més tard, en una trobada casual durant un sopar.
Es va convertir en un segon pare per als nois i, quan aquests van quedar òrfens, en el seu guardià. Algunes fonts afirmen que el testament de sa mare estipulava que la germana de la passejadora havia de prendre'n la custòdia i que Barrie el va falsificar o el va malinterpretar involuntàriament (la germana de la passejadora s'anomenava Jenny, mentre quela família Davies anomenava familiarment Jimmy a Barrie). Tanmateix, estava clar que era l'únic amb temps i recursos suficients per a mantenir els infants i Sylvia no volia que els seus fills foren repartits entre els parents.
Encara que alguns poden trobar sospitosa aquesta amistat amb els xiquets, no pareix haver-hi evidència alguna de què ocorreguera quelcom inapropiat i el menor d'ells, Nico, va negar rotundament que Barrie s'haguera comportat deshonestament alguna vegada. Barrie estava casat amb l'actriu Mary Ansell, però el matrimoni no tenia vida sexual, ni per tant fills, i va acabar en divorci.
Barrie era el padrí de Peter Scott.
L'estàtua de Peter Pan en els Jardins de Kensington, erigida en secret a la nit per a la May Morning de 1912, es devia suposadament haver inspirat en una fotografia de Michael, però l'escultor va decidir usar un altre xiquet com a model, deixant Barrie molt decebut amb el resultat. «No mostra al dimoni dins de Peter», va dir.
Barrie va patir un gran dolor amb la mort de dos dels xiquets Llewelyn-Davies. George va morir en servei (1915) durant la Primera Guerra Mundial. Michael, amb qui Barrie mantenia una correspondència diària, es va ofegar l'any (1921) en un possible pacte suïcida un mes abans del seu vint-i-uné aniversari, quan nadava en unes conegudes aigües perilloses d'Oxford amb el seu amic i possible amant Rupert Errol Victor Buxton. Alguns anys després de la mort de Barrie, Peter Davies, després editor, va escriure el seu llibre Morgue, incloent-hi molta informació familiar i comentaris sobre Barrie. A l'edat de 63 anys Peter es va suïcidar llançant-se davant d'un tren del Metro de Londres.

Biografies cinematogràfiques



La BBC va produir l'any 1978 una guardonada mini-sèrie d'Andrew Birkin, The Lost Boys (també titulada J.M. Barrie and the Lost Boys), protagonitzada per Ian Holm com Barrie i Ann Bell com Sylvia. Hom considera que reflecteix els fetx amb fidelitat, fins i tot l'assumpte de l'afecte de Barrie pels nois. El paper d'Arthur Llewelyn-Davies està interpretat per Tim Piggot-Smith.
Una pel·lícula mitjan fictícia sobre la seua relació amb la família, Finding Neverland, va ser estrenada l'any 2004, amb Johnny Depp com Barrie i Kate Winslet com Sylvia Llewelyn-Davies. Va ometre a Arthur i Nico.

2. ATRAQUEM AL PORT DE L'ILLA DE MAI MÉS


Peter Pan viu a l'Illa de Mai Més en companyia dels Nens Perduts. En una visita a Londres s'enduu els dos germans Darling i la seva germana Wendy, que s'encarregarà de fer de mare dels Nens Perduts. Una vegada a l'illa, s'integren en la xarxa d'escaramusses habituals contra els pirates i els indis. Al cap d'un temps els tres germans Darling tornen a casa dels seus pares, acompanyats per tots els Nens Perduts. Peter Pan, però, resta a l'illa. I és que, com diu la història: Tots els nens creixen. Tots menys un.