Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El màgic d'Oz. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El màgic d'Oz. Mostrar tots els missatges

dilluns, 16 de març del 2009

El camí cap a Oz

Tal i com apareix descrit per primer cop en el llibre, “el camí que mena a la Ciutat de les Maragdes és empedrat de rajoles de color groc” [pàgina 36 (I)].
Cal dir que molts comentaristes s’han entestat a associar aquest camí literalment amb la frase <<>> tot i que no tenim la certesa que aquest fos el sentit real que l’autor li volgués donar.
El camí que porta a Oz, com succeeix en moltes altres novel·les d’aventura, apareix com a metàfora del trajecte que cal recórrer en l’evolució personal d’una persona. Marca la distància que s’ha hagut de traçar per passar d’un jo a un altre.
El concepte de camí va íntimament lligat a la noció de viatge. Com succeeix en la majoria de viatges que s’emprenen en els contes de fades, també el camí cap a Ciutat Esmeralda està ple de perills i trampes:
- “És un viatge molt llarg, a través d’un país que de vegades és agradable i de vegades tenebrós i terrible”. [pàgina 36 (I)].
- “...abans no arribis a la fi del teu viatge et caldrà passar per llocs molt difícils i perillosos”. [pàgina 43 (I)].
- “Darrere seu quedava la fosca boscúria que havien travessat sense prendre mal, malgrat tots els obstacles; i davant seu ara s’estenia un país deliciós i assolellat”. [pàgina 91 (I)].

Però, com molt bé es diu en el capítol “ En el interior de Oz” del llibre La bruja debe morir de Sheldon Cashdan, els obstacles serveixen per enfortir el propòsit i il·luminar les capacitats personals. El viatge, en definitiva, subministra als membres de la història nombroses oportunitats de superar les seves pors i les seves carències.
Com també exposa Cashdan, cal distingir, altrament, la diferència existent entre el viatge d’anada i el de tornada. Un cop Dorothea destrueix la Bruixa malvada de l’oest encara li falta recórrer el camí de tornada a casa però podem dir que, en aquest cas, la nostra protagonista ja està psicològicament a casa. Al vèncer la Bruixa i transformar als seus amics, ha modificat el seu sentiment del que és ella mateixa. La seva trobada amb el Màgic d’Oz no fan sinó confirmar que les qualitats que els seus companys estaven buscant eren les mateixes que buscava per a ella mateixa.

Com podem veure en el mapa adjunt cada regió d’Oz té el seu color distintiu:


Baum, a més a més, defineix el seu món secundari donant a cada localitat d’Oz no solament un nom propi sinó també el seu color predilecte i una descripció detallada del seu vestit i els seus costums locals.
Segons sembla, el canvi d’una regió a l’altra respon als principis de la teoria dels colors. Cada una de les tres regions principals visitades en el Màgic d’Oz té un color primari. Dorothy i els seus companys no viatgen directament d’un color primari a un altre. La seva ruta passa sempre per un color secundari. Així doncs, per exemple, per arribar a l’oest han de passar pels camps verds del voltant de la Ciutat de les Maragdes, que són un lligam entre la terra blava dels mastegires i el país groc dels parpellols. El gràfic estàndard dels colors situa el blau a la dreta (est), el groc a l’esquerra (oest) i el vermell a baix ( sud), com els Mastegaires, els Parpellols i els capgrossos.


Per acabar, ens ha semblat oportú fer menció del conegut “Viatge a Ítaca” de C. Kavafis que ens recorda la importància del viatge com a procés d’aprenentatge:

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Constantinos Kavafis ( Fragment d’ Ítaca)

diumenge, 15 de març del 2009

Caracterització de les bruixes / fades

A continuació detallem algunes de les referències que apareixen a la novel·la que serveixen per caracteritzar les diferents bruixes i fades que trobem al Màgic d'Oz:

BONES:

-Vestides de blanc amb túnica esquitxada d’estrelletes.

“ A més, portes color blanc en el vestit, i només les fades en porten, de color blanc a la roba” [pàgina 43 (I)]

“La van trobar molt bonica i jove. Tenia els cabells de color vermell molt viu, i li queien en rínxols damunt les espatlles. Portava un vestit completament blanc; però els seus ulls eren blaus, i miraven a la nena en simpatia”. [pàgina. 206 (II)]

“Mentre estava dreta, sense cansar-se de mirar l'estrany i bell paisatge que la voltava, es va adonar que s'apropava cap a ella un grup de persones, les més extravagants que havia vist mai. No eren tan altes com les persones grans que estava acostumada a veure, però tampoc no es podia dir que fossin molt baixetes. De fet,semblaven més o menys de la mateixa estatura que la Dorothy, que era una nena força atleta per l'edat que tenia,i, tanmateix,feien tota la cara de tenir molts més anys que ella. Eren tres homes i una dona, i tots quatre anaven vestits d'una manera ben rara. Portaven uns barrets rodons acabats en una punxa d'un pam i mig, amb tot de picarols al voltant de l'ala que dringaven suaument quan es movien. Els capells dels homes eren blaus; el de la dona era blanc, i aquesta darrera portava una túnica blanca que li queia en plecs des de les espatlles, una túnica esquitxada d'estrelletes que brillaven al sol com diamants. [...] Quan a la petita dama, devia ser molt més vella, ben segur: tenia tot d'arrugues a la cara, i els cabells gairebé blancs, i caminava una mica encarcarada”. [pàgina 16 (II)]


Baum juga un cop més amb els convencionalismes. Sovint el negre s’ha considerat el color del Mal, i el blanc el del Bé (recordem que els mastegaires cregueren que Dorothy era una fada per la seva vestimenta: un vestit de color blau i blanc). El blanc és símbol de puresa, simbolitza la transparència en l'aigua, la bondat, la innocència, el color de la perfecció que cercaven cada un dels personatges del Màgic D'oz.
La primera fada amb qui es troba Dorothy és la fada del nord, una fada jove i amb el cabell de color vermell, símbol del perill, dels entrebancs i de les aventures que Dorothy haurà de viure durant la seva estada al país d'Oz. En contraposició, la última fada amb qui manté contacte és diferent a la primera, tot i ambdues ser fades bones: vella i amb els cabells blancs. El viatge que inicia Dorothy, el fet de deixar casa seva i els éssers més propers, l'obliga a prendre decisions noves, a actuar d'una manera inèdita, a improvisar, a adequar-se a les conseqüències, a madurar i a descobrir coses del seu interior que desconeixia. L'obliga a caminar dins de la seva ànima, el seu cap i el seu cor. La fada del sud simbolitza el resultat final del recorregut que Dorothy ha fet pel seu camí interior, tot recuperant els vincles perduts: la construcció del seu jo, una Dorothy més madura i amb les coses més clares que a l’inici de la seva aventura.


-Educades i amb una veu dolça.
“Però la velleta avançà cap a la Dorothy, li féu una profunda reverència, i va dir, amb una veu molt dolça” [pàgina 17 (II)]

-Trons de robins. Apareix una afinitat entre les diferents bruixes i fades que gaudeixen de trons i palaus de robins.

-A Glinda la van trobar “ molt bonica i jove”. [pàgina 231 (I)]

Tal i com explica el soldat de la barba verda, Glinda és la més poderosa de totes les bruixes. Els Capgrossos diuen que és molt bona i amable i, segons sembla, ha trobat un secret per mantenir-se jove malgrat que té molts anys.

Sovint associem les bruixes a personatges vells i lletjos, però això, com podem veure amb Baum, no sempre és així.

-Glinda és afectuosa i tendra. “ Glinda s’inclinà cap endavant i va besar la carona de la deliciosa criatura” .[pàgina 206 (II)]


DOLENTES:


-Tenint en compte la por que li feia l’aigua i la fi de la Bruixa Malvada de l’Oest, sembla adequat que aquesta portés un paraigua més que una escombra, l’estri usualment associat a les bruixes.
“...la Bruixa l’amenaçava de pegar-li amb el vell paraigua” . [pàgina 150(I)]
- Es relaciona la maldat de les bruixes amb un cos vell i desgastat en el que ni la pròpia sang vol córrer per les seves venes.
"...la bruixa era tan dolenta que la sang se li havia assecat feia molts anys". [pàgina 150(I)]


-Irònicament Baum ens rebaixa la il·lusió que la Bruixa era la quintaessencia del mal, explicant que ella també té pors infantils.
“...la Bruixa tenia massa por de la fosca”. [pàgina 150(I)]

-La bruixa de l’Est també se’ns presenta con un ésser força astut.
“ Però la maleïda bruixa era molt astuta , i a l’últim se li va acudir un truc per assolir el que volia” .[pàgina 128 (II)]

-Capaç de mancar als altres de la seva llibertat.
“Les portes del castell eren guardades constantment pels Parpellols grocs, que eren esclaus de la malvada bruixa i li tenien massa por per a desobeir-la”. [pàgina 126 (II)]

- Les Bruixes bones no fan res en contra de la gent, intenten millorar la seva vida i la des altres, sempre i quan els hi sigui permès. Les Bruixes dolentes, en canvi, gràcies el seu poder i la ignorància s’aprofiten dels altres sense el seu consentiment, fent que per sobre de tot hi hagi els objectius que desitja assolir, costi el que costi. Es caracteritzada com a egoista, solitaria, lletja, fosca, ... que tot i el seu poder sempre acaba pagant tot el mal fet, és a dir, el bé sempre acaba dominant el mal (la mor de la Bruixa de l’est i de l’oest)

“De primer, la bruixa va tenir la temptació de fugir ben llunt de la Dorothy; però quan mirà els ulls de la nena i va veure que la seva ànima era tan pura i innocent, va comprendre que la menuda ignorava el poder màgic que les sabates de plata li conferien. Així doncs, la malvada Bruixa ca riure per dins, i pensà: Tanmateix, res no em priva de fer-ne la meva esclava, puix que no sap el poder de què disposa. Llavors va dir a la Dorothy, amb una veu dura i severa: -Vine amb mi i obeeix totes les meves ordres, si no vols fer la mateixa fi que el Llenyataire de Llauna i l'Espantaocells.”[ pàg. 125(II)]

Baum sovint recorre a l'ús d'elements identificadors de les fades: barret rodó amb picarols, túnica blanca esquitxada d'estrelletes que brillaven com diamants, cabell llarg,... el model d'una fada estereotipada que de ben segur en més d'una ocasió ha estat present en els nostres somnis.

Com es justifica la tesis “S’ha d’educar sobre les relacions enlloc de fer-ho sobre objectes aïllats” en el Màgic d’Oz?


Tots sentim dins nostre certa individualitat que ens empeny en el camí de la vida. Sovint ens sabem sols davant la grandesa de l’infinit i segurament és així moltes vegades.
La nostra més intima naturalesa com a éssers vius ens empeny a recórrer aquest camí empedrat groc que ens condueix cap el coneixement de nosaltres mateixos. Tanmateix necessitem recorre’l acompanyats.
Els lligams que creem amb els altres permeten el reflex de nosaltres mateixos. Sens dubte, un dels moments més fructífers i plaents per al nostre esperit, són aquells que ens succeeixen acompanyats.
En Baum en aquest magnífic conte ens mostra com les coses no són gens senzilles però és amb l’ajuda que nosaltres mateixos donem als altres com assolim les nostres millors capacitats i la nostra pròpia identitat.
Les relacions que la protagonista estableix amb l’espantaocells, el llenyataire de llauna i el lleó intervenen per ajudar a la protagonista a superar tots els obstacles ( aquesta estructura recorda a d’altres contes populars com per exemple, “Com sis van fer camí món a través” dels Grimm). No oblidem però que la protagonista disposa de la solució per tornar a casa seva des del capítol segon, quan la bruixa del Nord li aconsella que agafi les sabates de la malvada bruixa de l’Est, ja que tenen cert poder. Però no és fins a les darreries del llibre que la nostra estimada protagonista utilitza el poder màgic de les sabates... En Barrie ens ho deixa ben evident: la recerca de nosaltres mateixos, l’acceptació de les nostres carències, l’acompliment del nostre destí, només s’assoleixen gràcies al grup i no a través dels objectes aïllats que trobem en el nostre camí.

El camí de la infància


Aquestes aportacions formen part d’un blog amb uns continguts elaborats per tres persones que fins ara han gaudit del privilegi de poder compartir, debatre i intercanviar diferents punts de vista al voltant de la literatura. Per nosaltres aquesta forma de treballar és molt més enriquidora i plaentera que qualsevol treball individualitzat on és fa difícil gaudir d’una perspectiva diferent a la teva. És per aquesta raó que ja des del plantejament de l’activitat totes hem tingut molt clar que havíem de continuar fent aquest camí plegades, un camí ple de desitjos, emocions, imaginació, fantasia, sentiments i, sobretot, ple d’amistat.


LLIBRES CONSULTATS:

I) BAUM, F. 2002 El Màgic d’Oz. Edició anotada. Empúries. Barcelona.
Traducció de Ramon Falch i Camarasa
Il·lustracions de W.W. Denslow
II) BAUM, F.2005. El màgic d’Oz. Edició La Galera. Barcelona.
Traducció de Ramon Folch i Camarasa
Il·lustracions d'Ignasi Blanch

dissabte, 7 de març del 2009

El sentit dels colors

El color és la sensació causada per la llum quan aquesta interactua amb l'ull, el cervell i la nostra experiència. La percepció del color es veu altament influïda pels colors adjacents en l'escena visual. El terme color també s'empra per destacar la propietat dels objectes que generen aquestes sensacions.
Els colors primaris llum són el vermell, el verd i el blau. Aquests colors, curiosament, són els colors que identifiquen i diferencien els tres espais clau de la novel·la i que ajuden a transmetre al lector diferents sensacions i percepcions (inici aventura=blau, la solució al problema dels protagonistes=verd i el fi de l'aventura=vermell). La mescla additiva de vermell i verd dóna groc (espai de transició en l'aventura). La barreja en proporcions iguals de primaris additius (cian,magenta, violeta) dóna tons de gris (la mica de tot allò que a Dorothy li feia falta per poder construir el seu jo i poder tornar a casa, l'origen dels vincles). Quan tots tres colors estan saturats del tot, el resultat és el blanc (la plenitud del jo). El negre, el fracàs.

Si ho analitzem d'una forma més profunda, veiem que tots i cadascun dels colors representats en la novel·la donen un significat concret a l'espai que ocupen a partir dels quals l'autor vol, a la vegada, que el lector s'endinsi en el seu significat hipotètic:
-blau: simbolitza el desert, l'esclavitud, és un color reservat i dóna sensació de llunyania. A la vegada, expressa confiança (el Mastegaires confien en Dorothy, gràcies a la qual han quedat alliberats del poder de la bruixa dolenta), afecte, amistat i fidelitat (sempre estaran en deute amb Dorothy).
-groc: simbolitza també un desert ple d'egoisme, gelosia, enveja, odi encarnat en la bruixa dolenta que fa tot el possible per poder arrebatar a Dorothy el poder que li ha estat entregat de forma inconscient.
-vermell: país dels Capgrossos. Símbol d'alegria, entusiasme i comunicació exercit pels habitants del país gràcies a l'harmonia que regna sota el poder de Glinda.
-Verd: color predilecte del País de les Maragdes, font del poder i màgia que caracteritza el país. El color harmònic entre el blau i el groc (recordem que es troba situat enmig d'ambdós) Significa l'esperança, la naturalesa, la joventut, desig i equilibri que Dorothy necessita per tal de poder tornar a casa.
D'altra banda, el gris que caracteritza Kansas, el punt neuràlgic dels vincles familiars de Dorothy simbolitza el desconsol, avorriment, el passat, el desànim que porta a Dorothy embarcar-se en l'aventura que la novel·la relata.
En psicologia s'ha demostrat que l'home posseeix una escala de valors propis i que a través d'ells pot expressar el seu humor, imaginació i sentiments. Molt probablement, a través dels colors, l'autor de la novel·la ens vol transmetre infinitat de missatges.

El sentit dels nombres

Els nombres també tenen el seu protagonisme en el Màgic d'Oz.

Quan intentem fer una lectura més acurada de la novel·la ens adonem que el tres, un nombre màgic, hi juga un paper molt important :




-3 tons de verd són els que identifiquen el globus del Màgic d'Oz.


-3 paraules màgiques hem de pronunciar per tal de poder gaudir del poder del capell.


-3 desitjos són necessaris per poder reparar el llenyataire de llautó.


-3 homes amb capell blau són el primers amb el qui Dorothy topa en la seva arribada al país d'Oz (juntament amb la bruixa bona del nord).


-3 són els companys de viatge.


-3 cops parpalleja els ulls el Màgic d'Oz.


-3 cops sona el xiulet.


-3 vegades podem gaudir de l'ajuda dels micos alats.


-3 noies guarden davant la porta del castell de Glinda.


-3 passes separen Dorothy de Kansas.


-3 cops s'han d'entretopar els tacons de les sabates de Dorothy per tal de tornar a Kansas.


-3 giravolts fa la bruixa bona del nord en veure Dorothy.


El 3 simbolitza la necessitat que té Dorothy de comunicar-se, l'alegria de viure, l'entusiasme, el poder que fa que arrastri als demés i que els impulsa a expandir-se i a desenvolupar-se. La imaginació creativa que fa que totes les coses siguin possibles.

ALS ULLS DE LA INNOCÈNCIA

Fa poc més de 100 anys que Baum escriguè el Màgic d'Oz, que segons l'autor era un conte de fades modernitzat. El conte es convertí molt aviat en un èxit encara vigent avui en dia, encandilant tant grans com petits .
Volem compartir amb vosaltres la visió que tenen nens i nenes de diferents edats desprès de llegir una adaptació del Màgic d'Oz, tot i que alguns d'ells es veuen influenciats per l'il·lustrador de la mateixa o bé per les imatges que ens ofereix la seva versió cinematogràfica.

La raó del viatge de Dorothy al país de les Maragdes vist per una nena de 9 anys.MIREIA






El Lleó Poruc, el personatge que més frapà a un nen de 4 anys, i del qui
intenta fins i tot escriure'n el nom.

A l'escola, quan la senyoreta els diu que començaran a treballar el color verd i pregunta quines coses són de color verd, aquest nen diu "el País de les Maragades". JAN





A una nena de 7 anys se li llegeix el llibre i intenta representar el País d'Oz . La nena expressa verbalment que li agradaria poder caminar per aquest camí de rajoles grogues , el camí dels colors, de la bellesa i de l'amistat però sense les bruixes dolentes. AINA




Enhorabona a tots, sou uns artistes!!

Judy Garland cantant "Somewhere over the rainbow"

“Somewhere over the rainbow” fou interpretada per primera vegada per la mítica Judy Garland la qual, amb la seva espectacular veu, la va immortalitzar al clàssic cinematogràfic de 1939. La seva música va ser composta per Harold Arlen i la lletra escrita per Yip Harburg. Aquesta cançó acompanyaria a l’actriu durant tota la seva vida.

La cançó ha estat considerada en nombroses ocasions com una de les més grans del segle XX tot i que, segons sembla, va estar a punt de ser eliminada de la pel·lícula ja que la cançó en disminuïa el ritme, doncs la majoria de la música que s’hi troba és més enèrgica i contrasta amb el ritme suau i melòdic d’aquest clàssic de la cançó.

La mateixa Garland va escriure sobre aquesta cançó:

« "Over the rainbow" s’ha convertit en part de la meva vida. Simbolitza tan bé els somnis i els desitjos de la gent que estic segura que aquest és el motiu pel qual la gent plora quan la sent. L’he cantat centenars de vegades i continua sent la cançó que porto més a prop del cor”.






Somewhere over the rainbow
Way up high,
There's a land that I heard of
Once in a lullaby.
Somewhere over the rainbow
Skies are blue,
And the dreams that you dare to dream
Really do come true.
Someday I'll wish upon a star
And wake up where the clouds are far
Behind me.
Where troubles melt like lemon drops
Away above the chimney tops
That's where you'll find me.
Somewhere over the rainbow
Bluebirds fly.
Birds fly over the rainbow.
Why then, oh why can't I?
If happy little bluebirds fly
Beyond the rainbow
Why, oh why can't I?

i la traducció a l'espanyol...

En algún lugar sobre el arcoiris muy, muy alto... hay una tierra de la escuché contar en una canción de cuna. En algún lugar sobre el arcoiris, los cielos son azules y los sueños que te atreves a soñar se vuelven realidad. Algún día pediré un deseo a una estrella y despertaré muy lejos de las nubes dejándolas atrás, donde los problemas son como gotas de limón lejos, muy por encima de las chimeneas, ahí es donde me encontrarás. En algún lugar sobre el arcoiris vuelan pájaros celestes. Los pájaros vuelan por encima del arcoiris, entonces, ¿por yo no podría? Si los pájaros vuelan alegremente más allá del arcoiris... ¿Por qué yo no podría?

El màgic d'Oz. La pel.lícula

TÍTOL:
The Wizard of Oz

ANY: 1939

DURACIÓ: 119min.

PAÍS: EEUU

DIRECTOR
Victor Fleming

MÚSICA
Herbert Stothart (Canción: E.Y. Harburg & Harold Arlen)


FOTOGRAFÍA
Harold Rosson

REPARTIMENT
Judy Garland, Frank Morgan, Ray Bolger, Bert lahr, Jack Haley, Billie Burke, Margaret Hamilton, Charley Grapewin, Clara Blandick

Guanyadora de dos Oscars a la millor cançó i a la millor música





























El Màgic d'Oz, la rondalla meravellosa dels sentiments



Llegim ara detigudament el que va escriure l'autor L. FRANK BAUM a Chicago, l'abril de 1900 a propòsit de la seva novel.la El màgic d'Oz:


El folklore, les llegendes, els mites i els contes de fades han acompanyat la infantesa a través dels segles, perquè tots els infants senten un amor sa i instintiu per les històries fantàstiques, meravelloses i manifestament irreals. Les alades fades de Grimm i Andersen han fet feliços més cors infantils que cap altra de les creacions humanes.
Actualment, però, és molt possible que a les biblioteques infantils la rondalla meravellosa dels vells temps, que perdura al llarg de tantes generacions, es trobi classificada entre els texts "històrics»; perquè ara s'està imposant una nova mena de "rondalles meravelloses», de les quals s'ha eliminat el geni, el follet i la fada, i tots aquells incidents terribles i esgarrifosos que glaçaven la sang a les venes i que els autors imaginaven per inculcar en cada conte, per mitja de la por, una "lliçó de moral". L 'educació moderna ja se n'encarrega, ara, de la moral; per això l'infant modern només cerca en els contes meravellosos una diversió, i de bona gana s'estalvia tots els incidents desagradables.



Pensant en tot això dit per l'autor, la història d'"El màgic d'Oz» podem pensar que fou escrita per agradar als infants d'avui. Vol ser una rondalla meravellosa modernitzada, que conserva de les velles l'element meravellós i joiós, alhora que ens ajuda a entrar en el màgic món dels sentiments, de les emocions. Així dons llegint el relat és fàcil trobar-nos cara a cara amb l'ira, la fúria, l'ultratge, el ressentiment, la còlera, l'exasperació, la indignació, l'aflicció, l'acritud, el fastigejament, la irritabilitat, l' hostilitat, la violència, l'odi, la tristesa, el pesar, la malenconia, el pessimisme, la llàstima, l'autocompassió, la solitud, l'abatiment, la desesperació, l'aflicció,
l'abatiment, l'esllanguiment...

També podem trobar-nos amb el temor, l'ansietat, l'aprensió, el nerviosisme, la preocupació, la consternació, la inquietud, la cautela, l'incertesa, la por, el terror, la fòbia, el pànic...
Però no tot amb el que ens trobem és llastimós serà tot un Plaer trobar-se amb la felicitat, l'alegria, la diversió, l'orgull, l'extremiment, l'embadaliment, la gratificació, la satisfacció, l'eufòria,
l'èxtasi, l'amor, l'acceptació, la simpatia, la confiança, l'amabilitat, l'afinitat, la devoció, l'adoració, l'afecte, l'estima, la tendresa, la consideració, la predilecció, la sorpresa, la commoció... i com no, el desconcert que ens produeixen sentir tantes emocions.

divendres, 6 de març del 2009

La Dorothy espanyola al cinema del s.XX

El laberinto del fauno és una pel·lícula que transcorre en una zona del nord d’Espanya l’any 1944, cinc anys després del final de la Guerra Civil Espanyola.
La pel·lícula explica les històries d’una nena, Ofelia, de 13 anys i molt aficionada als llibres de fantasia. Junt amb la seva mare, que es troba en un delicat estat de salut degut al seu avançat estat de gestació, es trasllada a un petit poble on es troba amb un cruel capità de la Guàrdia Civil franquista, que és l’home de la seva mare. Aquest tindrà el seu centre d’operacions en un molí situat als afores d’un poble i utilitza tots els mitjans per imposar el seu poder. Una nit Ofelia descobreix les runes d’un laberint on es troba amb un fauno, una criatura que li fa una revelació: Ofelia no és en realitat qui creu ser, sinó que és una princesa a la qual el seu poble porta molt de temps esperant. Per poder tornar al seu país haurà de superar tres proves abans que arribi la lluna plena. En el transcurs de la seva missió, la fantasia i la realitat s’entrecreuen donant lloc a una història on la màgia que envolta la nena li serveix també per evadir-se de la cruel realitat en la que viu.

Els valors a través dels personatges: la intel·ligència,l'amor i la valentia

Sempre s’ha parlat sobre el significat que hi ha al darrere de “El màgic d’Oz”. Moltes qüestions com: És un viatge fantàstic a la recerca d’alguna cosa més enllà de la fantasia? És la recerca de la intel·ligència, de la passió i del valor, o la recerca de la veritat?
En la seva recerca cap al mag d’Oz, els personatges emprenen un viatge convençuts que ell serà qui podrà resoldre les seves preocupacions.

L’Espantaocells de palla és una criatura que reconeix no tenir criteri i canvia d’opinió a cada moment. No compleix la missió per la qual va ser creat que no és un altra que espantar els ocells, perquè no els espanta. A més, viu atemorit pels llumins que podrien cremar-lo. Ell n’està convençut que totes les seves preocupacions tindrien remei si aconseguís un cervell i és per això que s’uneix a la Dorothy per anar a trobar al mag, ja que aquest li podrà proporcionar un cervell.
L’Espantaocells no és altra cosa que la personificació de la intel·ligència que tots els infants volen tenir. Tots volen ser llestos.

D’altra banda, l’home de llautó té dos problemes. El primer d’ells és que continuament se li ha de posar oli perquè si no queda immovilitzat. El segon és que es troba buit i troba a faltar un cor que li proporcioni tenir sentiments. És per tot això que decideix també unir-se als dos amics per anar a cercar al mag.
Aquest és un personatge que personifica el fet de tenir sentiments i tendresa. Saber estimar als altres.

El Lleó covard. Aquest és la figura més simpàtica dels amics. És molt poruc. Però a la vegada vol lluitar i véncer. A l’hora de la veritat es mostra tímid i covard. Així doncs, també s’uneix al grup per buscar la valentia que li fa falta per viure.
Aquest sentiment també es pot extrapolar als nens i nenes que es troben indefensos i covards en el seu dia a dia.
És un llibre dirigit a un públic infantil, però no obstant això, els adults també s’hi podrien sentri representats en tots ells.

Finalment, la Dorothy també es representa com una dona protectora de tots ells i pren gran importància el viatge interior que fa i el valor de la familia com a figures de seguretat i amor.

L'autor: Frank Baum

Frank Braum va néixer a Chittenango, Nova Iork. Fill d’un empresari del petroli, va ser criador de gallines, artista, redactor i periodista abans de publicar, l’any 1987, el seu primer llibre per a nens Mother Goose in Prose, que recopilava històries que havia explicat als seus quatre fills. Més tard va començar una sèrie de llibres en els quals va crear un país imaginari, la terra d’Oz, un món de personatges màgics i aventures alegres. El més famós d’aquests llibres va ser “El màgic d’Oz” (1900), que l’any 1901 va adaptar per un gran espectacle musical.
Tornant a la seva biografia, Baum té el seu origen dins d’una devota familia germànica (per part del seu pare) i escocesa-irlandesa (per part de la seva mare), va ser el setè de nou fills.

3. UN CICLÓ ENS SORPRÈN A MIG VIATGE

El màgic d'Oz és un llibre de literatura infantil, éssent una de les obres que més vegades s’ha publicat, tant als Estats Units com a Europa.
El llibre narra les aventures d’una noieta anomenada Dorothy a la terra d’Oz i constitueix una de les històries més conegudes de la cultura popular nord-americana i ha estat traduit gairebé a tots els idiomes.
La petita Dorothy viu a Kansas. Un dia un cicló la transporta junt amb la seva casa fins al món d’Oz. Davant la seva arribada, els “munchkins” (habitants d’un poble d’Oz) es sorprenen perquè la seva casa ha matat a la bruixa de l’est que els tenia atemorits. Des d’aquest moment, la protagonista tractarà de trobar el camí de tornada a casa.
Els habitants d’aquelles terres l’informen que l’únic que la pot ajudar és el màgic d’Oz. Així comença un camí per tot el país per anar a trobar al mag. En la seva recerca, la nena haurà de fer front i superar una sèrie d’obstacles i proves que li són imposades. Al llarg del seu camí trobarà nous amics com l’espantaocells, l’home de llautó i el lleó covard, perquè ells també voldran conèixer al mag d’Oz.