Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Per llegir una mica més. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Per llegir una mica més. Mostrar tots els missatges

dijous, 23 d’abril del 2009

DRETS UNIVERSALS DELS INFANTS A ESCOLTAR CONTES


* Tot nen té dret a quedar dormit mentre li llegeixen un conte.

* Tot nen té dret a demanar un altre conte i a demanar que li expliquin un milió de vegades el mateix conte.

* Tot nen té dret a què els seus pares li expliquin contes a qualsevol hora del dia. Aquells pares que siguin sorpresos negant-se a explicar un conte a un nen, no només incorren en un greu delicte d'omissió culposa, sinó que s'estan autocondenando a que els seus fills mai els tornin a demanar un altre.

* Tot nen té dret a exigir contes nous. Els adults estan en l'obligació de nodrir permanentment de nous i imaginatius relats, propis o no, amb o sense reis, llargs o curts, l'únic obligatori és que aquests siguin bonics i interessants i que siguin comptats amb amor i tendresa (que és com es compten els contes).

* Tot nen gaudeix a plenitud del dret a conèixer les faules, mites i llegendes tradicionals del seu país.

* El nen també té dret a inventar els seus propis contes, així com a modificar els que ja existeixen creant la seva pròpia versió.

* Tot nen té dret a escoltar contes assegut en els genolls dels qui l'estimen, aquells que tinguin vius els seus quatre avis, podran cedir-les a altres nens que per diverses raons no tinguin avis que els comptin; de la mateixa manera, aquells avis que no tinguin néts estan en llibertat de recórrer a escoles, parcs i altre llocs de concentració infantil a on amb tota llibertat podran comptar quants contes vulguin.

* Tot nen, sense distinció de raça, idioma o religió, té el dret a escoltar els més bonics contes de la tradició oral dels pobles, especialment aquells que estimulin la seva imaginació i la seva capacitat crítica.

dilluns, 6 d’abril del 2009

Per llegir una mica més



L’any 1896, Kipling va publicar El segon llibre de la jungla, que sovint es publica juntament amb el primer, tot i que els personatges no coincideixen. És fàcil detectar-hi, però, la mateixa atmosfera. Cinc anys després, va aparèixer la novel·la Kim, que es pot considerar la continuació natural d’ El llibre de la jungla: al començament del segon llibre, Kim té l’edat de Mogwli al final del primer.

Kim és el diminutiu de Kimball O’Hara, el fill d’una mare anglesa que va morir durant el part i d’un pare irlandès. Creix als carrers de Lahore i esdevé company de viatge d’un monjo tibetà que busca un riu sagrat. Kim és el relat d’un viatge que posa de manifest la notable simpatia de Kipling cap a altres races i creences.
També podem dir que Mowgli es troba a l’origen dels llibres de William S. Burroughs sobre Tarzan, de carácter sangonós i carnívor. Més tard, el pedagog italià Alberto Manzi va crear una versió aigualida. Orzowei.


dilluns, 30 de març del 2009

Decàleg de la família compromesa amb la lectura

La lectura té un paper molt important en el desenvolupament humà. Molts pares i mares, conscients dels beneficis que té llegir, estan decidits a fomentar-ne l'afició a casa. El problema, molts cops, és saber com fer-ho. A continuació suggerim deu pautes que poden contribuir a que els pares ajudin als seus fills a estimar la lletra impresa i que podrem posar en pràctica al llarg de la nostra futura tasca docent si volem infondre en els nostres alumnes el plaer per la lectura amb la col·laboració dels pares.


1. VALOREM EL FET DE LLEGIR
És evident que la lectura és una activitat amb prestigi i ben vista en la nostra societat, però no se li coneix una utilitat pràctica. Si no, no s'explica com és que gairebé la meitat dels catalans no llegeix ni un sol llibre a l'any. Hem de ser lectors nosaltres mateixos per fer lector el nostre fill? Bé, seria molt més que raonable, perquè és difícil d'entendre que una persona apreciï la lectura però que no vulgui exercitar-la. Però, posats a facilitar les coses, direm que no és un requisit totalment imprescindible, ja que hi ha casos de lectors voraços que han crescut en famílies poc o gens lectores. Sigui com sigui, tinguem clar que no cal tenir molts estudis ni ser un erudit per a fomentar la lectura. És molt més senzill, i podem aconseguir-ho si de veritat pensem que llegir és important i fem un esforç per resultar suggeridors de cara als nens i nenes.




2. EXPLIQUEM-LOS CONTES
Hi ha qui afirma que si cada dia llegim contes als menuts ens assegurem un fill lector. Però no és una veritat absoluta: el que funciona perfectament en uns nens pot ser contraproduent en uns altres. No obstant això, és cert que la lectura de contes és una de les pràctiques més profitoses en el foment de l'hàbit lector.




3. QUE ENS VEGIN LLEGINT
L'escriptor Emili Teixidor afirma: "contagiar el desig de llegir és com contagiar qualsevol altra convicció profunda: només es pot aconseguir, o millor, intentar, sense imposicions per simple contacte, imitació o seducció. El contagi/contacte més eficaç és l'exemple". I és ben cert. Els infants tenen els adults com a models. Per això han de veure el pare, la mare, l'oncle, la padrina o la germana llegint com més sovint, millor.
Els infants han de comprovar que els llibres (i els diaris, i les revistes, i el manual d'ús de la rentadora i el prospecte d'un medicament) ens proporcionen informació útil i pràctica sobre qüestions molt diverses. I també que gaudim de la literatura, perquè és una font inesgotable de paler i de coneixement.




4. FEM DEL LLIBRE UN OBJECTE QüOTIDIÀ
A banda de veure'ns llegir, hem de convertir els llibres en elements habituals, ben visibles i normals a casa. Els llibres no són peces de museu, per això no els hem de tenir tots junts tancadets en una única habitació o, pitjor encara, amagats dins d'un armari "perquè no els trenquin". Permetem-los que els toquin, quer juguin amb ells, que es diverteixin amb les imatges i que els tinguin a prop per obrir-los, fullejar-los i llegir-los sempre que vulguin.
Hi ha moltes estratègies senzilles que podem dur a la pràctica per fer del llibre un element més al nostra llar: posem algun volum de receptes a la cuina, deixem algunes novel·les a la tauleta de nit, situem els llibres en prestatgeries baixes i accessibles per als menuts, col·loquem alguns exemplars al menjador, ben a prop de la tele... fins i tot el bany és un bon lloc per a llegir! Una revista o un llibre adequats per a la seva edat i convenientment oblidats a qualsevol lloc de pas pot ser un bon reclam per a la lectura.




5. PARLEM DE LLIBRES
Els llibres han d'aparèixer amb normalitat en les nostres converses. La publicació d'una novetat, la ressenya d'un diari, el comentari d'un escriptor a la tele, la celebració del Dia del Llibre, l'estrena d'una pel·lícula basada en una novel·la...Qualsevol excusa pot ser bona per a parlar de lectures amb els fills. I conversar amb ells sobre passions comunes ens ajudarà a conèixer-los millor.
Òbviament, hem d'adaptar el grau de complexitat de les converses a la seva edat i bagatge. Igual que fem amb qualsevol altra activitat de la vida.
Quan són petits, podem jugar a relacionar alguna imatge de la vida quotidiana - un animal amb alguna peculiaritat, una casa que ens crida l'atenció - amb alguna història de les que els hem contat: "Veus aquella poma? Oi que s'assembla a la que li dóna la bruixa a Blancaneus? Has vist el bebè? és gairebé tan petites com en Patufet."
Quan són més grans, amb molt de tacte, podem preguntar què els sembla tal o tal altres personatge, com veuen la relació que s'estableix entre els protagonistes, si havien llegit mai una història semblant, quins elements no els han agradat... Però tinguem clar que els llibres es poden criticar! No pensem que tot el que es publica és meravellós només perquè té forma de llibre.




6. LLEGIM AMB ELLS
Els pares han de participar en l'educació dels seus fills conjuntament amb el professorat. Interessem-nos per les lectures que recomanen a classe i, amb la major naturalitat possible -sense interrogatoris-, demanem-los que ens expliquin el que estan llegint i preguntem-los si podem llegir el mateix o si ens aconsellen altres títols. Si es mostren receptius i accedeixen a les nostres peticions, ens estaran convidant a conèixer una part del seu món interior, de les seves preocupacions i inquietuds.




7. FEM DE LA LECTURA UN CONSTUM SALUDABLE
Si volem que els agradi llegir, em de crear les condicions adequades. I això no és tan complicat. Oblidem-nos de la imatge de la pel·lícula que ens mostra el lector com una persona asseguda en una confortable butaca de la seva biblioteca, una sala enorme amb les parets recobertes per centenars de volums en la qual llegeix serenament a la vora d'una llar de foc que el majordom s'encarrega d'atiar. La situació és envejable, però per a llegir no necessitem res de tot això. Bé, una cosa sí: el llibre! Però llegir, podem llegir en qualsevol lloc i quasi en qualsevol moment.
Per a gaudir de veritat de la lectura, necessitarem tenir una llum adequada. Llegir a les fosques és molt dolent per a la vista i ens deixarà esgotats en pocs minuts. És preferible la llum natural sempre que no sigui directa, però en cap cas no és un requisit imprescindible. A casa seria convenient habilitar un espai per a la lectura, tant fa que sigui l'escriptori de l'habitació con el sofà del menjador, sempre que disposem d'una certa tranquil·litat, ja que els sorolls molestos o el volum elevat de la ràdio o la televisió podem distreure'ns.
Si veiem que les infants estan motivats, podem establir uns horaris de lectura compartits diaris o setmanals, en els quals pares i fills puguem estar junts tranquil·lament i en silenci còmplice i submergint-nos en la lectura individual. En situacions així, en què la lectura deixa de ser una pràctica solitària, cal ensenyar als nostres fills i filles el respecte a l'altre. Però no els donem a entendre mai que les seves preguntes ens importunen, sinó justament el contrari: que ens importen. D'aquesta manera pràctica poden néixer moments inoblidables en família.




8. REGALEM LLIBRES
Els llibres són també una via d'escapament i diversió. Igual que fem amb les joguines, regalem llibres sempre que tinguem ocasió: Nadal i Reis, celebracions especials, en començar les vacances... Fem el possible perquè sigui un present buscat i desitjat per a ells. Per reforçar aquest objectiu, també nosaltres els podem demanar que ens regalin alguna novel·la per celebrar el nostre aniversari, per exemple. Si no els concretem el títol possibilitarem que allarguin una mica més l'estada a la llibreria.
Per a encertar en l'elecció de les seves lectures, haurem d'estar al dia de les qüestions que li interessen, quins esports practica, quines són les seves aficions... Dediquem un temps a trobar el títol idoni. Però alerta, perquè segons a quines edats, canvien els gustos molt de pressa! En tot cas, no obsequiem el nen o la nena amb un llibre de lectura recomanada a l'escola, ja que no el percebrà com un regal. Si encara és poc lector, portem-li obres amb moltes imatges, o relacionades amb algun actor o cantant que li agradi, o combinen-les amb una altre tipus de joguina que li resulti atractiva. Així, i més, contribuirem a fer que vagi construint la seva biblioteca particular.




9. ANIMEN-LOS A ESCRIURE
Qualsevol activitat lúdica al voltant del llibre que practiquem en l'àmbit familiar serà molt positiva. Sobretot, si els infants s'ho passen bé. Quan són menuts, podem jugar amb ells de moltes maneres amb els llibres com a excusa: dibuixar els protagonistes, disfressar-nos com a l'època del conte, fer representacions teatrals breus (i casolanes) d'alguns diàlegs, etc.
Algunes de les activitats poden anar encaminades a fomentar l'escriptura creativa de l'infant: inventar finals alternatius, imaginar com són les vides de personatges secundaris, fer jocs de paraules amb el títol, redactar històries a partir d'algun element de la narració,... L'escriptura i la lectura són processos que es complementen a la perfecció.




10. IMPLIQUEM-NOS EN EL PROCÉS
La lectura no pot ser un fer aïllat d'altres expressions culturals. Per això serà molt positiu que acompanyem el fills regularment a llibreries i biblioteques, a fires, a exposicions, al teatre, a concerts de música, al cinema, etc. Convindria que, en la mesura de les nostres possibilitats, preparéssim una mica les activitats, informant-nos bé -i informar-los a ells - d'on anem exactament i a qui o què hi podrem veure.
Interessem-nos pels seus gustos lectors i satisfer-los sempre que sigui possible. Però siguem constants i vigilem a distància perquè no perdin l'afició La lectura i els llibres no són medicines infal·libles, però es poden convertir en un vincle afectiu extraordinari que mantindrem durant tota la vida. No els abandonem quan ja són lectors autònoms. L'adolescència és el moment més crític.

dimecres, 18 de març del 2009

Reminiscències del bosc


La prosa poètica del Vent en els salzes ens ha portat el record d’altres boscos que es mantenien latents en el pou de la nostra memòria. L’espai descrit en l’obra de Kenneth Grahame mostra un gran respecte per la natura. La descripció del riu, el bosc, els canvis d’estació, ... es fa d’una manera bella i poètica, donant importància als petits elements i detalls del món natural.
És potser aquest to poètic que utilitza Grahame al parlar d’aquest bosc situat a la vora d'un riu que ens ha dut records d’un altre llibre: “El bosque animado” del gallec Wenceslao Fernández Florez. D'aquesta novel·la es va fer, posteriorment, una pel·lícula homònima que fou premiada als Premis Goya del 2001 [http://www.elbosqueanimado.com/]


Llegiu atentament, a tall d’exemple, aquest fragment ...:


“El bosque era entonces como un palacio fantástico, de mágica fastuosidad. La luz prodigiosa lo penetraba casi horizontalmente y mientras quedaba en sombra el follaje, como una desigual techumbre alicatada, los troncos se hacían visibles y aparecían como millares de columnas cuyas sombras paralelas rayaban el suelo. Y en el suelo la tierra elástica que cedía y se recuperaba bajo los pies era una alfombra de un solo color. Todo lo feo y todo lo pobre desapareció. No se veían hojas muertas ni ramas podridas ni barro, y hasta el agua turbia que se conservaba en las profundas huellas de los carros se convirtió en lingotes de plata. Si se miraba al cielo a través de una enramada, era un encaje negro sobre un fondo de tisú lo que admiraban los ojos, y así hasta las marañas de zarza con sus ásperas hojas tenían, a contraluz, la dignidad de lo bello. El ramaje húmedo se había hecho de plata también, y los troncos de los abedules, y en el lento río las redes de la fantasía podían lograr una inagotable pesca de inquietos peces argentinos. Era la luna como un Midas al que no una maldición sino un hado amable hubiese dado su poder”.

diumenge, 22 de febrer del 2009

El valor de la imaginació




Recentment hem tingut el plaer de conèixer algunes de les aportacions d’un dels més gran personatges en l’art d’inventar històries, es tracta de l’escriptor italià Gianni Rodari, autor, entre altres, de l’obra Gramàtica de la fantasia.

La lectura de Peter Pan ens ha recordat alguns dels comentaris de Rodari referint-se al paper de la imaginació en el desenvolupament dels infants. Segons aquest autor és imprescindible rebutjar la tradicional oposició entre fantasia i realitat, segons la qual realitat significa el que existeix i fantasia el que no existeix. És que els somnis no existeixen? No existeixen els sentiments pel fet de no tenir cos? Rodari dóna un gran valor al cultiu de la imaginació:

“No se puede concebir una escuela basada en la actividad del niño, en su espíritu e investigación, en su creatividad, si no se coloca a la imaginación en el lugar que merece en la educación. Lo que implica que el educador animador cuenta entre sus tareas con la de estimular la imaginación de los niños, de liberarle de las cadenas que precozmente le crean los condicionamientos familiares y sociales, la de animarle a competir con ella misma, transformándose de imaginación que consume en imaginación que crea. Para esto también le serán útiles los libros. Claro está, para ir más allá. Y también para descubrir que más allá, hay otros libros en los que se conserva la memoria colectiva de la humanidad, el espesor de la historia humana, las reflexiones, los sufrimientos, las esperanzas de generaciones, los conocimientos, las técnicas y los proyectos para mejorar la vida. Ningún libro puede sustituir la experiencia, pero ninguna experiencia se basta a sí misma” (Gianni Rodari )

Il•lustració: Catia Chien

dilluns, 16 de febrer del 2009

Conflictes ètics


Una història del Bronx, a l'igual que la lectura de la novel·la l' "Illa del Tresor", poden aportar al lector i espectador grans moments de reflexió. La pel·lícula, dirigida i interpretada per Robert de Niro, planteja qüestions morals d'identitat. El protagonista, fill d'un modest conductor d'autobusos, es veu implicat en un accident que li fa guanyar la confiança d'un gàngster local, amb el que neix una complexa amistat a la que el pare del protagonista, treballador i honest, s'oposa. L'anàlisi d'aquesta pel·lícula fa reflexionar sobre diferents afectes, lleialtats, desitjos, anhels que no sempre faciliten el discerniment del bé moral. Una de les conseqüències interessants d'aquesta reflexió és que el coneixement del bé es planteja com un camí vers la llibertat: un cop excedits els plantejaments mafiosos, estàs atrapat. El protagonista s'introdueix en un món on el diner és fàcil, molt més del que hagués pogut imaginar guanyar de qualsevol altra manera, però pagant el preu de no ser lliure, quedant en mans de la banda mafiosa local. El pare, en canvi, és fidel a uns principis morals i això fa que en tots moments sigui amo i senyor de sí mateix i conscient dels seus actes. Aquesta és la gran diferència: si et deixes comprar, perds el respecte a tu mateix. Si et mantens ferm a les teves ideologies, pots mirar-te al mirall sense haver de fugir o amagar-te.



Mitjançant la lectura d'un conte de Tolstoi també es pot discernir el bé moral. Després de la lectura, una bona reflexió ens pot arribar a plantejar qüestions de caire moral. Un clar exemple el podem trobar en la història articulada de "El vell padrí i el seu net" que diu així... :
El padrí, ja molt vell, a qui les cames ja no responien, els ulls ja no hi veien, les seves orelles no hi sentien, i a més a més tenia mancança de totes les seves dents, quan menjava, el menjar li queia de la boca. El seu fill i la seva jove, van deixar de seure'l a la taula per servir-li el seu menjar darrera d'una estufa. En una d'aquestes ocasions, se li serví el menjar en un bol, que quan es disposà a agafar, li va caure al terra i es trencà en mil bocins. La jove començà a queixar-se del seu sogre, acusant-lo de trencar-ho tot, i jurà que a partir d'aquell moment li donaria el menjar en un gibrell de rentar els plats. El padrí es resignà sense dir una paraula. Passat un temps, el fill i la jove observaren con el seu fill jugava al terra amb unes planxes de fusta, intentant construir alguna cosa. El seu pare, encuriosit, li preguntà: "Què estàs fent, Misha?", i Misha respongué: " Pare, estic fabricant un gibrell per donar-vos de mejar a tu i a la mare quan us feu vells". El fill i la jove es miraren l'un a l'altre i començaren a plorar, avergonyits d'haver tractat així al seu padrí.

divendres, 13 de febrer del 2009

Altres històries fascinants


"Capitans intrèpids" Rudyard Kipling
“El corsari negre” Emilio Salgari
“Els fills del capità Grant" Julio Verne
“El pirata” Walter Scott
“El Pirata Garrapata” Juan Muñoz Martín
"Historias de piratas" Daniel Defoe
"Historias de piratas y del agua azul" A. Conan Doyle
“La canción del pirata” José de Espronceda
“La expedición del pirata” Jack London
“Mar i cel” Àngel Guimerà
“ Peter Pan i Wendy” James M. Barrie
“Piratas" Alberto Vázquez Figueroa
“Sandokan” Emilio Salgari
"Un capità de quinze anys" Julio Verne


Il·lustració: Patricia Metola