Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L'illa del tresor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L'illa del tresor. Mostrar tots els missatges

dimecres, 18 de febrer del 2009

Pirates catalans

A Catalunya podem destacar dos clàssics relacionats amb el món dels pirates que val la pena mencionar. Per una banda sembla oportú recordar un dels personatges més aventurers de la nostra literatura: en Massagran. L’any 1990 Ramon Folch i Camaras escriu l’obra En Massagran i els Pirates. En aquesta aventura el nostra protagonista puja a bord del vaixell pirata “Bandera negra” i haurà de fer mans i mànigues per no convertir-se en un autèntic pirata.

També cal mencionar l’obra de teatre Mar i Cel escrita per Àngel Guimaerà l’any 1888. L’acció de Mar i Cel se situa en alta mar durant la primera meitat del segle XVII. L'obra explica l'amor impossible entre un pirata musulmà i una noia cristiana. L’any 1988 i el 2004 la companyia de teatre Dagoll Dagom va pujar als escenaris aquesta obra la qual va ser aclamada per tots els públics. És tracta d’un espectacle de lluita entre dos mons, dues cultures irreconciliables, i és també una bella història d'amor que la intransigència torna tràgica, és una història d'incomprensió situada al segle XVII que, per desgràcia, compta amb innombrables paral·lelismes d'intolerància en el món en que vivim.

dilluns, 16 de febrer del 2009

Conflictes ètics


Una història del Bronx, a l'igual que la lectura de la novel·la l' "Illa del Tresor", poden aportar al lector i espectador grans moments de reflexió. La pel·lícula, dirigida i interpretada per Robert de Niro, planteja qüestions morals d'identitat. El protagonista, fill d'un modest conductor d'autobusos, es veu implicat en un accident que li fa guanyar la confiança d'un gàngster local, amb el que neix una complexa amistat a la que el pare del protagonista, treballador i honest, s'oposa. L'anàlisi d'aquesta pel·lícula fa reflexionar sobre diferents afectes, lleialtats, desitjos, anhels que no sempre faciliten el discerniment del bé moral. Una de les conseqüències interessants d'aquesta reflexió és que el coneixement del bé es planteja com un camí vers la llibertat: un cop excedits els plantejaments mafiosos, estàs atrapat. El protagonista s'introdueix en un món on el diner és fàcil, molt més del que hagués pogut imaginar guanyar de qualsevol altra manera, però pagant el preu de no ser lliure, quedant en mans de la banda mafiosa local. El pare, en canvi, és fidel a uns principis morals i això fa que en tots moments sigui amo i senyor de sí mateix i conscient dels seus actes. Aquesta és la gran diferència: si et deixes comprar, perds el respecte a tu mateix. Si et mantens ferm a les teves ideologies, pots mirar-te al mirall sense haver de fugir o amagar-te.



Mitjançant la lectura d'un conte de Tolstoi també es pot discernir el bé moral. Després de la lectura, una bona reflexió ens pot arribar a plantejar qüestions de caire moral. Un clar exemple el podem trobar en la història articulada de "El vell padrí i el seu net" que diu així... :
El padrí, ja molt vell, a qui les cames ja no responien, els ulls ja no hi veien, les seves orelles no hi sentien, i a més a més tenia mancança de totes les seves dents, quan menjava, el menjar li queia de la boca. El seu fill i la seva jove, van deixar de seure'l a la taula per servir-li el seu menjar darrera d'una estufa. En una d'aquestes ocasions, se li serví el menjar en un bol, que quan es disposà a agafar, li va caure al terra i es trencà en mil bocins. La jove començà a queixar-se del seu sogre, acusant-lo de trencar-ho tot, i jurà que a partir d'aquell moment li donaria el menjar en un gibrell de rentar els plats. El padrí es resignà sense dir una paraula. Passat un temps, el fill i la jove observaren con el seu fill jugava al terra amb unes planxes de fusta, intentant construir alguna cosa. El seu pare, encuriosit, li preguntà: "Què estàs fent, Misha?", i Misha respongué: " Pare, estic fabricant un gibrell per donar-vos de mejar a tu i a la mare quan us feu vells". El fill i la jove es miraren l'un a l'altre i començaren a plorar, avergonyits d'haver tractat així al seu padrí.

diumenge, 15 de febrer del 2009

Ho sabies?

Vols ser un autèntic pirata i mai has begut grog?

El grog és una beguda que fou inventada per la marina britànica per tal reduir el consum de ron entre els mariners, fins a convertir-se en la seva beguda més habitual durant anys. No obstant, l'origen de la paraula l'hem de cercar a Catalunya. Abans de la guerra de successió espanyola, els catalans comercialitzaven amb els anglesos i holandesos, intercanviant aiguardent per aliments. Quan, arran de la guerra, els productes que els anglesos i holandesos canviaven per beguda s'encariren, els catalans començaren a usar en la seva elaboració les parts de la vinya menys útils: fulles, arrels,... obtenint així un producte més rentable tot i que el resultat no mostrava un color tant transparent, normal en l'aiguardent, sinó més groguenc. D'aquí el seu nom, pel seu color. De fet, l'adjectiu grogui (de groggie) té el seu origen en l'estat que quedaven tots aquells que abusaven del grog.

El grog és una beguda a base d'aigua calenta, sucre i licor, normalment ron, més altres afegits aromàtics, com llimona, canela, vainilla, mel, etc,... que alteren el resutat de la recepta original quan a sabor, color i quantitat de gas carbònic.

Recepta original de grog per 20 litres d'aigua:
  • 80 g de tè verd
  • 25 g de tè negre
  • 25 g d'herba mate
  • 1500 g de sucre blanc ( tres culleres soperes per litre)
  • 2000 ml d'arrencador *
    *(10% del ferment anterior) o la meitat de vinagre de kombucha (quan es deixa en repòs durant molt temps la beguda, aquesta es converteix en vinagre de gran qualitat) o vinagre de poma orgànic.

dissabte, 14 de febrer del 2009

Pel·lícules a l'abordatge! El cinema de pirates i corsaris













Què seria del cinema d’aventures sense els pirates i corsaris? Històries de botins amagats, rescats d’amors impossibles, acrobàcies i olor de pólvora amb un teló de fons d’un blau intens...
Totes aquestes històries, la majoria al marge de qualsevol anàlisi històric, afegeixen un doble atractiu a les pel·lícules d’aventures terrestres ja que, la mar, esdevé també protagonista.
Si fem un repàs per la història del gènere, veurem que són molts els títols que s’han produït al cinema i que, encara avui, són capaços d’arrossegar milers d’espectadors.
En aquest monogràfic hi trobareu alguns dels pirates més coneguts i temuts del Carib preparats per oferir-vos una entretinguda estona d’aventures...
...A L’ABORDATGE



L’illa del tresor

Direcció: Victor Fleming
Any: 1934
País: Estats Units d’Amèrica
Intèrprets: Wallace Beery, Jackie Cooper, Lionel Barrymore
Guió: Robert Louis Stevenson i John Lee Mahin

Sinopsi:
Un pirata descobreix que hi ha un tresor enterrat en una illa del mar Carib. El seu esforç per trobar-lo fa que s’embarqui rumb a l’aventura. Primera versió sonora de la novel·la homònima de Robert Louis Stevenson.

Aquesta és la primera adaptació de la novel·la a la pantalla, però després en vindrien d’altres, com el clàssic de la factoria Disney de l’any 1950 dirigit per Byron Haskin.



El Capitán Blood

Direcció: Michael Curtiz
Any: 1935
aís: Estats Units d’Amèrica Intèrprets: Errol Flynn, Olivia de Havilland i Lionel Atwill Guió: Rafael Sabatini i Casey Robinson

Sinopsi:
PAl 1685 un cirurgià anglès és injustament arrestat i exiliat a Jamaica. Però un dia aconsegueix escapar en un vaixell i es converteix en un temible pirata conegut amb el nom de Capità Blood.

Aquesta és l’adaptació més coneguda de les novel·les de Rafael Sabatini I la que va llençar a Errol Flyn a l’estrellat.


El Cisne negro

Direcció: Henry King
Any: 1942
País: Estats Units d’Amèrica
Intèrprets: Tyrone Power, Maureen O’Hara
i Laird Cregar
Guió: Ben Hecht i Seton I. Miller

Sinopsi:
El conegut pirata sir Henry Morgan demana ajuda als seus antics companys quan és nomenat governador de Jamaica per netejar de pirates el mar Carib.

La Princesa y el pirata

Direcció: David Butler.
Any: 1944.
País: Estats Units d’Amèrica.
Intèrprets: Bob Hope, Virginia Mayo, Walter Brennan. Guió: Everett Freeman, Don Hartman, Melville Shavelson

Sinopsi: Una princesa fuig en el vaixell de l’home amb el que ha de casar-se, quan és segrestada per un grup de pirates al comandament del temible i sanguinari capità Hook. Sorprenentment serà un altre pirata el que aconsegueixi rescatar-la.


El Capitán Kidd

Direcció: Rowland V. Lee
Any: 1945
País: Estats Units d’Amèrica
Intèrprets: Charles Laughton, Randolph Scott i
Barbara Britton
Guió: Robert N. Lee i Norman Reilly Raine

Sinopsi: El pirata W. Kidd aconsegueix ser seleccionat per custodiar un vaixell ple de fabulosos tresors, però les seves intencions són ben diferents.

L’Illa del tresor

Direcció: Byron Haskin
Any: 1950
País: Regne Unit, Estats Units d’Amèrica
Intèrprets: Bobby Driscoll, Robert Newton, Basil Sydney... entre altres
Guió: Robert Louis Stevenson, Lawrence Edward Watkin

Trobareu més informació sobre aquesta versió cinematogràfica a la següent pàgina web:
http://es.wikipedia.org/wiki/La_isla_del_tesoro_%28pel%C3%ADcula%29

Sinopsi: Una dona capitanejava un vaixell pirata pels mars del Carib buscant venjança, però s’enamora d’un home que no li correspon...

Primer dels quatre films realitzats per Raoul Walsh sobre aventures marítimes: El pirata Barbanegra (1952), El mundo en sus manos (1952) i Los gavilanes del estrecho (1953). Es basa en les tres primeres novel·les ("The Happy return", "A ship on the line" i "Flying colours") de Cecil S. Forester, segons l’adaptació d’ell mateix.

La Mujer pirata

Direcció: Jacques Torneur
Any: 1951
País: Estats Units d’Amèrica
Intèrprets: Jean Peters, Louis Jourdan i Debra Paget
Guió: Philip Dunne & Arthur Caesar


Sinopsi: Una dona capitanejava un vaixell pirata pels mars del Carib buscant venjança, però s’enamora d’un home que no li correspon...

El Capitán Horatio Hornblower, el hidalgo de los mares

Direcció: Raoul Walsh
Any: 1951
País: Estats Units d’Amèrica
Intèrprets: Gregory Peck, Virginia Mayo,
Robert Beatty,
Guió: C.S. Forester, Ivan Goff

Sinopsi: El capità anglès Horatio Hornblower viatja amb el seu vaixell a Llatinoamèrica amb la missió d’ajudar a un embogit dictador centreamericà.

El Pirata Barbanegra

Direcció: Raoul Walsh
Any: 1952
País: Estats Units d’Amèrica
Intèrprets: Robert Newton, Linda Darnell i
William Bendix
Guió: DeVallon Scott i Alan Le May

Sinopsi:
DiEdward Teach, anomenat “Barbanegra” per la funesta barba negra que li cobreix el rostre, va ser un dels pirates més coneguts del Carib. Les seves malvestats estremien de por a tots aquells que havien de travessar els mars.

A la pàgina web del National Geographic, trobareu un interessant article sobre la llegenda del pirata Barbanegra i les restes arqueològiques que s’han trobat del seu vaixell.
L’adreça és la següent: http://ngm.nationalgeographic.com/ngm/0607/feature6/


Los Corsarios del Caribe

Direcció: Eugenio Martín
Any: 1961
País: Espanya / Itàlia / Alemanya
Intèrprets: Hans von Borsody,
Luisella Boni i Helga Liné
Guió: Gianfranco Parolini

Sinopsi:
Alan Braves, capità d’una nau pirata, es troba, per la traïció d’un company, acusat d’un delicte del qual és innocent. Decideix marxar cap a Amèrica, però durant el viatge troba un galió espanyol al que salva de l’atac dels pirates i l’escolta a Maracaibo.

Viento en las velas

Direcció: Alexander Mackendrick
Any: 1965
País: Gran Bretanya
Intèrprets: Anthony Quinn, James Coburn i Dennis
Price
Guió: Richard Hughes i Stanley Mann

Sinopsi:
Los Thornton, un matrimoni que viu a Jamaica, envia els seus fills a Anglaterra a estudiar perquè considera que a l’illa s’estan criant com a salvatges, sense disciplina. Quan el vaixell en que viatgen és assaltat per un vaixell pirata, els nens es convertiran en el seu pitjor malson.


Hook (El Capitán Garfio)




Direcció: Steven Spielberg
Any: 1991
País: Estats Units d’Amèrica
Intèrprets: Robin Williams, Dustin Hoffman, Julia Roberts
Guió: J.M. Barrie

Sinopsi: En Peter Pan ha crescut i s’ha convertit en Peter Banning, un important advocat que treballa massa i amb prou feines pot estar amb els seus dos fills. Peter no recorda res de la seva infància, només que va ser criada per Wendy, l’àvia de la seva esposa Moira. Durant una visita a la Wendy, els nens són raptats pel Capità Garfi, l’etern rival de Peter Pan, que porta molt temps esperant poder mesurar de nou, les seves forces.

Pirates del Carib: La maledicció de la Perla Negra; El cofre de l’home mort; En la fi del món




Direcció: Gore Verbinski.
Any: 2003/2006/2007.
País: Estats Units d’Amèrica.
Intèrprets: Johnny Depp, Geoffrey Rush, Orlando Bloom i Keira Knightley.
Guió: Ted Elliott i Terry Rossio


A la pàgina web oficial de “Pirates del Carib” hi trobareu tota la informació relacionada amb les pel·lícules i els seus personatges. http://disney.go.com/disneypictures/pirates/

Blackbeard: la leyenda del pirata Barbanegra

Direcció: Richard Dale i Tilman Remme
Any: 2006
País: Gran Bretanya
Intèrprets: James Purefoy, Mark Noble i Jack
Galloway
Guió: Andrew Bampfield

Sinopsi:
Rigorosa producció britànica que barreja imatges reals amb seqüències dramatitzades. Descriu els últims anys de Edward Teach, més conegut com Barbanegra, pirata que va aterrir l’Est d’Amèrica al segle XVIII.



Mar i cel


Dramatúrgia i adaptació: Joan Lluís Bozzo
Any: 1988
País: Catalunya (Espanya)
Intèrprets: Carlos Gramaje, Àngels Gonyalons,
Pep Cruz, Carme Cuesta [et al]
Música: Albert Guinovart

Sinopsi:

Mar i cel és un espectacle de lluita entre dos móns, dues cultures irreconciliables, i és també una bella història d'amor que la intransigència torna tràgica. És una història d'incomprensió situada al segleXVII que per desgràcia compta amb innombrables paral·lelismes d'intolerància en el món en que vivim.


Els Pirates


Text: W.S Gilbert, Xavier Bru de Sala
Any: 1997
País: Catalunya (Espanya)
Intèrprets: Carles Sabater, Rosa Galindo,
Música: A. Sullivan, Joan Vives


Sinopsi:
Aquests pirates que ara us presentem són, tanmateix, uns pirates bondadosos que tenen dues regles d’or: La primera és no atacar mai cap presa que sigui més dèbil que ells (conseqüentment, les pallisses que reben són formidables), i la segona és no fer mal a cap orfe ja que tots ells han hagut de patir, de jovenets, les penúries de l'orfandat. L'aquarel·la acaba de completar-se amb les noietes virginals i esbojarrades que van a banyar-se a una platja remota i són assaltades pels risibles bucaners, el pare de totes elles, un estrambòtic Mariscal de Mar, i la seva guàrdia de corbs formada per una quadrilla de civils mostatxuts i caganers.

divendres, 13 de febrer del 2009

Altres històries fascinants


"Capitans intrèpids" Rudyard Kipling
“El corsari negre” Emilio Salgari
“Els fills del capità Grant" Julio Verne
“El pirata” Walter Scott
“El Pirata Garrapata” Juan Muñoz Martín
"Historias de piratas" Daniel Defoe
"Historias de piratas y del agua azul" A. Conan Doyle
“La canción del pirata” José de Espronceda
“La expedición del pirata” Jack London
“Mar i cel” Àngel Guimerà
“ Peter Pan i Wendy” James M. Barrie
“Piratas" Alberto Vázquez Figueroa
“Sandokan” Emilio Salgari
"Un capità de quinze anys" Julio Verne


Il·lustració: Patricia Metola

Banda Sonora de Piratas del Caribe

Una de les bandes sonores de més ressò en la memòria col·lectiva és "Piratas del Caribe", tot i que per alguns no sigui la millor i altres afirmin que el seu poder radica en el fet d'haver estat la banda sonora de les quatre parts de la pel·lícula. El que sí és cert, és que és força encertada i impactant.
Cercant per internet hem arribat fins al seu compositor, Hans Zimmer, un dels compositors més consolidats del cinema i que en la tercera part de la pel·lícula fou substituit pel també reconegut compositor Klaus Badelt.
Us recomanem veure l'extra adjunt de la pel·lícula, com una petita mostra de com es duu a terme el procés de gravació de la banda sonora. Podreu comprovar com el compositor ajusta la música a les imatges amb l'ajuda d'un cronòmetre, que el director d'orquestra té al fons com a referència projectades en una gran pantalla.

dijous, 12 de febrer del 2009

Ho sabies?


HO SABIES?


Els habitants de Samoa anomenaren Stevenson 'Tusitala', que vol dir 'narrador d'històries'.
Al cinema, el paper de John Silver el Llarg ha estat interpretat per actors de renom com Orson Welles i Charlton Heston.
El 1876, en una estada a França, Stevenson conegué la nord-americana Fanny Vandergrift Osbourne, casada i deu anys més gran que no pas ell, de qui s'enamorà. El 1879 anà a trobar-la als Estats Units, en un viatge que per poc no li costà la vida. Contragueren matrimoni al cap d'un any.

L'illa del tresor





L’illa del tresor és una novel·la d’aventures escrita per Robert Louis Stevenson. Narra les aventures de Jim en la seva expedició per la recerca d’un tresor en un vaixell l’Hispaniola governat per pirates, entre els quals destaca John Silver. Es va publicar com a llibre l’any 1883, (va ser publicada per entregues en la revista infantil Young Folks entre 1881-82 amb el títol The Sea Cook, or Treasure Island.

Argument


La novel·la comença amb l’arribada de Billy Bones, un capità vell i bevedor, a la posada Admiral Benhow (prop de Bristol). Aquesta posada és propietat dels pares de Jim Hawkins. El mariner demana a Jim que l’avisi si veu un home amb una cama de fusta. Un bon dia, rep la visita d’un vell conegut, Black Spot: els dos homes discuteixen i quan el visitant marxa, Billy Bones té un atac de feridura. Això farà que confií a Jim la importància del cofre que guarda a la seva habitació i li confessi que va ser l’home de confiança del pirata Flint, i que té por que d’altres li portin la Taca Negra, una amenaça mortal. Uns dies després, això provocarà la mort del mariner i la fugida de Jim i la seva mare amb les monedes i un papers que hi ha al cofre. En Jim contacta amb el doctor Livesey i John Trelawney, per explicar - los la història. Dedueixen que els papers són el mapa d’un tresor i decideixen llogar un vaixell i una tripulació per buscar-lo.
John Trelawney lloga l' Hispaniola i homes, gràcies a Long John Silver , un home amb una cama de fusta, habituat molts anys a la mar i que aviat tindrà la confiança de Jim. Tot va bé, durant la travessia, tret de la desaparició d’Arrow, segon d’abord, fins que un bon dia, Jim descobreix una conspiració: Silver explica a un parell d’homes que ell va ser contramestre de Flint, i els fa entendre que el millor perquè el seu pla funcioni és esperar que el doctor i Trelawney trobin el tresor, per després robar-los-el i matar-los. Jim ho explicar al comandament i aquests, que no saben amb quants homes fidels compten, decideixen no actuar fins més endavant i fer-ho per sorpresa. El capità dóna permís a tretze homes de la tripulació per fer una passejada per l’illa, amb Silver davant, s’embarquen. A l’últim moment, Jim salta en un bot i, quan toca terra, corre cap a la selva. Allí amagat, veu com Silver mata un home i quan fuig es troba Ben Gunn, un antic pirata de Flint que ha viscut abandonat tres anys sol a l’illa.Llavors se sent una canonada i comença el motí.
La tripulació queda dividida i els homes fidels al capità Smollett només són Hunter, Joyce , Gray i Redruth, a més d’ell i Trelawney. S’han instal·lat en un fortí, però han perdut el vaixell.
L’endemà al matí, Silver va al fortí a negociar: el mapa del tresor a canvi de les vides de tots ells. Però el capità no ho accepta i Silver jura matar-los a tots. L’atac acaba amb la derrota i fugida dels amotinats. Així i tot, Joyce i Hunter moren, i el capità Smollett queda ferit. Aprofitant que el doctor se n’ha anat a trobar Ben Gunn i que els altres tres estan despistats, Jim se’n va a buscar el bot que en Ben li ha assegurat que té amarrat en una cova. El troba i talla les amarres de la Hispaniola. Ho fa, de nit i aconsegueix pujar a bord. El vaixell es governa sol perquè dels dos pirates que el vigilaven, un és mort i l’altre està ferit i Begur, aquest últim es Israel Hands a qui el noi ajuda a canvi que governi la nau. Però Hands intenta atacar Jim amb un punyal, i aquest li dispara. Hands mor, Jim queda ferit i la Hispaniola, escorada en una badia. Es fa fosc i el noi decideix tornar al fortí, que els pirates han fet seu.
Però els seus amics no són morts: hi ha hagut un pacte i ara el mapa del tresor el tenen els pirates. Jim explica part de les seves aventures als pirates, i Long John l’ha de protegir dels seus. L’endemà, el doctor Livesey es presenta al fortí per curar els ferits i pot parlar, en secret, amb Jim, que li diu on para el vaixell. És aleshores que els pirates, amb en Jim presoner, surten a buscar el tresor. Quan arriben al lloc assenyalat amb la X, el tresor no hi és i el doctor Livesey, Gray i Ben Gunn, que seguien el grup , eviten que els pirates es llencin sobre Silver i Jim. Al final el tresor es troba a la cova de Gunn, que el va trobar i canviar de lloc . S’embarquen a la Hispaniola i deixen els tres pirates supervivents a l’illa i s’enduent John Silver, que s’escapa al primer port amb una mínima part del tresor. La resta retorna a Anglaterra.

Personatges


Jim Hawkins: el personatge principal i el principal narrador. És un noi treballador i intel.ligent que viu a la posada Admiral Benhow, la qual regenten els seus pares. La sort el portarà a viure una fantàstica aventura a bord d’un vaixell anomenat la Hispaniola i a trobar un tresor.


Long John Silver: pirata amb una cama de fusta i lloro a l’espatlla, el seu únic interès són els diners. És astut i afable, però temut fins i tot pel mateix Flint, ell és qui ha organitzat l’expedició i el cop per apoderar-se del tresor i el vaixell. Les presses de la resta de pirates i l’actuació d’en Jim, a qui agafa estima, trastoquen els plans. Al final, s’escapa amb una petita part del tresor.


Doctor David Livesey: metge i amic de Trelawney que viatja en aquesta aventura i també narra la història. És ell qui enrola Jim en l'aventura i qui ordirà el pla per enganyar Silver.


Alcalde John Trelawney: un hàbil tirador, és una persona ingénua i lloga el vaixell i la tripulació. S’emporta tres criats (Joyce, Hunter i Redruth)


Capità Alexander Smollet: l’obstinat capità de la Hispaniola.


Billy Bones: un antic company del capità Flint i posseïdor del mapa del tresor.

dimecres, 11 de febrer del 2009

Robert L. Stevenson

Robert Louis Balfour Stevenson (Edimburg, 13 de novembre de 1850 – Upolu, Samoa, 3 de desembre de 1894), escriptor escocès.
És autor d'algunes de les històries fantàstiques i d'aventures més populars, com L'illa del tresor i L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Va ser molt conegut en el seu temps i algunes de les seves obres han esdevingut clàssiques.
Provinent d’una família burgesa, Stevenson va passar una infància feliç i despreocupada. A causa de la seva precària salut la seva mare no el va fer cursar en cap estudi, i això va fer que fins als 8 anys fos completament analfabet. Durant la seva adolescència va acompanyar el seu pare en els seus freqüents viatges.
Va ingressar a la Universitat d'Edimburg com estudiant d’enginyeria nàutica. L'elecció d’aquesta carrera va ser més per la influència del seu pare, que era enginyer, que per pròpia vocació. Això el va portar a l’abandonament de l'enginyeria. L'any 1875 va començar a practicar com a advocat. Tampoc va tenir una carrera brillant en aquest camp, ja que el seu interès es concentrava més en l’estudi de la llengua.
Aviat van aparèixer en ell els primers símptomes de la tuberculosi i inicià una sèrie de viatges pel continent. L'any 1876, als 26 anys, va conèixer Fanny Osbourne a França, una nord-americana deu anys més gran que ell. Fanny estava separada del seu marit; descansava i pintava, amb la seva germana i els seus fills. Stevenson i Fanny es van enamorar. Va publicar el seu primer llibre l'any 1878, ella va partir cap a Califòrnia per tramitar el seu divorci, i Stevenson la va seguir. L'any 1880, quan ell tenia 30 anys, es van casar. La parella va viure un temps a Calistoga, al Llunyà Oest. Va escriure històries de viatges, d'aventures i romanços. La seva obra és molt versàtil: ficció, assaig, etc.
A partir d'aquest any, la salut de Stevenson va començar a empitjorar. El matrimoni es va mudar a Edimburg, després a Davos, Suïssa, i finalment es va instal·lar en una finca que el vell Stevenson els va regalar, al balneari de Bournemouth. Tres anys més tard van partir a Nova York, on Stevenson va fer amistat amb Mark Twain, autor de Les aventures de Tom Sawyer. Després d'una breu estada a San Francisco, decideixen realitzar un viatge cap a les illes del Pacífic Sud, on finalment s'estableixen amb els fills de Fanny, la germana d'aquesta, Belle, i la senyora Stevenson (el pare del novel·lista havia mort en aquells dies). No és precisament un rebuig furiós de la civilització: la casa del matrimoni és confortable; la relació de Stevenson amb els aborígens és cordial, però política: de fet, l'escriptor pren partit per un dels caps locals contra la dominació alemanya de l'arxipèlag i escriu a la premsa britànica sobre la penosa situació samoana.
Va morir d'un atac cerebral. Un any abans, va relatar en una carta: "Durant catorze anys no he conegut un sol dia efectiu de salut. He escrit amb hemorràgies, he escrit malalt, entre raneres de tos, he escrit amb el cap donant tombs". El seu cos va ser enterrat a la mateixa illa d'Upolu, al mont Vaea.
Davant l'aparició de la novel·la naturalista o psicològica, Stevenson va reivindicar el relat clàssic d'aventures, en el qual el caràcter dels personatges es dibuixa en l'acció. El seu estil elegant i sobri i la naturalesa dels seus relats i les seves descripcions va influir en escriptors del segle XX com Jorge Luis Borges.
També és coneguda la seva afició a l'alcohol, fet que li va implicar diversos problemes de salut.

1. LLEVEM ÀNCORES. SALPEM A LA MAR.


Comença el viatge. Iniciem una nova aventura.

Salpem del port amb la mirada fixa endavant i un equipatge lleuger i peculiar. Només ens acompanyen, cosa gens habitual, una maleta buida per omplir de llibres i experiències, i un bloc de notes que ens farà d'amic fidel i confessor.

Com tot, el nostre viatge també té un inici. Diu així: " L'squire Trelawney, el doctor Livesey i els altres cavallers m'han demanat que escrigui tots els incidents esdevinguts a l'Illa del Tresor, des del començament fins al final, sense deixar-me res, llevat de la situació de l'illa car el tresor encara hi és. Agafo la ploma l'any de gràcia de 17... i torno a l'època en què el meu pare portava la fonda Almirall Benbow i el vell mariner castany amb un tall a la galta va arribar per allotjar-se amb nosaltres." ( L'illa de tresor de Robert L. Stevenson )

Il·lustració: Màriam Ben-Arab