Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El vent en els salzes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El vent en els salzes. Mostrar tots els missatges

diumenge, 29 de març del 2009

MÉS MICHEL PLESSIX
















EL VENT EN ELS SALZES I MICHEL PLESSIX




Ens agradaria incloure en el nostre bloc un petit comentari de l’existent versió en còmic en català de El vent en els salzes que el famós dibuixant ha realitzat i que ha publicat l’editorial The Comics & Games Art Studio (DCom), de Barcelona.
Aquest il il·lustrador i guionista bretó, nascut a Saint-Malo el 1959 i que ha treballat per prestigioses editorials franceses i belgues , com Dargaud o Milà, ha sabut plasmar perfectament i amb un gran sentit d’humor la personalitat dels animals protagonistes
Els colors de les aquarel les de Plessix aconsegueixen, igualment, recrear la natura en els ambients en els quals es desenvolupa l'acció, plens de màgia i poesia: el pas del temps a través de les estacions; les inquietuds del bosc salvatge; el riu, la riba que s'abandona, deixant de banda la seguretat d'allò conegut, per endinsar-se en l'ample món, que representa el desconegut, el perill, però també la llibertat, la necessitat d'abandonar la tranquil·litat de la llar i viure aventures; la ciutat, amb els seus carrers plens de gent, la seva estació de ferrocarril, i, sobretot les cases en què viuen cada un dels personatges.

dijous, 26 de març del 2009

Il·lustradors

Són molts els il·lustradors que s'han vist temptats a donar forma i color a les aventures del Talp, el Ratolí d'Aigua, la Granota i el Teixó. Com a mostra en recollim a continuació alguns exemples:


Wyndham Payne


Tasha Tudor



Roberta Clark


Paul Henning


Paul Bransom


Nancy Barnhart


Michael Hague


Ernest Shepard


Dick Cuffari


David Stone


Arthur Rackham


Alex Tsao










dissabte, 21 de març del 2009

Blackmore's Night és un conjunt de música folk rock/new age que s'inspira en la música del Renaixement; l'encapçalen Ritchie Blackmore i Candice Night.
La història del conjunt comença el 1990, quan la Candice treballava a Nova York en una emissora de ràdio de música rock i on, per raons de feina, conegué en Ritchie, integrant de Deep Purple en aquells moments. Esdevingueren parella sentimental i s'adonaren que compartien interès pel Renaixement. Després de plegar de Deep Purple el1993, i havent gravat el 1995 l'àlbum Stranger in Us All com a Rainbow (amb la Candice fent els cors), en Ritchie decidí apropar la música renaixentista al públic modern. L'efervescent personalitat de Candice i el seu talent com a cantant en féu l'elecció perfecta per a imatge del grup. En el 1997 tot era a punt per llançar el conjunt, amb el nom del conjunt tret del joc de paraules format pels cognoms d'ambdós.
El 1999 publiquen el seu disc Under a violet moon en el que la cançó Wind in the Willows ocupa el setè lloc.

El plaer de compartir. Grans paraules no són necessàries.




As I went a walking
One morning in spring
I met with some travelers
On an old country land
One was an old man
The second a maid
The third was a young boy who smiled as he said
"With the wind in the willows
The birds in the sky
There's a bright sun to warm us wherever we lie...
We have bread and fishes and a jug of red wine
To share on our journey with all of mankind".
So I asked them to tell me their name and their race
So I could remember each smile on their face
"Our name, they mean nothing...
They change throughout time
So come sit beside us and share in our wine"
So I sat down beside them
With flowers all around
We et from a mantle
Spread out on the ground
They told me of prophets
And peoples and kings
And all of the one god that knows everything
"We're traveling to Glaston
Over England's gren lanes
To hear of men's troubles
To hear of their pains
We travel the wide world
Over land and the sea
To tell all the peopleHow they can be free..."
So sadly I left them
On that old country lane
For I knew that
I'd never see them again
One was an old man
The second a maid
The third was a young boy who smiled as he said...


Ho sabies?

Tal va ser la repercusió d'aquest llibre a Anglaterra que es creà una sèrie en format de dibuixos animats que encandilà a tots els nens i nenes que els veien. Uns 65 capítols de 20 minuts coproduits per la companyia Cosgrove Hall.
Aquests capítols (alguns d'ells diponibles a internet), a l'igual que la novel·la, mostren les diferents classes socials de la societat anglesa de l'època, costums i hàbits a més d'oferir diferents valors d'una forma molt divertida pels nens i nens anglesos: a través dels animals.
Ens agradaria compartir amb vosaltres, en especial, un dels 65 capítols penjats a internet dedicat al riu. El riu, un espai crucial pel transcurs de la novel·la. A la vora del riu, Talp, Rata, Teixó i Gripau i Llúdriga són bons amics i viuen afablement. La vora del riu, símbol d'allò conegut i segur enfront l'ample món que representa allò desconegut i perillós.

http://www.youtube.com/watch?v=J5WzQmb4xmE

Cercant al you tube també podreu gaudir d' algun fragment de la pel·lícula de Burbank Films Australia, productora que també portà a la pantalla versions de Peter Pan, Alicia al país de les meravelles, la volta al món en 80 dies, entre molts altres. Així com infinitat de versions, imatges de representacions teatrals, musicals,... imatges que ens fan palès que fou un gran referent en la seva època.

dimecres, 18 de març del 2009

Reminiscències del bosc


La prosa poètica del Vent en els salzes ens ha portat el record d’altres boscos que es mantenien latents en el pou de la nostra memòria. L’espai descrit en l’obra de Kenneth Grahame mostra un gran respecte per la natura. La descripció del riu, el bosc, els canvis d’estació, ... es fa d’una manera bella i poètica, donant importància als petits elements i detalls del món natural.
És potser aquest to poètic que utilitza Grahame al parlar d’aquest bosc situat a la vora d'un riu que ens ha dut records d’un altre llibre: “El bosque animado” del gallec Wenceslao Fernández Florez. D'aquesta novel·la es va fer, posteriorment, una pel·lícula homònima que fou premiada als Premis Goya del 2001 [http://www.elbosqueanimado.com/]


Llegiu atentament, a tall d’exemple, aquest fragment ...:


“El bosque era entonces como un palacio fantástico, de mágica fastuosidad. La luz prodigiosa lo penetraba casi horizontalmente y mientras quedaba en sombra el follaje, como una desigual techumbre alicatada, los troncos se hacían visibles y aparecían como millares de columnas cuyas sombras paralelas rayaban el suelo. Y en el suelo la tierra elástica que cedía y se recuperaba bajo los pies era una alfombra de un solo color. Todo lo feo y todo lo pobre desapareció. No se veían hojas muertas ni ramas podridas ni barro, y hasta el agua turbia que se conservaba en las profundas huellas de los carros se convirtió en lingotes de plata. Si se miraba al cielo a través de una enramada, era un encaje negro sobre un fondo de tisú lo que admiraban los ojos, y así hasta las marañas de zarza con sus ásperas hojas tenían, a contraluz, la dignidad de lo bello. El ramaje húmedo se había hecho de plata también, y los troncos de los abedules, y en el lento río las redes de la fantasía podían lograr una inagotable pesca de inquietos peces argentinos. Era la luna como un Midas al que no una maldición sino un hado amable hubiese dado su poder”.

L'arbre de l'amistat


El vent en el salzes ens introdueix un cop més en el món de l’amistat: Aquest gran tresor que hem de trobar i conservar. L’ésser humà som éssers socials per naturalesa, creixem i madurem amb el tracte amb les altres persones.

L'amistat és una relació de reciprocitat. No val a voler mantenir una amistat amb algú, les dues persones han de desitjar-ho i han de participar d'un concepte semblant del que significa l'amistat i de la implicació que comporta. Per a reflexionar i per a decidir sobre els nostres dubtes, per a admetre sense enfonsar-nos les frustracions i el dolor, necessitem experiències, coneixements i seguretats que han de provenir també del nostre exterior i del de la nostra família. Gràcies als amics ens anem coneixent, ens desenvolupem i tenim la companyia necessària per a recórrer la vida sense una por excessiva a caure, ja que actuen com a amortidor, com un punt de suport per a seguir endavant. No amb tots els amics mantenim la mateixa proximitat emocional. La diferència consisteix en quant i com compartim, en el grau d'implicació i d'intimitat en què interactuem. Les situacions difícils per les quals tots passem s'encarreguen de distingir la qualitat de les nostres amistats.

Els protagonistes de El vent en els salzes recorren junts un llarg camí, recorren junts el riu de la vida com a metàfora de la vida bona que busca la felicitat. Cadascun d’ells representa una manera particular de comportar-se, de viure i de veure la vida.
Ens agradaria molt també compartir amb tots vosaltres aquest text de Jorge Luis Borges que per a nosaltres és un gran tresor per l’esperit:

Existen personas en nuestras vidas que nos hacen felices
por la simple casualidad de haberse cruzado en nuestro camino.
Algunas recorren el camino a nuestro lado, viendo muchas lunas pasar,
mas otras apenas vemos entre un paso y otro.
A todas las llamamos amigos y hay muchas clases de ellos.
Tal vez cada hoja de un árbol caracteriza uno de nuestros amigos.
El primero que nace del brote es nuestro amigo papá y nuestra amiga mamá,
que nos muestra lo que es la vida.
Después vienen los amigos hermanos,con quienes dividimos
nuestro espacio para que puedan florecer como nosotros.
Pasamos a conocer a toda la familia de hojas a quienes respetamos y deseamos el bien.
Mas el destino nos presenta a otros amigos,los cuales no sabíamos
que irían a cruzarse en nuestro camino.
A muchos de ellos los denominamos amigos del alma, de corazón.
Son sinceros, son verdaderos.
Saben cuando no estamos bien, saben lo que nos hace feliz.
Y a veces uno de esos amigos del alma estalla en nuestro corazón
y entonces es llamado un amigo enamorado.
Ese da brillo a nuestros ojos, música a nuestros labios, saltos a nuestros pies.
Mas también hay de aquellos amigos por un tiempo,
tal vez unas vacaciones o unos días o unas horas.
Ellos acostumbran a colocar muchas sonrisas en nuestro rostro,
durante el tiempo que estamos cerca.
Hablando de cerca, no podemos olvidar a amigos distantes,
aquellos que están en la punta de las ramas
y que cuando el viento sopla siempre aparecen entre una hoja y otra.
El tiempo pasa, el verano se va, el otoño se aproxima
y perdemos algunas de nuestras hojas,
algunas nacen en otro verano y otras permanecen por muchas estaciones.
Pero lo que nos deja más felices es que las que cayeron
continúan cerca,alimentando nuestra raíz con alegría.
Son recuerdos de momentos maravillosos de cuando se cruzaron en nuestro camino.
Te deseo, hoja de mi árbol, paz, amor, salud, suerte y prosperidad.
Simplemente porque cada persona que pasa en nuestra vida es única.
Siempre deja un poco de sí y se lleva un poco de nosotros.
Habrá los que se llevarán mucho,
pero no habrán de los que no nos dejarán nada.
Esta es la mayor responsabilidad de nuestra vida
y la prueba evidente de que dos almas no se encuentran por casualidad.
Gràcies VIDA!!!!

L'autor: Kenneth Grahame




Kenneth Grahame (1859-1932), escriptor britànic nascut a Edinburgh (Escòcia). El seu pare, advocat, pertanyia a una vella família escocesa. Durant els seus primers anys va viure amb la seva família a les terres altes de l’Oest. Quan la seva mare va morir d’escarlatina l’any 1864 va anar a viure amb la seva àvia materna a una casa de camp, “The Mount” al poble de Cookham Dene, Berkshire. El record de la gran casa de camp situada a les proximitats del Tamesis el van acompanyar sempre. Més tard va voler entrar a Oxford però la seva família va renunciar a finançar-li els estudis. L’any 1879 va entrar a treballar al Banc d’Anglaterra, del qual va arribar a ser director l’any 1898. Mentre treballava al banc va començar a escriure breus peces de ficció, com un passatemps. Va contribuir en alguns articles als diaris St. James Gazette, W.E. Henley's National Observer i The Yellow Book. L’any 1895 va aparèixer The Golden Age, una col·lecció de retalls dels seus treballs publicats. Fou seguit de Dream days l’any 1898 que va incloure el conte més famós de Grahame El drac gandul (The Reluctant Dragon). Fou designat secretari al Banc i el 1899 es va casar amb Elspeth Thomson.

Grahame va escriure parts de El vent en els salzes ( The wind in the willows) al principi en forma de cartes al seu fill Alistair. El llibre va aparèixer el 1908.Es va retirar del banc després de publicar aquesta obra, una fantasia protagonitzada per talps, rates d’aigua, teixons, gripaus i altres animals del camp anglès basada en els contes que contava al seu fill perquè s’adormís.

dimarts, 17 de març del 2009

4. D'ON VE AQUEST VENT QUE BALLA ENTRE ELS SALZES?




El llibre de Kenneth Grahame, El vent en els salzes, narra les aventures de quatre animals de ribera - el rat d'aigua, el talp, el teixó i el gripau-. Són peripècies encantadores i senzilles, a excepció de les del gripau - un personatge un tant fanfarró-, que esdevenen més complicades. Cadascun dels quatre protagonistes representa una personalitat ben definida. Tot plegat, és un cant al riu i a la natura que els acull i els envolta, i també a la seva amistat, amb una descripció detallista i poètica.