Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Autors. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Autors. Mostrar tots els missatges

dissabte, 9 de maig del 2009

J.D. SALINGER


Jerome Salinger va néixer a Nova Iork l’any 1919 i és conegut principalment per la seva novel·la El guardián entre el centeno, que es va convertir en tot un clàssic de la literatura moderna nord-americana gairebé des del mateix moment de la seva publicació, l’any 1951. Les ments àgils i poderoses dels personatges són un dels principals atractius a les obres de Salinger.
Va començar la seva trajectòria literària escribint relats per a revistes de Nova Iork. D’entre els seus primers treballs destaca especialment Un dia pefecte per al peix banana. A més, va publicar dos capítols del que posteriorment seria El guardián entre el centeno, abans de veure’s obligat a abandonar els Estats Units per anar a la Segona Guerra Mundial, on va ser testimoni de grans enfrontaments i batalles. Aquests fets li van produir una seqüela emocional i que va marcar la seva obra.
El vigilant en el camp de sègol va ser la seva primera novela curta. Després d’obtenir fama i un nom dins la literatura universal, Salinger es va convertir en eremita i així va aconseguir apartar-se del món exterior i preservar la seva intimitat.

diumenge, 26 d’abril del 2009

Charles Lutwidge Dodgson o Lewis Carrol

Charles Lutwidge Dodgson va néixer l’any 1832 a Guildford. Va ser lògic, matemàtic, fotògraf i novelista. Després de llicenciar-se en el Christ Church (1854), va començar a treballar com a docent i va colaborar a revistes còmiques i literàries, prenent el pseudònim de Lewis Carroll, universalment conegut. L’any 1857 va obtenir una plaça com a professor de matemàtiques. L’any 1862, al llarg d’un dels seus passejos habituals amb Alice Liddell i dues germanes seves, els va relatar una història fantàstica: «Las aventuras subterráneas de Alicia». El llibre es va publicar l’any 1865, sota el titol Alicia en el país de las maravillas; ell mateix va pagar l’edició, que va ser un èxit de vendes i va rebre elogis de la crítica, factors que van impulsar-lo a escriure la continuació, titulada A través del espejo y lo que Alicia encontró allí (1871).
La peculiar combinació de fantasia, disbarat i absurd junt amb les seves paradoxes lògiques i matemàtiques, van permetre que les obres es convertissin en clàssics de la literatura infantil.

dimecres, 1 d’abril del 2009

L'autor: Rudyard Kipling

Rudyard Kipling,escriptor de nacionalitatanglesa, escriví novel·les,poemes i relats ambientats principalment a l’Índia i Birmània durant l’època de govern britànic.
Nasqué el 30 de desembre de 1865 a Bombay (Índia) i amb sis anys d’edat l’enviaren a estudiar a Anglaterra on passà cinc anys a un centre social de Southsea, experiència detestable que descriví al seu relat L’ovella negra. Tornà a l’Índia el 1882 i a partir de llavors treballà per a la Civil and Military Gazette de Lahore fins el 1889, en qualitat d’editor i escriptor de relats. Més tard publicà Cancioncillas del departamento (1886), una sèrie de versos satírics sobre la vida civil i militar a les casernes de l’Índia colonial, així com una col·lecció dels seus relats escrits per a la premsa recopilats a Cuentos de las colinas (1887).
La seva fama literària es consolidà amb sis històries sobre la vida dels anglesos a l’Índia, publicades entre 1888-1889, que revelaven la seva profunda identificació amb les gents i el paisatge del seu país. Posteriorment viatjà per l’Àsia i els Estats Units, on contragué matrimoni amb Caroline Balestier el 1892 i on viviu un breu període de temps a Vermont. El 1903, s’establí a Anglaterra.
Kipling fou un escriptor prolífic i popular. El 1907 obtingué el Premi Nobel de Literatura, convertint-se en el primer autor anglès mereixedor d’aquesta menció.

Kipling figura entre els principals escriptors de relats anglesos. Com a poeta destaca pels seus versos escrits en el vocabulari habitual dels soldats britànics. La seva literatura gira sempre al voltant de tres eixos: el patriotisme, el deure dels anglesos de dur una vida d’intensa activitat i el destí d’Anglaterra, reclamada a ser un gran imperi. La seva insistència en aquest últim aspecte era sense cap dubte una reminiscència del passat victorià i perjudicà greument la seva reputació com escriptor en els anys posteriors a la I Guerra Mundial. De les seves principals obres de ficció breu destaquen Muchas fantasías (1893), El libro de las tierras vírgenes (1894) i El segundo libro de las tierras vírgenes (1895), col·leccions d’històries d’animals que constituïen en opinió de molts el millor de la seva literatura; a més de Precisament així (1902) i Puck, el de la colina (1906). Entre les seves novel·les o relats llargs més populars figuren La luz que se apaga (1891), sobre un artista ceg; Capitans intrèpids (1897), una història de mariners; Stalky & Cía. (1899), basada en les seves experiències infantils a l’United Services College, i Kim de l’Índia (1901), un relat picaresc de la vida a l’Índia. El més destacable de la seva poesia és potser Balades de la caserna (1892) i Les cinc nacions (1903). Algo sobre mí mismo, publicada pòstumament el 1937, és un relat inacabat sobre la seva pesarosa infància. Morí el 18 de gener de l’any1936 a Londres, als 71 any d’edat.

dimecres, 18 de març del 2009

L'autor: Kenneth Grahame




Kenneth Grahame (1859-1932), escriptor britànic nascut a Edinburgh (Escòcia). El seu pare, advocat, pertanyia a una vella família escocesa. Durant els seus primers anys va viure amb la seva família a les terres altes de l’Oest. Quan la seva mare va morir d’escarlatina l’any 1864 va anar a viure amb la seva àvia materna a una casa de camp, “The Mount” al poble de Cookham Dene, Berkshire. El record de la gran casa de camp situada a les proximitats del Tamesis el van acompanyar sempre. Més tard va voler entrar a Oxford però la seva família va renunciar a finançar-li els estudis. L’any 1879 va entrar a treballar al Banc d’Anglaterra, del qual va arribar a ser director l’any 1898. Mentre treballava al banc va començar a escriure breus peces de ficció, com un passatemps. Va contribuir en alguns articles als diaris St. James Gazette, W.E. Henley's National Observer i The Yellow Book. L’any 1895 va aparèixer The Golden Age, una col·lecció de retalls dels seus treballs publicats. Fou seguit de Dream days l’any 1898 que va incloure el conte més famós de Grahame El drac gandul (The Reluctant Dragon). Fou designat secretari al Banc i el 1899 es va casar amb Elspeth Thomson.

Grahame va escriure parts de El vent en els salzes ( The wind in the willows) al principi en forma de cartes al seu fill Alistair. El llibre va aparèixer el 1908.Es va retirar del banc després de publicar aquesta obra, una fantasia protagonitzada per talps, rates d’aigua, teixons, gripaus i altres animals del camp anglès basada en els contes que contava al seu fill perquè s’adormís.

divendres, 6 de març del 2009

L'autor: Frank Baum

Frank Braum va néixer a Chittenango, Nova Iork. Fill d’un empresari del petroli, va ser criador de gallines, artista, redactor i periodista abans de publicar, l’any 1987, el seu primer llibre per a nens Mother Goose in Prose, que recopilava històries que havia explicat als seus quatre fills. Més tard va començar una sèrie de llibres en els quals va crear un país imaginari, la terra d’Oz, un món de personatges màgics i aventures alegres. El més famós d’aquests llibres va ser “El màgic d’Oz” (1900), que l’any 1901 va adaptar per un gran espectacle musical.
Tornant a la seva biografia, Baum té el seu origen dins d’una devota familia germànica (per part del seu pare) i escocesa-irlandesa (per part de la seva mare), va ser el setè de nou fills.

dissabte, 21 de febrer del 2009

J.M. Barrie

Sir James Matthew Barrie OM (9 de maig de 1860 - 19 de juny de 1937), més conegut com J. M. Barrie, va ser un novel·lista i dramaturg escocès. És especialment famós per haver creat el personatge de Peter Pan, basat en els seus amics, els xiquets Llewellyn-Davies.
Segon de deu germans, Barrie va nàixer a Kirriemuir, Angus i va ser educat a The Glasgow Academy i la Universitat d'Edimburg. Va exercir de periodista a Nottingham, després a Londres, i després es va dedicar a la literatura, primer a la novel·la i posteriorment al teatre.
Nomenat baronet l'any 1913, al 1922 va ser nomenat Membre de l'Orde del Mèrit, Barrie està soterrat a Kirriemuir junt amb els seus pares, la seua germana i el seu germà major David, el qual havia mort en un accident de patinatge just abans del seu catorzè aniversari.

Infantesa

J. M. Barrie va nàixer en el si d'una adinerada família britànica victoriana. Quan tenia 6 anys, el seu germà de 13 David, el favorit de sa mare, va morir. Sa mare mai no es va recuperar de la pèrdua, i va ignorar J. M. Per exemple, quan entrava en una habitació on estava sa mare, aquesta sempre deia «David, ets tu? Pots ser tu?» i quan advertia que era James, afegia «ah, només ets tu.» Son pare no es relacionava en absolut amb els infants. Com resultat d'aquest abandó emocional i del probable abús psicològic, James va patir nanisme psicogènic: va deixar de créixer i mai va desenvolupar la pubertat. Va arribar a l'edat adulta sense haver crescut més d'1,47 m.

Carrera literària

Estàtua de Peter Pan als Jardins de Kensington, Londres
Barrie va ambientar les seues primeres novel·les a Kirriemuir, a la qual es referia com Thrums (‘Flocs'), potser perquè son pare va treballar com a teixidor. Sovint va escriure també diàlegs en escocès. Més tard va escriure obres teatrals incloent-hi Carrer Quality (1901), El que saben totes les dones (1908) i L'admirable Crichton (1902). La seua última obra teatral, David (1936), dramatitzava la història bíblica del rei Saül i del jove David. Com el de Peter Pan, el paper de David va ser interpretat per una dona, Elisabeth Bergner.
Les seues novel·les de Thrums van gaudir d'un enorme èxit quan van ser publicades, començant per Auld Licht Idylls (1888). Li va seguir A Window in Thrums (1889), i El petit ministre (1891). Les seues dues novel·les de Tommy, El sentimental Tommy i Tommy i Grizel van veure la llum l'any 1896 i l'any 1902 respectivament. Tracten de temes molt més directament relacionats amb el que acabaria convertint-se en Peter Pan. La primera aparició d'aquest personatge es produeix a El petit ocell blanc (1901).
Barrie va escriure l'any 1891 Ibsen's Ghost, una paròdia del drama d'Henrik Ibsen Espectres que acabava de ser representada per primera vegada a Anglaterra per la Independent Theatre Society dirigida per J. T. Grein. L'obra de Barrie va ser estrenada el 31 de maig al Toole's Theatre de Londres. Barrie semblava apreciar els mèrits d'Ibsen: fins i tot William Archer, traductor de les obres d'Ibsen a l'anglès, va disfrutar de l'humor de l'obra i la va recomanar.
Peter Pan va ser representada per primera vegada el 27 de desembre de 1904. l'any 1924, l'autor va especificar que els drets d'autor de l'obra serien a benefici del Great Ormond Street Hospital de Londres. L'estat actual d'aquests drets d'autor és complex.
Barrie, junt amb altres autors teatrals, va estar implicats en els intents de 1909 i 1911 de desafiar la censura de Lord Chamberlain sobre la producció teatral de Londres.

Amistats

Barrie, Arthur Conan Doyle i Robert Louis Stevenson van ser amics des de la Universitat. Els tres van ser alumnes de la Universitat d'Edimburg i també van treballar en el periòdic de la facultat. J. M. Barrie va conéixer a Thomas Hardy a través de Hugh Clifford mentre va estar residint a Londres.

La família Llewelyn-Davies

La família Llewelyn-Davies estava formada pels pares Arthur (1863–1907) i Sylvia (1866–1910), filla de George Du Maurier, i els seus cinc fills George Llewelyn-Davies (1893–1915), John Llewelyn-davies o Jack (1894-1959), Peter Llewelyn-Davies (1897–1960), Michael Llewelyn-Davies (1900–1921) i Nicholas Llewelyn-Davies o Nico (1903–1980).
Barrie va entrar en contacte amb la família l'any 1897 o el 1898 després de conéixer George i Jack amb la seua passejadora Mary Hodgson en els Jardins de Kensington de Londres, on solia anar mentre passejava el seu gos Porthos, perquè vivia prop. No va conéixer Sylvia fins més tard, en una trobada casual durant un sopar.
Es va convertir en un segon pare per als nois i, quan aquests van quedar òrfens, en el seu guardià. Algunes fonts afirmen que el testament de sa mare estipulava que la germana de la passejadora havia de prendre'n la custòdia i que Barrie el va falsificar o el va malinterpretar involuntàriament (la germana de la passejadora s'anomenava Jenny, mentre quela família Davies anomenava familiarment Jimmy a Barrie). Tanmateix, estava clar que era l'únic amb temps i recursos suficients per a mantenir els infants i Sylvia no volia que els seus fills foren repartits entre els parents.
Encara que alguns poden trobar sospitosa aquesta amistat amb els xiquets, no pareix haver-hi evidència alguna de què ocorreguera quelcom inapropiat i el menor d'ells, Nico, va negar rotundament que Barrie s'haguera comportat deshonestament alguna vegada. Barrie estava casat amb l'actriu Mary Ansell, però el matrimoni no tenia vida sexual, ni per tant fills, i va acabar en divorci.
Barrie era el padrí de Peter Scott.
L'estàtua de Peter Pan en els Jardins de Kensington, erigida en secret a la nit per a la May Morning de 1912, es devia suposadament haver inspirat en una fotografia de Michael, però l'escultor va decidir usar un altre xiquet com a model, deixant Barrie molt decebut amb el resultat. «No mostra al dimoni dins de Peter», va dir.
Barrie va patir un gran dolor amb la mort de dos dels xiquets Llewelyn-Davies. George va morir en servei (1915) durant la Primera Guerra Mundial. Michael, amb qui Barrie mantenia una correspondència diària, es va ofegar l'any (1921) en un possible pacte suïcida un mes abans del seu vint-i-uné aniversari, quan nadava en unes conegudes aigües perilloses d'Oxford amb el seu amic i possible amant Rupert Errol Victor Buxton. Alguns anys després de la mort de Barrie, Peter Davies, després editor, va escriure el seu llibre Morgue, incloent-hi molta informació familiar i comentaris sobre Barrie. A l'edat de 63 anys Peter es va suïcidar llançant-se davant d'un tren del Metro de Londres.

Biografies cinematogràfiques



La BBC va produir l'any 1978 una guardonada mini-sèrie d'Andrew Birkin, The Lost Boys (també titulada J.M. Barrie and the Lost Boys), protagonitzada per Ian Holm com Barrie i Ann Bell com Sylvia. Hom considera que reflecteix els fetx amb fidelitat, fins i tot l'assumpte de l'afecte de Barrie pels nois. El paper d'Arthur Llewelyn-Davies està interpretat per Tim Piggot-Smith.
Una pel·lícula mitjan fictícia sobre la seua relació amb la família, Finding Neverland, va ser estrenada l'any 2004, amb Johnny Depp com Barrie i Kate Winslet com Sylvia Llewelyn-Davies. Va ometre a Arthur i Nico.

dimecres, 11 de febrer del 2009

Robert L. Stevenson

Robert Louis Balfour Stevenson (Edimburg, 13 de novembre de 1850 – Upolu, Samoa, 3 de desembre de 1894), escriptor escocès.
És autor d'algunes de les històries fantàstiques i d'aventures més populars, com L'illa del tresor i L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Va ser molt conegut en el seu temps i algunes de les seves obres han esdevingut clàssiques.
Provinent d’una família burgesa, Stevenson va passar una infància feliç i despreocupada. A causa de la seva precària salut la seva mare no el va fer cursar en cap estudi, i això va fer que fins als 8 anys fos completament analfabet. Durant la seva adolescència va acompanyar el seu pare en els seus freqüents viatges.
Va ingressar a la Universitat d'Edimburg com estudiant d’enginyeria nàutica. L'elecció d’aquesta carrera va ser més per la influència del seu pare, que era enginyer, que per pròpia vocació. Això el va portar a l’abandonament de l'enginyeria. L'any 1875 va començar a practicar com a advocat. Tampoc va tenir una carrera brillant en aquest camp, ja que el seu interès es concentrava més en l’estudi de la llengua.
Aviat van aparèixer en ell els primers símptomes de la tuberculosi i inicià una sèrie de viatges pel continent. L'any 1876, als 26 anys, va conèixer Fanny Osbourne a França, una nord-americana deu anys més gran que ell. Fanny estava separada del seu marit; descansava i pintava, amb la seva germana i els seus fills. Stevenson i Fanny es van enamorar. Va publicar el seu primer llibre l'any 1878, ella va partir cap a Califòrnia per tramitar el seu divorci, i Stevenson la va seguir. L'any 1880, quan ell tenia 30 anys, es van casar. La parella va viure un temps a Calistoga, al Llunyà Oest. Va escriure històries de viatges, d'aventures i romanços. La seva obra és molt versàtil: ficció, assaig, etc.
A partir d'aquest any, la salut de Stevenson va començar a empitjorar. El matrimoni es va mudar a Edimburg, després a Davos, Suïssa, i finalment es va instal·lar en una finca que el vell Stevenson els va regalar, al balneari de Bournemouth. Tres anys més tard van partir a Nova York, on Stevenson va fer amistat amb Mark Twain, autor de Les aventures de Tom Sawyer. Després d'una breu estada a San Francisco, decideixen realitzar un viatge cap a les illes del Pacífic Sud, on finalment s'estableixen amb els fills de Fanny, la germana d'aquesta, Belle, i la senyora Stevenson (el pare del novel·lista havia mort en aquells dies). No és precisament un rebuig furiós de la civilització: la casa del matrimoni és confortable; la relació de Stevenson amb els aborígens és cordial, però política: de fet, l'escriptor pren partit per un dels caps locals contra la dominació alemanya de l'arxipèlag i escriu a la premsa britànica sobre la penosa situació samoana.
Va morir d'un atac cerebral. Un any abans, va relatar en una carta: "Durant catorze anys no he conegut un sol dia efectiu de salut. He escrit amb hemorràgies, he escrit malalt, entre raneres de tos, he escrit amb el cap donant tombs". El seu cos va ser enterrat a la mateixa illa d'Upolu, al mont Vaea.
Davant l'aparició de la novel·la naturalista o psicològica, Stevenson va reivindicar el relat clàssic d'aventures, en el qual el caràcter dels personatges es dibuixa en l'acció. El seu estil elegant i sobri i la naturalesa dels seus relats i les seves descripcions va influir en escriptors del segle XX com Jorge Luis Borges.
També és coneguda la seva afició a l'alcohol, fet que li va implicar diversos problemes de salut.