Caracterització de les bruixes / fades

A continuació detallem algunes de les referències que apareixen a la novel·la que serveixen per caracteritzar les diferents bruixes i fades que trobem al Màgic d'Oz:

BONES:

-Vestides de blanc amb túnica esquitxada d’estrelletes.

“ A més, portes color blanc en el vestit, i només les fades en porten, de color blanc a la roba” [pàgina 43 (I)]

“La van trobar molt bonica i jove. Tenia els cabells de color vermell molt viu, i li queien en rínxols damunt les espatlles. Portava un vestit completament blanc; però els seus ulls eren blaus, i miraven a la nena en simpatia”. [pàgina. 206 (II)]

“Mentre estava dreta, sense cansar-se de mirar l'estrany i bell paisatge que la voltava, es va adonar que s'apropava cap a ella un grup de persones, les més extravagants que havia vist mai. No eren tan altes com les persones grans que estava acostumada a veure, però tampoc no es podia dir que fossin molt baixetes. De fet,semblaven més o menys de la mateixa estatura que la Dorothy, que era una nena força atleta per l'edat que tenia,i, tanmateix,feien tota la cara de tenir molts més anys que ella. Eren tres homes i una dona, i tots quatre anaven vestits d'una manera ben rara. Portaven uns barrets rodons acabats en una punxa d'un pam i mig, amb tot de picarols al voltant de l'ala que dringaven suaument quan es movien. Els capells dels homes eren blaus; el de la dona era blanc, i aquesta darrera portava una túnica blanca que li queia en plecs des de les espatlles, una túnica esquitxada d'estrelletes que brillaven al sol com diamants. [...] Quan a la petita dama, devia ser molt més vella, ben segur: tenia tot d'arrugues a la cara, i els cabells gairebé blancs, i caminava una mica encarcarada”. [pàgina 16 (II)]


Baum juga un cop més amb els convencionalismes. Sovint el negre s’ha considerat el color del Mal, i el blanc el del Bé (recordem que els mastegaires cregueren que Dorothy era una fada per la seva vestimenta: un vestit de color blau i blanc). El blanc és símbol de puresa, simbolitza la transparència en l'aigua, la bondat, la innocència, el color de la perfecció que cercaven cada un dels personatges del Màgic D'oz.
La primera fada amb qui es troba Dorothy és la fada del nord, una fada jove i amb el cabell de color vermell, símbol del perill, dels entrebancs i de les aventures que Dorothy haurà de viure durant la seva estada al país d'Oz. En contraposició, la última fada amb qui manté contacte és diferent a la primera, tot i ambdues ser fades bones: vella i amb els cabells blancs. El viatge que inicia Dorothy, el fet de deixar casa seva i els éssers més propers, l'obliga a prendre decisions noves, a actuar d'una manera inèdita, a improvisar, a adequar-se a les conseqüències, a madurar i a descobrir coses del seu interior que desconeixia. L'obliga a caminar dins de la seva ànima, el seu cap i el seu cor. La fada del sud simbolitza el resultat final del recorregut que Dorothy ha fet pel seu camí interior, tot recuperant els vincles perduts: la construcció del seu jo, una Dorothy més madura i amb les coses més clares que a l’inici de la seva aventura.


-Educades i amb una veu dolça.
“Però la velleta avançà cap a la Dorothy, li féu una profunda reverència, i va dir, amb una veu molt dolça” [pàgina 17 (II)]

-Trons de robins. Apareix una afinitat entre les diferents bruixes i fades que gaudeixen de trons i palaus de robins.

-A Glinda la van trobar “ molt bonica i jove”. [pàgina 231 (I)]

Tal i com explica el soldat de la barba verda, Glinda és la més poderosa de totes les bruixes. Els Capgrossos diuen que és molt bona i amable i, segons sembla, ha trobat un secret per mantenir-se jove malgrat que té molts anys.

Sovint associem les bruixes a personatges vells i lletjos, però això, com podem veure amb Baum, no sempre és així.

-Glinda és afectuosa i tendra. “ Glinda s’inclinà cap endavant i va besar la carona de la deliciosa criatura” .[pàgina 206 (II)]

DOLENTES:

-Tenint en compte la por que li feia l’aigua i la fi de la Bruixa Malvada de l’Oest, sembla adequat que aquesta portés un paraigua més que una escombra, l’estri usualment associat a les bruixes.
“...la Bruixa l’amenaçava de pegar-li amb el vell paraigua” . [pàgina 150(I)]

- Es relaciona la maldat de les bruixes amb un cos vell i desgastat en el que ni la pròpia sang vol córrer per les seves venes.

"...la bruixa era tan dolenta que la sang se li havia assecat feia molts anys". [pàgina 150(I)]


-Irònicament Baum ens rebaixa la il·lusió que la Bruixa era la quintaessencia del mal, explicant que ella també té pors infantils.
“...la Bruixa tenia massa por de la fosca”. [pàgina 150(I)]

-La bruixa de l’Est també se’ns presenta con un ésser força astut.
“ Però la maleïda bruixa era molt astuta , i a l’últim se li va acudir un truc per assolir el que volia” .[pàgina 128 (II)]

-Capaç de mancar als altres de la seva llibertat.
“Les portes del castell eren guardades constantment pels Parpellols grocs, que eren esclaus de la malvada bruixa i li tenien massa por per a desobeir-la”. [pàgina 126 (II)]

- Les Bruixes bones no fan res en contra de la gent, intenten millorar la seva vida i la des altres, sempre i quan els hi sigui permès. Les Bruixes dolentes, en canvi, gràcies el seu poder i la ignorància s’aprofiten dels altres sense el seu consentiment, fent que per sobre de tot hi hagi els objectius que desitja assolir, costi el que costi. Es caracteritzada com a egoista, solitaria, lletja, fosca, ... que tot i el seu poder sempre acaba pagant tot el mal fet, és a dir, el bé sempre acaba dominant el mal (la mor de la Bruixa de l’est i de l’oest)

“De primer, la bruixa va tenir la temptació de fugir ben llunt de la Dorothy; però quan mirà els ulls de la nena i va veure que la seva ànima era tan pura i innocent, va comprendre que la menuda ignorava el poder màgic que les sabates de plata li conferien. Així doncs, la malvada Bruixa ca riure per dins, i pensà: Tanmateix, res no em priva de fer-ne la meva esclava, puix que no sap el poder de què disposa. Llavors va dir a la Dorothy, amb una veu dura i severa: -Vine amb mi i obeeix totes les meves ordres, si no vols fer la mateixa fi que el Llenyataire de Llauna i l'Espantaocells.”[ pàg. 125(II)]

Baum sovint recorre a l'ús d'elements identificadors de les fades: barret rodó amb picarols, túnica blanca esquitxada d'estrelletes que brillaven com diamants, cabell llarg,... el model d'una fada estereotipada que de ben segur en més d'una ocasió ha estat present en els nostres somnis.