Tots sentim dins nostre certa individualitat que ens empeny en el camí de la vida. Sovint ens sabem sols davant la grandesa de l’infinit i segurament és així moltes vegades.
La nostra més intima naturalesa com a éssers vius ens empeny a recórrer aquest camí empedrat groc que ens condueix cap el coneixement de nosaltres mateixos. Tanmateix necessitem recorre’l acompanyats.
Els lligams que creem amb els altres permeten el reflex de nosaltres mateixos. Sens dubte, un dels moments més fructífers i plaents per al nostre esperit, són aquells que ens succeeixen acompanyats.
En Baum en aquest magnífic conte ens mostra com les coses no són gens senzilles però és amb l’ajuda que nosaltres mateixos donem als altres com assolim les nostres millors capacitats i la nostra pròpia identitat.
Les relacions que la protagonista estableix amb l’espantaocells, el llenyataire de llauna i el lleó intervenen per ajudar a la protagonista a superar tots els obstacles ( aquesta estructura recorda a d’altres contes populars com per exemple, “Com sis van fer camí món a través” dels Grimm). No oblidem però que la protagonista disposa de la solució per tornar a casa seva des del capítol segon, quan la bruixa del Nord li aconsella que agafi les sabates de la malvada bruixa de l’Est, ja que tenen cert poder. Però no és fins a les darreries del llibre que la nostra estimada protagonista utilitza el poder màgic de les sabates... En Barrie ens ho deixa ben evident: la recerca de nosaltres mateixos, l’acceptació de les nostres carències, l’acompliment del nostre destí, només s’assoleixen gràcies al grup i no a través dels objectes aïllats que trobem en el nostre camí.
La nostra més intima naturalesa com a éssers vius ens empeny a recórrer aquest camí empedrat groc que ens condueix cap el coneixement de nosaltres mateixos. Tanmateix necessitem recorre’l acompanyats.
Els lligams que creem amb els altres permeten el reflex de nosaltres mateixos. Sens dubte, un dels moments més fructífers i plaents per al nostre esperit, són aquells que ens succeeixen acompanyats.
En Baum en aquest magnífic conte ens mostra com les coses no són gens senzilles però és amb l’ajuda que nosaltres mateixos donem als altres com assolim les nostres millors capacitats i la nostra pròpia identitat.
Les relacions que la protagonista estableix amb l’espantaocells, el llenyataire de llauna i el lleó intervenen per ajudar a la protagonista a superar tots els obstacles ( aquesta estructura recorda a d’altres contes populars com per exemple, “Com sis van fer camí món a través” dels Grimm). No oblidem però que la protagonista disposa de la solució per tornar a casa seva des del capítol segon, quan la bruixa del Nord li aconsella que agafi les sabates de la malvada bruixa de l’Est, ja que tenen cert poder. Però no és fins a les darreries del llibre que la nostra estimada protagonista utilitza el poder màgic de les sabates... En Barrie ens ho deixa ben evident: la recerca de nosaltres mateixos, l’acceptació de les nostres carències, l’acompliment del nostre destí, només s’assoleixen gràcies al grup i no a través dels objectes aïllats que trobem en el nostre camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada