Així comença "El vigilant en el camp de sègol"de J.D.Salinger. I el que parla és en Holden Caulfield, un jove nord-americà a qui acaben de fer fora de la prestigiosa escola Pencey. “Sólo voy a hablarles de una cosa de locos que me pasó durante las Navidades pasadas, antes de que me quedara tan débil que tuvieran que mandarme aquí a reponerme un poco”. I és que en Holden ho ha avorrit tot: no suporta els seus companys, les noies que no saben ballar bé, el cinema, la gent que riu per coses que no fan gràcia... però sí que li agrada compartir una estona amb la seva germana petita, la Phoebe, o parlar amb la Jane, una noia amb qui havia sortit, i altres petites coses: el guant de beisbol farcit de poemes del seu germà difunt, Allie, la seva gorra vermella de caça amb la qual vagareja per les llargues avingudes de Nova York, o bé la cançó “Si un cos troba un altre cos quan van entre el sègol...”. Perquè, en Holden, descobreix que no vol ser advocat, ni actor, quan sigui gran. Ell només somia ser el vigilant d’un camp de sègol, situar-se al precipici i salvar aquells nens que estiguin a punt de caure; i així, potser també, ser feliç i salvar-se ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada