Lewis Caroll (pseudònim de Charles Dogson) va crear al 1865 un conte teòricament dirigit pels nens, però amb algunes idees revolucionaries que potser han fet que perdurés fins avui. Dins la més estricta boja fantasia, sense regles, sense moralines, ens narra una història sota la innocent mirada d'una nena de casa bona, acostumada a les bones maneres i a l'alta educació que veu com de cop i volta el seu món es gira al revés escoltant parlar animals, observant com el seu cos canvia de tamany, jugant partits ridículs de croquet amb cartes humanitzades o intentant que la mítica reina de cors no li talli el cap.Carroll fa una crítica a aquesta societat victoriana benestant amb paraules senzilles, amb metàfores amagades (parodiant cançons, rient-se de personatges que podrien ser reals…) com per donar ales a la imaginació dels nens i per fer-los sortir d'aquella apàtica vida rutinària. I això ho fa a través de les més absurdes situacions, les més inversemblants, però les que potser afectarien més a una oïda o a una lectura infantil de l'època. Mai pretén donar moralines, al contrari, se'n riu descaradament en alguns passatges i potser m'atreviria a dir que de passada es mofa de tota la monarquia anglesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada