Conflictes ètics

Una història del Bronx, a l'igual que la lectura de la novel·la l' "Illa del Tresor", poden aportar al lector i espectador grans moments de reflexió. La pel·lícula, dirigida i interpretada per Robert de Niro, planteja qüestions morals d'identitat. El protagonista, fill d'un modest conductor d'autobusos, es veu implicat en un accident que li fa guanyar la confiança d'un gàngster local, amb el que neix una complexa amistat a la que el pare del protagonista, treballador i honest, s'oposa. L'anàlisi d'aquesta pel·lícula fa reflexionar sobre diferents afectes, lleialtats, desitjos, anhels que no sempre faciliten el discerniment del bé moral. Una de les conseqüències interessants d'aquesta reflexió és que el coneixement del bé es planteja com un camí vers la llibertat: un cop excedits els plantejaments mafiosos, estàs atrapat. El protagonista s'introdueix en un món on el diner és fàcil, molt més del que hagués pogut imaginar guanyar de qualsevol altra manera, però pagant el preu de no ser lliure, quedant en mans de la banda mafiosa local. El pare, en canvi, és fidel a uns principis morals i això fa que en tots moments sigui amo i senyor de sí mateix i conscient dels seus actes. Aquesta és la gran diferència: si et deixes comprar, perds el respecte a tu mateix. Si et mantens ferm a les teves ideologies, pots mirar-te al mirall sense haver de fugir o amagar-te.

Mitjançant la lectura d'un conte de Tolstoi també es pot discernir el bé moral. Després de la lectura, una bona reflexió ens pot arribar a plantejar qüestions de caire moral. Un clar exemple el podem trobar en la història articulada de "El vell padrí i el seu net" que diu així... :

El padrí, ja molt vell, a qui les cames ja no responien, els ulls ja no hi veien, les seves orelles no hi sentien, i a més a més tenia mancança de totes les seves dents, quan menjava, el menjar li queia de la boca. El seu fill i la seva jove, van deixar de seure'l a la taula per servir-li el seu menjar darrera d'una estufa. En una d'aquestes ocasions, se li serví el menjar en un bol, que quan es disposà a agafar, li va caure al terra i es trencà en mil bocins. La jove començà a queixar-se del seu sogre, acusant-lo de trencar-ho tot, i jurà que a partir d'aquell moment li donaria el menjar en un gibrell de rentar els plats. El padrí es resignà sense dir una paraula. Passat un temps, el fill i la jove observaren con el seu fill jugava al terra amb unes planxes de fusta, intentant construir alguna cosa. El seu pare, encuriosit, li preguntà: "Què estàs fent, Misha?", i Misha respongué: " Pare, estic fabricant un gibrell per donar-vos de mejar a tu i a la mare quan us feu vells". El fill i la jove es miraren l'un a l'altre i començaren a plorar, avergonyits d'haver tractat així al seu padrí.