La Dorothy espanyola al cinema del s.XX

El laberinto del fauno és una pel·lícula que transcorre en una zona del nord d’Espanya l’any 1944, cinc anys després del final de la Guerra Civil Espanyola.
La pel·lícula explica les històries d’una nena, Ofelia, de 13 anys i molt aficionada als llibres de fantasia. Junt amb la seva mare, que es troba en un delicat estat de salut degut al seu avançat estat de gestació, es trasllada a un petit poble on es troba amb un cruel capità de la Guàrdia Civil franquista, que és l’home de la seva mare. Aquest tindrà el seu centre d’operacions en un molí situat als afores d’un poble i utilitza tots els mitjans per imposar el seu poder. Una nit Ofelia descobreix les runes d’un laberint on es troba amb un fauno, una criatura que li fa una revelació: Ofelia no és en realitat qui creu ser, sinó que és una princesa a la qual el seu poble porta molt de temps esperant. Per poder tornar al seu país haurà de superar tres proves abans que arribi la lluna plena. En el transcurs de la seva missió, la fantasia i la realitat s’entrecreuen donant lloc a una història on la màgia que envolta la nena li serveix també per evadir-se de la cruel realitat en la que viu.