La lectura té un paper molt important en el desenvolupament humà. Molts pares i mares, conscients dels beneficis que té llegir, estan decidits a fomentar-ne l'afició a casa. El problema, molts cops, és saber com fer-ho. A continuació suggerim deu pautes que poden contribuir a que els pares ajudin als seus fills a estimar la lletra impresa i que podrem posar en pràctica al llarg de la nostra futura tasca docent si volem infondre en els nostres alumnes el plaer per la lectura amb la col·laboració dels pares.
1. VALOREM EL FET DE LLEGIR
És evident que la lectura és una activitat amb prestigi i ben vista en la nostra societat, però no se li coneix una utilitat pràctica. Si no, no s'explica com és que gairebé la meitat dels catalans no llegeix ni un sol llibre a l'any. Hem de ser lectors nosaltres mateixos per fer lector el nostre fill? Bé, seria molt més que raonable, perquè és difícil d'entendre que una persona apreciï la lectura però que no vulgui exercitar-la. Però, posats a facilitar les coses, direm que no és un requisit totalment imprescindible, ja que hi ha casos de lectors voraços que han crescut en famílies poc o gens lectores. Sigui com sigui, tinguem clar que no cal tenir molts estudis ni ser un erudit per a fomentar la lectura. És molt més senzill, i podem aconseguir-ho si de veritat pensem que llegir és important i fem un esforç per resultar suggeridors de cara als nens i nenes.
2. EXPLIQUEM-LOS CONTES
Hi ha qui afirma que si cada dia llegim contes als menuts ens assegurem un fill lector. Però no és una veritat absoluta: el que funciona perfectament en uns nens pot ser contraproduent en uns altres. No obstant això, és cert que la lectura de contes és una de les pràctiques més profitoses en el foment de l'hàbit lector.
3. QUE ENS VEGIN LLEGINT
L'escriptor Emili Teixidor afirma: "contagiar el desig de llegir és com contagiar qualsevol altra convicció profunda: només es pot aconseguir, o millor, intentar, sense imposicions per simple contacte, imitació o seducció. El contagi/contacte més eficaç és l'exemple". I és ben cert. Els infants tenen els adults com a models. Per això han de veure el pare, la mare, l'oncle, la padrina o la germana llegint com més sovint, millor.
Els infants han de comprovar que els llibres (i els diaris, i les revistes, i el manual d'ús de la rentadora i el prospecte d'un medicament) ens proporcionen informació útil i pràctica sobre qüestions molt diverses. I també que gaudim de la literatura, perquè és una font inesgotable de paler i de coneixement.
4. FEM DEL LLIBRE UN OBJECTE QüOTIDIÀ
A banda de veure'ns llegir, hem de convertir els llibres en elements habituals, ben visibles i normals a casa. Els llibres no són peces de museu, per això no els hem de tenir tots junts tancadets en una única habitació o, pitjor encara, amagats dins d'un armari "perquè no els trenquin". Permetem-los que els toquin, quer juguin amb ells, que es diverteixin amb les imatges i que els tinguin a prop per obrir-los, fullejar-los i llegir-los sempre que vulguin.
Hi ha moltes estratègies senzilles que podem dur a la pràctica per fer del llibre un element més al nostra llar: posem algun volum de receptes a la cuina, deixem algunes novel·les a la tauleta de nit, situem els llibres en prestatgeries baixes i accessibles per als menuts, col·loquem alguns exemplars al menjador, ben a prop de la tele... fins i tot el bany és un bon lloc per a llegir! Una revista o un llibre adequats per a la seva edat i convenientment oblidats a qualsevol lloc de pas pot ser un bon reclam per a la lectura.
5. PARLEM DE LLIBRES
Els llibres han d'aparèixer amb normalitat en les nostres converses. La publicació d'una novetat, la ressenya d'un diari, el comentari d'un escriptor a la tele, la celebració del Dia del Llibre, l'estrena d'una pel·lícula basada en una novel·la...Qualsevol excusa pot ser bona per a parlar de lectures amb els fills. I conversar amb ells sobre passions comunes ens ajudarà a conèixer-los millor.
Òbviament, hem d'adaptar el grau de complexitat de les converses a la seva edat i bagatge. Igual que fem amb qualsevol altra activitat de la vida.
Quan són petits, podem jugar a relacionar alguna imatge de la vida quotidiana - un animal amb alguna peculiaritat, una casa que ens crida l'atenció - amb alguna història de les que els hem contat: "Veus aquella poma? Oi que s'assembla a la que li dóna la bruixa a Blancaneus? Has vist el bebè? és gairebé tan petites com en Patufet."
Quan són més grans, amb molt de tacte, podem preguntar què els sembla tal o tal altres personatge, com veuen la relació que s'estableix entre els protagonistes, si havien llegit mai una història semblant, quins elements no els han agradat... Però tinguem clar que els llibres es poden criticar! No pensem que tot el que es publica és meravellós només perquè té forma de llibre.
6. LLEGIM AMB ELLS
Els pares han de participar en l'educació dels seus fills conjuntament amb el professorat. Interessem-nos per les lectures que recomanen a classe i, amb la major naturalitat possible -sense interrogatoris-, demanem-los que ens expliquin el que estan llegint i preguntem-los si podem llegir el mateix o si ens aconsellen altres títols. Si es mostren receptius i accedeixen a les nostres peticions, ens estaran convidant a conèixer una part del seu món interior, de les seves preocupacions i inquietuds.
7. FEM DE LA LECTURA UN CONSTUM SALUDABLE
Si volem que els agradi llegir, em de crear les condicions adequades. I això no és tan complicat. Oblidem-nos de la imatge de la pel·lícula que ens mostra el lector com una persona asseguda en una confortable butaca de la seva biblioteca, una sala enorme amb les parets recobertes per centenars de volums en la qual llegeix serenament a la vora d'una llar de foc que el majordom s'encarrega d'atiar. La situació és envejable, però per a llegir no necessitem res de tot això. Bé, una cosa sí: el llibre! Però llegir, podem llegir en qualsevol lloc i quasi en qualsevol moment.
Per a gaudir de veritat de la lectura, necessitarem tenir una llum adequada. Llegir a les fosques és molt dolent per a la vista i ens deixarà esgotats en pocs minuts. És preferible la llum natural sempre que no sigui directa, però en cap cas no és un requisit imprescindible. A casa seria convenient habilitar un espai per a la lectura, tant fa que sigui l'escriptori de l'habitació con el sofà del menjador, sempre que disposem d'una certa tranquil·litat, ja que els sorolls molestos o el volum elevat de la ràdio o la televisió podem distreure'ns.
Si veiem que les infants estan motivats, podem establir uns horaris de lectura compartits diaris o setmanals, en els quals pares i fills puguem estar junts tranquil·lament i en silenci còmplice i submergint-nos en la lectura individual. En situacions així, en què la lectura deixa de ser una pràctica solitària, cal ensenyar als nostres fills i filles el respecte a l'altre. Però no els donem a entendre mai que les seves preguntes ens importunen, sinó justament el contrari: que ens importen. D'aquesta manera pràctica poden néixer moments inoblidables en família.
8. REGALEM LLIBRES
Els llibres són també una via d'escapament i diversió. Igual que fem amb les joguines, regalem llibres sempre que tinguem ocasió: Nadal i Reis, celebracions especials, en començar les vacances... Fem el possible perquè sigui un present buscat i desitjat per a ells. Per reforçar aquest objectiu, també nosaltres els podem demanar que ens regalin alguna novel·la per celebrar el nostre aniversari, per exemple. Si no els concretem el títol possibilitarem que allarguin una mica més l'estada a la llibreria.
Per a encertar en l'elecció de les seves lectures, haurem d'estar al dia de les qüestions que li interessen, quins esports practica, quines són les seves aficions... Dediquem un temps a trobar el títol idoni. Però alerta, perquè segons a quines edats, canvien els gustos molt de pressa! En tot cas, no obsequiem el nen o la nena amb un llibre de lectura recomanada a l'escola, ja que no el percebrà com un regal. Si encara és poc lector, portem-li obres amb moltes imatges, o relacionades amb algun actor o cantant que li agradi, o combinen-les amb una altre tipus de joguina que li resulti atractiva. Així, i més, contribuirem a fer que vagi construint la seva biblioteca particular.
9. ANIMEN-LOS A ESCRIURE
Qualsevol activitat lúdica al voltant del llibre que practiquem en l'àmbit familiar serà molt positiva. Sobretot, si els infants s'ho passen bé. Quan són menuts, podem jugar amb ells de moltes maneres amb els llibres com a excusa: dibuixar els protagonistes, disfressar-nos com a l'època del conte, fer representacions teatrals breus (i casolanes) d'alguns diàlegs, etc.
Algunes de les activitats poden anar encaminades a fomentar l'escriptura creativa de l'infant: inventar finals alternatius, imaginar com són les vides de personatges secundaris, fer jocs de paraules amb el títol, redactar històries a partir d'algun element de la narració,... L'escriptura i la lectura són processos que es complementen a la perfecció.
10. IMPLIQUEM-NOS EN EL PROCÉS
La lectura no pot ser un fer aïllat d'altres expressions culturals. Per això serà molt positiu que acompanyem el fills regularment a llibreries i biblioteques, a fires, a exposicions, al teatre, a concerts de música, al cinema, etc. Convindria que, en la mesura de les nostres possibilitats, preparéssim una mica les activitats, informant-nos bé -i informar-los a ells - d'on anem exactament i a qui o què hi podrem veure.
Interessem-nos pels seus gustos lectors i satisfer-los sempre que sigui possible. Però siguem constants i vigilem a distància perquè no perdin l'afició La lectura i els llibres no són medicines infal·libles, però es poden convertir en un vincle afectiu extraordinari que mantindrem durant tota la vida. No els abandonem quan ja són lectors autònoms. L'adolescència és el moment més crític.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada