tag:blogger.com,1999:blog-73531154278648652502024-02-18T21:40:18.313-08:00TUSITALATUSITALAhttp://www.blogger.com/profile/15798212402247954148noreply@blogger.comBlogger77125tag:blogger.com,1999:blog-7353115427864865250.post-52548255028245900212009-05-14T13:34:00.000-07:002009-05-14T13:58:32.538-07:00Coming Through the Rye by Robert Burns (1759-1796)Coming thro' the rye,<br />poor body,<br />Coming thro' the rye,<br />She draiglet a' her petticoatie<br />Coming thro' the rye.<br /><br />O, Jenny's a' wat, poor body;<br />Jenny's seldom dry;<br />She draiglet a' her petticoatie<br />Coming thro' the rye.<br /><br />Gin a body meet a body<br />Coming thro' the rye,Gin a body kiss a body<br />- Need a body cry?<br /><br />Gin a body meet a body<br />Coming thro' the glen,<br />Gin a body kiss a body<br />- Need the warld ken?<br /><br /><br /><div align="justify">"No hacía tanto frío como el día anterior, pero seguía nublado y no apetecía mucho andar. Por suerte había una cosa agradable. Delante de mí iba una familia que se notaba que acaba de la iglesia. Eran el padre, la madre, y un niño como de seis años. Se veía que no tenían mucho dinero. El padre llevaba un sombrero de esos de color gris perla que se encasquetan los pobres cuando quieren dar el golpe. El y la mujer iban hablando mientras andaban sin hacer caso del niño. El crío era graciosísimo. Iba por la calzada en vez de por la acera, pero siguiendo el brodillo. Trataba de andar en línea resta como suelen hacer los niños, y tatareaba y cantaba todo al mismo tiempo. Me acerqué a ver qué decía y era esa canción que va: <em>Si un cuerpo coge a otro cuerpo, cuando van entre el centeno</em>. Tenía una voz muy bonita y cantaba porque le salía del alma, se le notaba. Los coches pasaban rozándole a toda velocidad, los frenos chirriaban a su alrededor, pero sus padres seguían hablando como si tal cosa. Y él seguía caminando junto al bordillo y cantando: <em>Si un cuerpo coge a otro cuerpo, cuando van entre el centeno</em>. Aquel niño me hizo sentirme mucho mejor. Se me fue toda la depresión." (pàg. 128)</div><br /><br /><div align="justify">"-Te acuerdas de esa canción que dice, <em>Si un cuerpo coge a otro cuerpo, cuando van entre el centeno...?</em> Me gustaría...</div><div align="justify">-Es <em>Si un cuerpo encuentra a otro cuerpo , cuando van entre el centeno-</em> dijo Phoebe-. Y es un poema. Un poema de Robert Burns.</div><div align="justify">Tenía razón. Es <em>Si un cuerpo encuentra a otro cuerpo, cuando van entre el centeno</em>, pero entonces no lo sabía.</div><div align="justify">-Creí que ra, Si un cuerpo coge a otro cuerpo - le dije-, pero, verás. Muchas veces , me imagino que hay un montón de niños jugando en un campo de centeno. Miles de niños. Y están solos, quiero decir que no hay nadie mayor vigilándolos. Sólo yo. Estoy al borde de un precipicio y mi trabajo consiste en evitar que los niños caigan en él. En cuanto empiezan a correr sin mirar adonde van, yo salgo de donde esté y los cojo. Eso es lo que me gustaría hacer todo el tiempo. Vigilarlos. Yo sería el guardián entre el centeno." (pàg. 185)</div>TUSITALAhttp://www.blogger.com/profile/15798212402247954148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7353115427864865250.post-71103247067056582802009-05-14T13:07:00.000-07:002009-05-14T13:19:42.525-07:00ONE OF THOSE THINGS<div align="justify">La música i la botella de whisky acompanyen Holden en el seu viatge vers la immersió en el món dels adults. Imagineu-vos en Holden, recordem que tenia 16 anys, ballant al Saló Malva de l'hotel amb la noia rossa. </div><br /><object width="320" height="265"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/MoiLkCojxAM&hl=es&fs=1&rel=0"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/MoiLkCojxAM&hl=es&fs=1&rel=0" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="320" height="265"></embed></object>TUSITALAhttp://www.blogger.com/profile/15798212402247954148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7353115427864865250.post-5713421128134182922009-05-14T12:36:00.000-07:002009-05-29T00:36:46.855-07:00SLAUGHTER ON TENTH AVENUE<div align="justify"><br /><br /><br /><br /><embed src="http://www.youtube.com/v/iaAiKkmjp3c&hl=" width="320" height="265" type="application/x-shockwave-flash" fs="1&rel=" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true"></embed><br /></div><div align="justify"></div><div align="justify">Curiosament aquesta era la cançó que Stradlater entonava als lavabos de Pencey tot compartint una breu conversa amb Holden. Val la pena apreciar el fet que l'argument d'aquest musical és la rivalitat entre dos homes per una dona, la mateixa que semblaven tenir Holden i Stradlater per Jean Gallaher, el primer amor intentat i no consolidat de Holden. </div>TUSITALAhttp://www.blogger.com/profile/15798212402247954148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7353115427864865250.post-54789564081626092002009-05-11T09:26:00.000-07:002009-05-11T10:26:19.983-07:00Recorrent Nova York<iframe width="425" height="350" frameborder="0" scrolling="no" marginheight="0" marginwidth="0" src="http://maps.google.es/maps/ms?msa=0&msid=102283498829606583543.00044e4f2488799ba314e&hl=es&ie=UTF8&ll=40.758348,-73.976591&spn=0.048285,0.052228&output=embed"></iframe><br /><small>Ver <a href="http://maps.google.es/maps/ms?msa=0&msid=102283498829606583543.00044e4f2488799ba314e&hl=es&ie=UTF8&ll=40.758348,-73.976591&spn=0.048285,0.052228&source=embed" style="color:#0000FF;text-align:left">The Catcher In The Rye</a> en un mapa más grande</small><br /><br /><br />Recorrem els carrers de Nova York amb Holden Caulfield: <br /><br />-Tot comença amb la seva partida de Pencey,Angerstown (Pennsylvania) <br />-Arriba a l'estació de Penn <br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhm5X9UGiCZKiHMo-TUivS4UG5D2ZpT23x9iDWfLMqVR_PDBxBd_pamjAoTHirUItVYcVc5RppP40KxBAKKDFyP34DEiV2Tzbg4Ans2jUqj6EFvCWH_OIpZgTMfQhmEXyVhsgeKp6qZE1g/s1600-h/penn-station.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 148px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhm5X9UGiCZKiHMo-TUivS4UG5D2ZpT23x9iDWfLMqVR_PDBxBd_pamjAoTHirUItVYcVc5RppP40KxBAKKDFyP34DEiV2Tzbg4Ans2jUqj6EFvCWH_OIpZgTMfQhmEXyVhsgeKp6qZE1g/s200/penn-station.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5334614497774648194" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />-Agafa un taxí direcció casa els pares ( ho fa per error )<br />-Desvia el taxi direcció a l'hotel Edmont. Pregunta al conductor sobre els ànecs de Central Park<br />-S'allotja a l'hotel Edmont<br />-Agafa un taxi direcció Ernie's (Greenwich Village). Pregunta al taxista, Horowitz, sobre els ànecs de Central Park.<br />-Torna caminant a l'hotel Edmont.<br />-Va amb taxi fins a l'estació Grand Central. Prop de Biltmore on ha quedat amb la Sally<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPnu219RbSpFxO9LPbbOSoycF2p1W3RScK1wb82WJu7zlkmUCc2GYsnUgxXfyOFkYCj_3-wEp3Z-EiNiXtgspu9oiiyxSxz68ivGlnJ5FM8UIWAx-3j-XdVO6l_NvLo0PaxVTojjiWXso/s1600-h/00CC9b-23519084.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 108px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPnu219RbSpFxO9LPbbOSoycF2p1W3RScK1wb82WJu7zlkmUCc2GYsnUgxXfyOFkYCj_3-wEp3Z-EiNiXtgspu9oiiyxSxz68ivGlnJ5FM8UIWAx-3j-XdVO6l_NvLo0PaxVTojjiWXso/s200/00CC9b-23519084.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5334618552619632306" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />- Camina per Broadway. Compra disc per la seva germana Phoebe.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL1U20sGQaxAo0dcuVB5eASbX81E_OIMZCTxahYSXYFm5le75yfQ3XcUiCDpRksvFG0OyAHXzLghldUajSsjhJ9BnU7MNlEDqI47wq14m4mAIaMv65Kr1AIqvXmYZmjBqBFA1BI_K6wLU/s1600-h/200710-NYC-24-broadway-sign.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 134px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL1U20sGQaxAo0dcuVB5eASbX81E_OIMZCTxahYSXYFm5le75yfQ3XcUiCDpRksvFG0OyAHXzLghldUajSsjhJ9BnU7MNlEDqI47wq14m4mAIaMv65Kr1AIqvXmYZmjBqBFA1BI_K6wLU/s200/200710-NYC-24-broadway-sign.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5334617146939646066" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />-Va amb taxi fins a Central Park.<br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFa-eHFnotExv4Hjos2zJBaZZ9KU236M800DZi6PTBpNebLrZb2uCZ9-fRDDQ4s60IFkzPkkZHd8JwWoyRFRpF_W9Dfg13pbakxAJXi6Zjaf8RN9QMORgHJCorXCQb2QgJ179152HDnWw/s1600-h/untitled.bmp"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 150px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFa-eHFnotExv4Hjos2zJBaZZ9KU236M800DZi6PTBpNebLrZb2uCZ9-fRDDQ4s60IFkzPkkZHd8JwWoyRFRpF_W9Dfg13pbakxAJXi6Zjaf8RN9QMORgHJCorXCQb2QgJ179152HDnWw/s200/untitled.bmp" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5334615028713623410" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />-Arriba al Museu d'Història natural, però no hi entra.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiVnMc_LtlbI05clQjho7nlupcqQ0R7ZA58X69gd9Bmfhx1HIuRQAfoDZr9QOA8bc2mJ-PmqHVEpTSQtKrblpShnTOODNBI6WrdAwpD6-SNSCN-G7aXxtXe098ALmuNvbam3Fzk4Dn-4A/s1600-h/museumOfNaturalHistory.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 137px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiVnMc_LtlbI05clQjho7nlupcqQ0R7ZA58X69gd9Bmfhx1HIuRQAfoDZr9QOA8bc2mJ-PmqHVEpTSQtKrblpShnTOODNBI6WrdAwpD6-SNSCN-G7aXxtXe098ALmuNvbam3Fzk4Dn-4A/s200/museumOfNaturalHistory.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5334615927330375362" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />-Torna a Biltmore on es troba amb la Sally.<br />-Va al teatre amb sally a veure els Lunt.<br />-Van a patinar a Radio City.<br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgn-Dh44PeVRvRngyL0iafqDvLXitA798gsTtBB4WW7ZaLlGSwjza_EkQuNg0XXazgZrhpq4zwsnc4kddJfr2f4qJ8RwoKraWgYdQKxJPO_cfFOwFxdVMnA9G0oVBBPmw7CFLx1Ryre1rc/s1600-h/radiocity.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 150px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgn-Dh44PeVRvRngyL0iafqDvLXitA798gsTtBB4WW7ZaLlGSwjza_EkQuNg0XXazgZrhpq4zwsnc4kddJfr2f4qJ8RwoKraWgYdQKxJPO_cfFOwFxdVMnA9G0oVBBPmw7CFLx1Ryre1rc/s200/radiocity.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5334615277819559026" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />-Va al bar Wicker on es troba amb Carl Luce.<br />-Hotel Seton.<br />-Recorre l'avinguda Madison fins a Central Park<br />- Va a casa els pares caminant on es troba amb la Phoebe.<br />-Agafa un taxi fins a Sutton Place on es troba amb el Sr i la Sra. Antolini.<br />-Lexington<br />-Torna a Grand Central on té les maletes.Dorm a l'estació.<br />-Camina per la Cinquena Avinguda i passa el zoo.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvAchYWQtLOf6LhxDLNh-oGd0nbpDQ5DWePmfVAdmcyPcocsAXfUyMRYDHg5h2ARmTwg3kIEdlAuZVdcOf-rOg9sHHH78EFYh9IKsOHYhcC0OF2R6sgO9HklOGOCDsh-iQnUQjUdKd45w/s1600-h/5th-avenue.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 150px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvAchYWQtLOf6LhxDLNh-oGd0nbpDQ5DWePmfVAdmcyPcocsAXfUyMRYDHg5h2ARmTwg3kIEdlAuZVdcOf-rOg9sHHH78EFYh9IKsOHYhcC0OF2R6sgO9HklOGOCDsh-iQnUQjUdKd45w/s200/5th-avenue.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5334616363578387202" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />-Es dirigeix a l'escola de la Phoebe per portar-li una nota.<br />-Visita el Museu d'Art. Explica als nens com enterraven els morts els egipcis (és la resposta a l'examen del Sr. Spencer que va suspendre)<br />-Va al zoo amb la PhoebeTUSITALAhttp://www.blogger.com/profile/15798212402247954148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7353115427864865250.post-39185343267919923932009-05-09T14:00:00.000-07:002009-05-10T09:57:29.882-07:00SALVAR I ÉSSER SALVAT PER SER FELIÇ<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgEfgMbmB7tXy4oH1WLjVw9ZbBnuyVF5EdyE9S7kAgpB44gOs4itVUHpFucjCoT1OZ3v-TmTlnbrFcHukwj5f0XiEGlOBrqosOQHKvl8ZVzamFErDJZ2Jt5fUq_1yu6PPP96SoGxXYUZs/s1600-h/holden8nd.gif"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5333933324112356306" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgEfgMbmB7tXy4oH1WLjVw9ZbBnuyVF5EdyE9S7kAgpB44gOs4itVUHpFucjCoT1OZ3v-TmTlnbrFcHukwj5f0XiEGlOBrqosOQHKvl8ZVzamFErDJZ2Jt5fUq_1yu6PPP96SoGxXYUZs/s400/holden8nd.gif" border="0" /></a><br /><div align="justify"></div><div align="justify"><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />Així comença <em>"El vigilant en el camp de sègol</em>"de J.D.Salinger. I el que parla és en Holden Caulfield, un jove nord-americà a qui acaben de fer fora de la prestigiosa escola Pencey. “Sólo voy a hablarles de una cosa de <em>locos</em> que me pasó durante las Navidades pasadas, antes de que me quedara tan débil que tuvieran que mandarme aquí a reponerme un poco”. I és que en Holden ho ha avorrit tot: no suporta els seus companys, les noies que no saben ballar bé, el cinema, la gent que riu per coses que no fan gràcia... però sí que li agrada compartir una estona amb la seva germana petita, la Phoebe, o parlar amb la Jane, una noia amb qui havia sortit, i altres petites coses: el guant de beisbol farcit de poemes del seu germà difunt, Allie, la seva gorra vermella de caça amb la qual vagareja per les llargues avingudes de Nova York, o bé la cançó “Si un cos troba un altre cos quan van entre el sègol...”. Perquè, en Holden, descobreix que no vol ser advocat, ni actor, quan sigui gran. Ell només somia ser el vigilant d’un camp de sègol, situar-se al precipici i salvar aquells nens que estiguin a punt de caure; i així, potser també, ser feliç i salvar-se ell.</div>TUSITALAhttp://www.blogger.com/profile/15798212402247954148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7353115427864865250.post-59943328375830807272009-05-09T13:47:00.000-07:002009-05-09T13:59:43.465-07:00UNA VISIÓ PARTICULAR DEL MÓN<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTwq7JmAs-E97J5nxkF70_pWV70vXomt1B6BQzilFKAcYsU__59WvNnaswdIemqoYeMLxg3M2rOzjmY9GyHuPTGX-UR3CYyrU4JuCcyo6Jy8EN51GCYVZWp4bnOVaECJnrCeCw6SuEeW8/s1600-h/gorra.bmp"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5333931760710570594" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 344px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTwq7JmAs-E97J5nxkF70_pWV70vXomt1B6BQzilFKAcYsU__59WvNnaswdIemqoYeMLxg3M2rOzjmY9GyHuPTGX-UR3CYyrU4JuCcyo6Jy8EN51GCYVZWp4bnOVaECJnrCeCw6SuEeW8/s400/gorra.bmp" border="0" /></a><br /><div align="justify">‘<em>El guardià en el camp de sègol’ </em>és una obra fenomenal, potser un dels millors llibres publicats en anglès durant la passada centúria. Almenys n’és un dels més clarividents, un dels més bells i tendres a pesar del seu to aparentment amargat, desimbolt i àcid —sigui com sigui inimitable. La història d’aquest adolescent acomodat i un bon tros insociable, el meravellós Holden Caulfield, ens captiva des de les primeres línies, quan el sentim presentar-se amb tota la seva fatxenderia:<br /><br />“Si de veritat els interessa el que em disposo a explicar-los, el primer que voldran saber és on vaig néixer, com va discórrer la meva infància, què feien mons pares abans de tenir-me a mi, i altres punyetes de l'estil David Copperfield, però no tinc ganes d'explicar-los res d'això”.<br /><br />Holden veu que arriba la vida adulta, que està creixent i que haurà d’incorporar-se al món avorrit, sòrdid i repetitiu de les persones grans, i per això infla els seus mots esmolats amb aquest commovedor alè de nostàlgia, com si ell hagués vist i pertangut a un món més pur, més clar i més íntegre, menys espinós i depressiu, des del qual pogués valorar i menysprear la immensa brutícia de tot. Salinger ens presenta el seu àngel mossegador, tanmateix inofensiu, empès per un afany moral incontestable.<br /><br /><em>'El guardià en el camp de sègol'</em> és un d’aquells llibres que no s’obliden; hi ha passatges, escenes, converses, un plegat de petits detalls dels que ens entren en la sensibilitat i hi fan forat per sempre. Jo no em puc treure del cap quan Holden entra a casa seva, a Nova York, sense que els seus pares sàpiguen encara que l’han expulsat de l’escola per no estudiar, i troba dins el llit a la seva germana petita; és llavors quan aquesta li demana que li digui alguna cosa que li agradi: ‘No t’agrada res de res. Res’.<br /><br />O quan va a veure al senyor Antolini, un dels únics professors a qui admira. Llavors aquest li diu coses com aquesta: ‘Em dóna la sensació que avances cap a una fi terrible… Potser que quan tinguis trenta anys et trobis assegut en un bar odiant a tots als qui entren i tenen aspecte d’haver jugat a futbol. O que acabis d’oficinista tirant-li grapes a la secretària més propera’. També li diu: ‘T’anuncio un tipus de caiguda d’un caire molt especial, terrible. D’aquelles en les que qui cau no se li permet mai arribar al fons. Segueix caient i caient indefinidament. És la classe de caiguda que espera als homes que en algun moment de les seves vides han buscat en el seu entorn quelcom que aquest no els podia donar’.<br /><br />El professor Antolini li acaba acariciant el cap a Holden mentre dorm. Aquest es desperta i fuig espaordit: ‘No suporto aquest tipus de coses’. Abans el professor li havia dit: ‘Allò que distingeix l’home insensat del sensat és que el primer ansieja morir orgullosament per una causa, mentre que el segon aspira a viure humilment per ella’.<br /><br />El senyor Salinger fa més de quaranta anys que viu amagat, sense publicar res i sense ni tal sols concedir cap entrevista. Fa un temps algú el va sorprendre sortint d’un supermercat i li va tirar una foto: se’l veia encara vigorós, un home gran i fort, amb pinta de capellà benvolent de pel•lícula de cowboys, el cap quadrat, els ulls tendres, les orelles grosses i el cabell cotonós. Empenyia un carro, impassible.<br /><br />La seva filla va publicar ‘<em>El guardià dels somnis’</em>, un pamflet despietat sobre ell, on, tal vegada, puguem veure-hi una mena Holden madur: un home entregat a la puresa, desitjós de la perfecció més absoluta en les persones, en la literatura i en les relacions socials: ‘per al meu pare tenir un defecte és motiu de repulsió’, diu, i després conta també com Salinger és aficionat a beure’s la seva pròpia orina.<br /><br />Sordideses apart, ens queda el geni, que com deia acaba de complir noranta anys. Llegim-lo i sentim el seu reclam perpetu per la bondat i la bellesa. Els seus editors sospiren per trobar, quan es mori, un bagul ple de manuscrits —centenar de contes, desenes de novel•les… <span style="font-size:+0;"></span></div>TUSITALAhttp://www.blogger.com/profile/15798212402247954148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7353115427864865250.post-12149404422681412072009-05-09T08:56:00.000-07:002009-05-09T09:00:40.040-07:00El vigilant en el camp de sègolLa historia del llibre l’explica, en primera persona, Holden Caulfield, un adolescent rebel i immadur, però amb capacitat per ensortir-se’n de totes les situacions i anar superant el dia a dia en el seu camí.<br />El protagonista de la novel·la admira la naturalitat i espontaneïtat dels nens. Això es posa de manifest en la tendresa que li desperta la seva germana petita. Amb tot, en Holden no suporta les contradiccions i hipocresies del món dels aldults. En la seva fugida de l’escola i quan camina pels carrers de Manhattan, el noi observa, critica, riu i aprèn a adonar-se’n que per ell, la millor solució seria anar a viure a una cabana al bosc. Aquest va ser un fet real en la vida de l’autor qui va anar a viure a un lloc llunyà de la ciutat i de la civilització.<br />El tema central de El guardián entre el centeno és l’adolescència. Tot aquell qui llegeix el llibre, torna a reviure aquella etapa de la vida on tot són contradiccions i mostrem una rebelia davant de tot allò que succeeix al nostre voltant.<br />El protagonista fa un ús del llenguatge col·loquial excessiu amb continues repeticions, onomatopeies, etc. elements que doten el text de cert realisme sobre les característiques d’en Holden. En certes ocasions es dirigeix al lector, que a la vegada el fa participar i el converteix en còmplice de les seves aventures.<br /><br />Cal destacar la pregunta que es formula a si mateix i també la planteja amb alguns dels personatges (taxista) que hi apareixen. Ell es demana: on van els ànecs a l’hivern quan es glaça el llac?<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjft5X5fxQNpFTey6EFJh9a8Flv0xPGp77zjfSB5outZ6bFOR9Tgjuc1I9uD7Au-ihdfLf8_a6h8GrVaWUtBQFhpFgigNNoguvTaevY0pEsPBIyH6JmmpTh8ljlH6yfA7QhXmxrov_7aJw/s1600-h/117650261_16745965fc.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5333854570367229794" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 150px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjft5X5fxQNpFTey6EFJh9a8Flv0xPGp77zjfSB5outZ6bFOR9Tgjuc1I9uD7Au-ihdfLf8_a6h8GrVaWUtBQFhpFgigNNoguvTaevY0pEsPBIyH6JmmpTh8ljlH6yfA7QhXmxrov_7aJw/s200/117650261_16745965fc.jpg" border="0" /></a><br /><div><br />Aquesta pregunta ambigua i, de vegades, sense resposta científica per a la gent de carrer configura la història i les interioritats d’aquest entranyable personatge, en Holden.</div>TUSITALAhttp://www.blogger.com/profile/15798212402247954148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7353115427864865250.post-22527705623541315542009-05-09T08:46:00.000-07:002009-05-09T08:49:57.921-07:00J.D. SALINGER<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIF50eLPDz3f95T32AMeZCJY59jgyUIuhze-PlfuYu96VGSsVu08AGLB3w9cNzJ45e8_D9cBw1EalnvwscRX32s3ulVdT_ja307svBQ_YLaiOcDDCxWsJlMSTGiizRJZo0wavUdO-1itk/s1600-h/images.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5333851749200318946" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 102px; CURSOR: hand; HEIGHT: 125px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIF50eLPDz3f95T32AMeZCJY59jgyUIuhze-PlfuYu96VGSsVu08AGLB3w9cNzJ45e8_D9cBw1EalnvwscRX32s3ulVdT_ja307svBQ_YLaiOcDDCxWsJlMSTGiizRJZo0wavUdO-1itk/s200/images.jpg" border="0" /></a><br /><div>Jerome Salinger va néixer a Nova Iork l’any 1919 i és conegut principalment per la seva novel·la El guardián entre el centeno, que es va convertir en tot un clàssic de la literatura moderna nord-americana gairebé des del mateix moment de la seva publicació, l’any 1951. Les ments àgils i poderoses dels personatges són un dels principals atractius a les obres de Salinger.<br />Va començar la seva trajectòria literària escribint relats per a revistes de Nova Iork. D’entre els seus primers treballs destaca especialment Un dia pefecte per al peix banana. A més, va publicar dos capítols del que posteriorment seria El guardián entre el centeno, abans de veure’s obligat a abandonar els Estats Units per anar a la Segona Guerra Mundial, on va ser testimoni de grans enfrontaments i batalles. Aquests fets li van produir una seqüela emocional i que va marcar la seva obra.<br /><em>El vigilant en el camp de sègol </em>va ser la seva primera novela curta. Després d’obtenir fama i un nom dins la literatura universal, Salinger es va convertir en eremita i així va aconseguir apartar-se del món exterior i preservar la seva intimitat. </div>TUSITALAhttp://www.blogger.com/profile/15798212402247954148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7353115427864865250.post-70169370590787014692009-05-03T00:40:00.000-07:002009-05-03T00:43:43.821-07:00ALICIA NO CANVIÏS MAI !<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEholnO9vSgXlQCA1PNkFntO118fHLKXTMoqNMhcdWDdFfcvGNV8VO_w0AQHLlo7c2OuTg5w2pdPsSNePW9ErQ5TfnV-f8C-6oziVhDpB6mqIgImYzjOZUy-LsaNTZ6OzwsxX_gXOZd_ZwE/s1600-h/alice_lg.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 305px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEholnO9vSgXlQCA1PNkFntO118fHLKXTMoqNMhcdWDdFfcvGNV8VO_w0AQHLlo7c2OuTg5w2pdPsSNePW9ErQ5TfnV-f8C-6oziVhDpB6mqIgImYzjOZUy-LsaNTZ6OzwsxX_gXOZd_ZwE/s320/alice_lg.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5331499610968166930" /></a><br />Seguint els ulls de la imaginació d’Alicia que corre darrere un conill albí, elegantment vestit i obsessionat pel temps, es precipitem amb l’Alicia cap a una sobtada i interminable caiguda evocadora si més no d’un viatge intersideral, o bé d’un trauma de naixement o potser de la nostra immersió diària en el màgic món dels somnis.<br /><br />Aquesta involuntària caiguda al buit de la infantil protagonista, la porta a peregrinar per un país imaginari del que llavors retorna a la realitat. Recordem també com la heroïna Dorothy del Màgic d’Oz és arrencada del món quotidià per un cicló que fa volar la seva casa pels aires fins traslladar-la al país d’Oz.<br /><br />Però... quines són les característiques de la protagonista que li permeten avançar i sortir-ne de totes les aventures?<br /><br />L’Alicia és molt curiosa. Las curiositat associada als desconcertants “perquès” que un nen pateix al llarg de la seva infància, és una de les principals claus del comportament d’Alicia.<br /><br />La serenitat suficient li proporciona paciència per a preguntar-se i resoldre moltes qüestions al llarg del seu viatge.<br /><br />L’Alicia és carinyosa i amable. Cortès amb tothom que li surt al pas sigui alt o grotesc, Rey o Eruga .<br /><br />També és confiada, disposada als més grans disbarats impossibles entregada amb una credulitat plena que només coneixen els nens i els grans somiadors.<br /><br />L’Alicia ens sembla innocent. La seva manera d’entendre la vida és fruit de les felices hores de la infància quan tot és nou i net...quan el bé i el mal només són paraules buides de significat.<br /><br />La vitalitat de l’Alícia manifesta una gran capacitat darwiniana a sobreviure a qualsevol esdeveniment. Si la càndida Alícia no s’enfonsa anímicament davant la gran hostilitat que per regla general li manifesten els habitants del País de les Meravelles, ho déu en gran part a la seva vitalitat i al enginy i sobretot a la seva capacitat d’aprenentatge.<br /><br />La seva aptitud per viure i sobreviure es posen durant tot el conte totalment a prova...què potser no és la mateixa aptitud per la vida que demostren la Wendy i els seus germans a Peter Pan, o en Jim de l’Illa del Tresor o la nostra Dorothy al Màgic d’Oz? <br /><br />Alícia no canviïs mai!!!TUSITALAhttp://www.blogger.com/profile/15798212402247954148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7353115427864865250.post-8283221014526172722009-04-30T12:09:00.000-07:002009-05-03T00:51:02.554-07:00Aprofundint en la novel·la<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhL1zxZrTZ9_sexG5N84kbtB-hYUsYeuySAz3211ad3bINbYHvqI3eBK4NmWoj4Z_8-HHz4CVcCSZ5hayUbtmAmUb_q8Krw3HX1QjPUQ9H0CDVnU8SeMJNk8x_sBMv2rKYq-Wt-0UsCWxk/s1600-h/alicia.gif"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5331502006782804834" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 274px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhL1zxZrTZ9_sexG5N84kbtB-hYUsYeuySAz3211ad3bINbYHvqI3eBK4NmWoj4Z_8-HHz4CVcCSZ5hayUbtmAmUb_q8Krw3HX1QjPUQ9H0CDVnU8SeMJNk8x_sBMv2rKYq-Wt-0UsCWxk/s320/alicia.gif" border="0" /></a><br /><div align="justify">Quan intentem analitzar en profunditat els 12 capítols que integren la novel·la, trobem diverses coincidències entre el primer i últim capítol atès que ambdós comparteixen:</div><br /><div align="justify"><br />-un mateix espai que es pobla de personatges fantàstics enforquillant en món real i l'imaginari.</div><br /><div align="justify"><br />“<em>Alícia empezaba ya a cansarse de estar sentada con su hermana en la orilla del río</em>”<br />(pàg.11)</div><br /><div align="justify"><br />"<em>Y se encontró tumbada en la ribera con la cabeza apoyada en la falda de su hermana</em>”.(pàg.206)</div><br /><div align="justify"><br />-els personatges: la germana d'Alícia tansols apareix en el primer i últim capítol. En el primer ens endinsem en la ment d' l'Alícia i en l´últim en la de la germana . Aquest tret dóna unitat al relat donant peu a una reflexió sobre el relat, que és el mateix que Alícia ha explicat a la seva germana. </div><br /><div align="justify"><br />-una relació de vincles, amb un cert comportament de protecció i maternal de la germana gran vers la germana petita.</div><br /><div align="justify"><br />“<em>Había echado un par de ojeadas al libro que su hermana estaba leyendo</em>” (pàg.11)</div><br /><div align="justify"><br />“<em>Realmente ha sido un sueño extraño, cariño. Peró ahora corre a merendar</em>” (pàg.204)</div><br /><div align="justify"><br />-comportaments: cal remarcar l'evident contrast quan a comportament de les dues germanes. En el primer capítol Alícia es posa a córrer darrera del Conill Blanc mentre la seva germana resta passiva asseguda a la vora del riu. El mateix passa en l'últim capítol quan Alícia es posa a córrer tot pensant en el seu somni mentre va a berenar i per altra banda la germana es queda asseguda, aquest cop abstreta pel somni que acaba de sentir de la veu d'Alícia. </div>TUSITALAhttp://www.blogger.com/profile/15798212402247954148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7353115427864865250.post-46633854154062893962009-04-30T08:57:00.000-07:002009-04-30T09:04:46.238-07:00PINTEM L'ALICIA I EL GAT DE CHESHIRE. MANS A L'OBRA<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjK5G8tVA_apGdIOlfdXD9CF7CuPUA_B8BJAg3XXgGUzVU66hl4zNC5LNhEOBucbLjzRPT4FiHfNdk3nLObwweNuIjkofj0R5a3U4mcZKtcCSv2kQIJTBCWemFKmui5vNjT4bTFjVRh9lg/s1600-h/P4300050.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5330515456276441698" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjK5G8tVA_apGdIOlfdXD9CF7CuPUA_B8BJAg3XXgGUzVU66hl4zNC5LNhEOBucbLjzRPT4FiHfNdk3nLObwweNuIjkofj0R5a3U4mcZKtcCSv2kQIJTBCWemFKmui5vNjT4bTFjVRh9lg/s320/P4300050.JPG" border="0" /></a><br /><div align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCsOIEeax_MCAAKL6LbgdMGfgS7VXsWtLah6wRLaQxLRO-gg_3T8VsqLXkbfkYG5WMesto-chTGPgREy8IYiG0iOCn_vualUOCX60VH9AbqD7AOvkprzoj65zOMl_DcjhSbQ05_40PmI8/s1600-h/P4300051.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5330514983117417762" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCsOIEeax_MCAAKL6LbgdMGfgS7VXsWtLah6wRLaQxLRO-gg_3T8VsqLXkbfkYG5WMesto-chTGPgREy8IYiG0iOCn_vualUOCX60VH9AbqD7AOvkprzoj65zOMl_DcjhSbQ05_40PmI8/s320/P4300051.JPG" border="0" /></a><br />Iris, 7 anys</div><div align="center">Tècnica: pintura a l'oli sobre tela</div><div align="center"> </div><div align="center">SOVINT ELS DIBUIXOS PARLEN SENSE PARAULES...<br /></div><div align="center"></div>TUSITALAhttp://www.blogger.com/profile/15798212402247954148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7353115427864865250.post-77857531171981198642009-04-30T07:16:00.000-07:002009-04-30T13:44:41.549-07:00El gat de Roberto Carlos: Triste y azul<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3Wi8UZC5pOUiwkvpNuZNDKfxhIbqc0lkr-pTlINRmTLqhyphenhyphenK5KjEMj8bkb3yTotDLods8gmjein9l0vkBILJQOaZ2B3pDh0Dv3AC2PF5k9pL-FT6Nd308LUQPQy_4FzS4qLC1tOsRp2i0/s1600-h/gato_azul.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5330509143420634930" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 202px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3Wi8UZC5pOUiwkvpNuZNDKfxhIbqc0lkr-pTlINRmTLqhyphenhyphenK5KjEMj8bkb3yTotDLods8gmjein9l0vkBILJQOaZ2B3pDh0Dv3AC2PF5k9pL-FT6Nd308LUQPQy_4FzS4qLC1tOsRp2i0/s320/gato_azul.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div align="justify">Tot i que els gats es caracteritzen pel seu caràcter independent quasi ingrat que els impedeix crear lligams, la indiferència amb què transiten del més bell espais al seu originari cau, amants de la solitud, sense menester de cap societat i que tansols obeeixen quan volen, o bé simulen dormir per tal d'observar millor també hi podem descobrir en ells una vessant més romàntica.</div><br /><div align="justify"></div><br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/jy8FqMyTz7E&hl=es&fs=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/jy8FqMyTz7E&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object>TUSITALAhttp://www.blogger.com/profile/15798212402247954148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7353115427864865250.post-84544273997700454662009-04-30T06:58:00.000-07:002009-04-30T07:02:28.175-07:00El Gat amb Botes<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0Il8dfzStdbF3HoEWIdzucN73C3yMzJFYdBQ-qDg_hr4J_zcW5ZCq3AF7ePN57eKeYRunwwyeu1B8vQ9XyU2MObaGkGM4_xfhxWC4aSKd-nEzUYzi2WNBO9gnpX5ZjW34ABtdbyNs0Fg/s1600-h/el_gato_con_botas_caza.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5330484248366026306" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 174px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0Il8dfzStdbF3HoEWIdzucN73C3yMzJFYdBQ-qDg_hr4J_zcW5ZCq3AF7ePN57eKeYRunwwyeu1B8vQ9XyU2MObaGkGM4_xfhxWC4aSKd-nEzUYzi2WNBO9gnpX5ZjW34ABtdbyNs0Fg/s200/el_gato_con_botas_caza.jpg" border="0" /></a><br /><div></div><div>D’entre tots els gats haguts i per haver sentim especial predilecció pel Gat amb Botes.<br />Aquest gat tan popular es caracteritza per la seva habilitat retòrica i per inventar un conte dins d’un altre conte. D’ell destaca el seu enginy i la seva capacitat per sortir airós de qualsevol situació.<br /><br />Aquest Gat espavilat és capaç de transformar la realitat adversa i capgirar la situació en favor del seu amo. Però, com ho fa? Doncs a través de la mentida, a través de la narració d’uns fets que no són reals. I no és, de fet, això el que trobem als contes? O és que els contes no són històries fictícies que a cops se’ns presenten com a reals?<br /><br />Ens agrada el Gat amb Botes perquè ens mostra fins a quin punt un mateix pot arribar a creure’s les seves pròpies mentides. Un art que, pel que sembla, està prou estès darrerament. </div>TUSITALAhttp://www.blogger.com/profile/15798212402247954148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7353115427864865250.post-37814322492206902462009-04-30T06:44:00.000-07:002009-05-03T00:51:52.174-07:00Els personatges<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPca7iBoJTwmAq_A7f-VXPJ9qEoE6aiyR8uCWb3c-w7oLMDQ1Ybb4g5Jdls8-7KAM-CPYlCPpn1FmMHC6Q931F5Sw4a0CzYAbML7JuNwQoXRn7ycuNbdZjYUkaTvNNFU2nqAxK7RehQ14/s1600-h/ALICIA.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5331502279394602274" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPca7iBoJTwmAq_A7f-VXPJ9qEoE6aiyR8uCWb3c-w7oLMDQ1Ybb4g5Jdls8-7KAM-CPYlCPpn1FmMHC6Q931F5Sw4a0CzYAbML7JuNwQoXRn7ycuNbdZjYUkaTvNNFU2nqAxK7RehQ14/s320/ALICIA.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify">Per les pàgines del llibre <em>Alícia al país de les meravelles</em> hi desfilen una sèrie de personatges estrambòtics que acompanyen Alícia en el decurs de la seva fantàstica aventura. </div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"><strong>Alícia</strong>: ja des de l'inici la curiositat es mostra com un aspecte remarcable de la seva personalitat; la seva curiositat la porta a anar darrera del Conill Blanc, a endinsar-se dins el seu cap i en conseqüència a un meravellós món que la fascina. En els primers capítols la nena mostra inseguretat i por, però mica en mica la seva confiança va creixent i el seu desig d'entrar en un formós jardí s'imposa a cap impediment.</div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"><strong>El Conill Blanc</strong>: el món adult es representa al conte mitjançant aquest personatge. Totes les qualitat que té Alícia es transformen en l'antítesi en el Conill Blanc: la por, la falta d'espontaneïtat, el servilisme,... sempre amb molta pressa per atendre els seus compromisos socials.</div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"><strong>L'eruga, la Duquessa, el Rei i la Reina de Cors</strong>: són una encarnació de la grotesca vida dels adults. Mitjançant la Duquessa Carroll fa una paròdia al voltant de com els adults tenen dificultats per relacionar-se amb els nens i nenes, als que de vegades se'ls tracta amb despreci i amb autoritarisme i d'altres amb una amabilitat empalagosa. La Reina i la seva mania en castigar manifesten la incapacitat de governar e imposar la seva voluntat dels adults.</div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"><strong>El sombrerer boig, la Llebre de Març i el Liró:</strong> Carroll es serveix d'aquests personatges per introduir els jocs lingüístics, conceptuals i lògics.</div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"><strong>El Gat de Cheshire</strong>: com flotant per sobre el País de les meravelles apareix el Gat de Cheshire. Les seves formes inesperades d'aparèixer i desaparèixer està relacionat amb la seva pròpia forma de ser: el seu distanciament físic es correspon a una visió distanciada del país en el que tots habiten; aquesta mateixa distància és la que li permet no sotmetre's al poder del Rei, en una actitud que desperta tota la simpatia de l'altre personatge, Alícia.</div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"><strong>Bill, la Cuinera, el Ratolí, el Lacai-rana, Dodó,...:</strong> són personatges menys importants en el conte però que contribueixen també a crear situacions absurdes.</div>TUSITALAhttp://www.blogger.com/profile/15798212402247954148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7353115427864865250.post-31243720738005334412009-04-30T05:58:00.000-07:002009-04-30T07:03:33.925-07:00La màgia del 3<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibfm9FSfNjCTFOxZjBCBFxAtNTkUDYHPXzxMsbik2mAbuRYV1yHRL1LEehTlXCh49Ygu1JmqFJB7pNxLoWtLbz3ejTAcMaSh0y4BylvrRg-HJGvYS9Zc7KJ9WEGX7HRiB1-X1pBg5nYiM/s1600-h/numero_3.png"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5330471786410910290" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibfm9FSfNjCTFOxZjBCBFxAtNTkUDYHPXzxMsbik2mAbuRYV1yHRL1LEehTlXCh49Ygu1JmqFJB7pNxLoWtLbz3ejTAcMaSh0y4BylvrRg-HJGvYS9Zc7KJ9WEGX7HRiB1-X1pBg5nYiM/s200/numero_3.png" border="0" /></a><br /><div>Quin paper juguen els nombres a les obres dels diferents autors? Pot semblar una qüestió trivial però resulta apassionant constatar certes coincidències.</div><br /><div></div><br /><div>Ens capta l'atenció la predilecció per certs nombres. Ens hi aturem una estona i observem que el 3 sembla ocupar un dels llocs d'honor. </div><div> </div><div> </div><div> </div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div>Tenint en compte que Lewis Carroll era professor de matemàtiques algun motiu o altre devia tenir per utilitzar aquest nombre tan sovint. Fixeu-vos-hi:</div><br /><div></div><br /><div><em>- "En aquella hora seductora, totes <strong>tres</strong> sense pietat, volien que un alè ja feble els expliqués un conte alat"</em></div><div>Es refereix potser a les tres germanes Liddell?</div><div><em>- "De sobte va topar amb una tauleta de <strong>tres</strong> potes, feta de cristall massís".</em></div><div>Per què una tauleta de tres potes i no de quatre com és habitual?</div><div>- "<em><strong>Tres</strong> polzades és una alçada tan miserable!".</em></div><div><em></em></div><div><em></em></div><div><em></em></div><div><em></em></div><div></div><div><em>- "T'he respost <strong>tres</strong> preguntes, i ja estic nerviós de fer el pallús i de ballar el teu ball", va dir el pare Guillen.</em></div><div><em></em></div><div><em></em></div><div><em></em></div><div><em></em></div><div><em></em></div><div><em>-"La Duquessa seia allí al mig, en un tamboret de<strong> tres</strong> potes amb una criatura als braços".</em></div><div><em></em></div><div><em></em></div><div><em></em></div><div><em></em></div><div><em>-</em> "<em>La taula era grossa; però tots <strong>tres</strong> estaven apilonats en un extrem".</em></div><div><em></em></div><div><em></em></div><div><em></em></div><div>Es refereix al Barreter, la Llebre de Març i al Liró. També eren tres els acompanyants de Dorothy al país d'Oz i tres els germans Darling que volen a l'illa de Mai més.</div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div>-" <em>Hi havia una vegada <strong>tres</strong> germanes petites, va començar el Liró".</em></div><div>L'inici del conte del Liró també es refereix a les tres germanes Liddell?</div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div><em>-"<strong>Tres </strong>soldats es van quedar enrere per executar els <strong>tres </strong>malaurats jardiners".</em></div><div><em></em></div><div></div><div></div><div><em></em></div><div><em></em></div><div>Sigui com sigui no deixa de sorprendre que entre la gran quantitat de números que hi ha per escollir alguns d'ells sobresurtin de manera tan evident.</div><div></div><div><em></em></div><div><em></em></div><div></div><div></div><br /><div></div><br /><div></div>TUSITALAhttp://www.blogger.com/profile/15798212402247954148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7353115427864865250.post-65026876013231201552009-04-27T12:30:00.000-07:002009-05-03T00:12:53.561-07:00ALS ULLS DE LA INNOCÈNCIA<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYaEf_m0tHBTG1UxTHul4C63ZTNcj4qXg0whVHegqwUAwgkagBdocWHRzSUs7J3ZgcKQmfMZmv8sQIe5HY05zhl6t7j-_PFPO-oS5YovpEedlxsw4exC6HMxLWwk8l0YkcBREJo8miSGc/s1600-h/DSCF7173.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5329457558573922962" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 240px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYaEf_m0tHBTG1UxTHul4C63ZTNcj4qXg0whVHegqwUAwgkagBdocWHRzSUs7J3ZgcKQmfMZmv8sQIe5HY05zhl6t7j-_PFPO-oS5YovpEedlxsw4exC6HMxLWwk8l0YkcBREJo8miSGc/s320/DSCF7173.JPG" border="0" /></a><br /><div><br /><br />El propi Carroll va escriure cap al final de la seva vida a popòsit d'Alicia..." <em>El porqué de un cuento como éste no puede ni necesita ser puesto en palabras. Para aquellos a cuyos ojos un niño es un libro sellado, incapaces de atisbar lo que hay de divino en una infantil sonrisa, esas palabras serían vanas, el que haya amado tan siquiera una vez verdaderamente a un niño no las necesita</em>"<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-koJmrtsPFeMMHWoRhAjxNUXLuT8LUQsDISYtyaxyvRgrojJf5QcYBs1daRYpJuzAIAKjw4Rm6vbcmOhQs9BldCbrwO79I7XQmlbIu93zgWzHEpkmlbCo6DhK6F4ZLC4lzO-xhXw_snA/s1600-h/DSCF7173.JPG"></a></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div><div><br /> </div><div> </div><div> </div><div> </div><div> </div><div align="left"> </div><div align="left"> </div><div align="left">Iris- 7 anys</div><div align="left"><br /><br /></div><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg19GD-MiBGZX38NsFVkKSVPhLQ_X-9svvvHw_aGfd9FRJiJmBCVtaUB_O3rJ6oNQTyVNEaVAsDPXh4uqKlqjHE_wboB6XFZDqyvt2VAM4pQOtrmKCGPqzPshC7Lah1TzgtRYlat4mv3rI/s1600-h/DSCF7174.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5329457089283292802" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 240px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg19GD-MiBGZX38NsFVkKSVPhLQ_X-9svvvHw_aGfd9FRJiJmBCVtaUB_O3rJ6oNQTyVNEaVAsDPXh4uqKlqjHE_wboB6XFZDqyvt2VAM4pQOtrmKCGPqzPshC7Lah1TzgtRYlat4mv3rI/s320/DSCF7174.JPG" border="0" /></a></div></div>TUSITALAhttp://www.blogger.com/profile/15798212402247954148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7353115427864865250.post-7716074835366521622009-04-26T02:40:00.000-07:002009-04-26T02:54:39.033-07:00White rabbit<div align="justify">La banda Jefferson Airplane (banda pionera del moviment psicodèlic influenciat per LSD) té un tema titulat "White rabbit" (inspirat per LSD, el Bolero de Ravel i Alicia al país de les meravelles de Carroll). El moment en què toquen aquest tema en la representació a Woodstock es considerada per alguns com un dels moments més memorables de la història del rock. </div><div align="justify"><br /><a href="http://www.youtube.com/watch?v=9HmJQyS8QVw">http://www.youtube.com/watch?v=9HmJQyS8QVw</a> </div><div align="justify"><br /><embed src="http://www.dailymotion.com/swf/xdjuz_jefferson-airplane-white-rabbit_events&related=" width="480" height="414" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true"></embed><br /><b><a href="http://www.dailymotion.com/video/xdjuz_jefferson-airplane-white-rabbit_events">Jefferson Airplane - White Rabbit </a></b><br /><i>Cargado por <a href="http://www.dailymotion.com/kptn18">kptn18</a></i><br /></div><div align="justify"></div>TUSITALAhttp://www.blogger.com/profile/15798212402247954148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7353115427864865250.post-41120988727438991812009-04-26T02:16:00.000-07:002009-04-26T02:31:00.612-07:00Charles Lutwidge Dodgson o Lewis Carrol<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjy1bPayqCFa1iSfW-K36MhCAS2Bv4oYMh4CGMStEzz2YCQ31IXTh4GBx4uwPa_xn3Z5GLuhTmW6bVmgNeSo8TRIryhWXMmHIPVVqs9xJ5eVGVsnD7t-ACRB_cSLV2MlkoaKeOEVe5ETWM/s1600-h/lewis.bmp"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5328930057320183218" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 167px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjy1bPayqCFa1iSfW-K36MhCAS2Bv4oYMh4CGMStEzz2YCQ31IXTh4GBx4uwPa_xn3Z5GLuhTmW6bVmgNeSo8TRIryhWXMmHIPVVqs9xJ5eVGVsnD7t-ACRB_cSLV2MlkoaKeOEVe5ETWM/s200/lewis.bmp" border="0" /></a> Charles Lutwidge Dodgson va néixer l’any 1832 a Guildford. Va ser lògic, matemàtic, fotògraf i novelista. Després de llicenciar-se en el Christ Church (1854), va començar a treballar com a docent i va colaborar a revistes còmiques i literàries, prenent el pseudònim de Lewis Carroll, universalment conegut. L’any 1857 va obtenir una plaça com a professor de matemàtiques. L’any 1862, al llarg d’un dels seus passejos habituals amb Alice Liddell i dues germanes seves, els va relatar una història fantàstica: «Las aventuras subterráneas de Alicia». El llibre es va publicar l’any 1865, sota el titol Alicia en el país de las maravillas; ell mateix va pagar l’edició, que va ser un èxit de vendes i va rebre elogis de la crítica, factors que van impulsar-lo a escriure la continuació, titulada A través del espejo y lo que Alicia encontró allí (1871).<br />La peculiar combinació de fantasia, disbarat i absurd junt amb les seves paradoxes lògiques i matemàtiques, van permetre que les obres es convertissin en clàssics de la literatura infantil.</div>TUSITALAhttp://www.blogger.com/profile/15798212402247954148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7353115427864865250.post-21999994080765200712009-04-24T04:46:00.000-07:002009-04-24T05:05:38.241-07:00D'ANGLATERRA A LA XINA. UN PASSEIG PER LA IMAGINACIÓ D'ORIENT<div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqhQengcje997aLKZhT7HfeAKxFOMzC4bzBdF2sxRImPhzkMXM9f_r1ilEhCZBLgNSdG6kirIyrIgwxsDw_xFfWAWz_ZRoetHpZYPOY6GumeEBZVpQr83azSHmUMCijOvDwDJdJkWOuFI/s1600-h/10.jpeg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 241px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqhQengcje997aLKZhT7HfeAKxFOMzC4bzBdF2sxRImPhzkMXM9f_r1ilEhCZBLgNSdG6kirIyrIgwxsDw_xFfWAWz_ZRoetHpZYPOY6GumeEBZVpQr83azSHmUMCijOvDwDJdJkWOuFI/s320/10.jpeg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5328227580002127410" border="0" /></a><span style="font-size:100%;">油野誠一<br /><br /></span></div><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj-KaF4wukVIe1oLRbRfhsC1BDKjIij4Qqh1w4YaKLbjxyyOOwbu996lXJkGHcWJk1SBsXLzDO3ZXy8XO8hHlJzftRvbeNyPH-Yo9HaP_IXSkReP19HsUsEI3dxCrrNb81wJQlPz5s_ZE/s1600-h/9.jpeg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 202px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj-KaF4wukVIe1oLRbRfhsC1BDKjIij4Qqh1w4YaKLbjxyyOOwbu996lXJkGHcWJk1SBsXLzDO3ZXy8XO8hHlJzftRvbeNyPH-Yo9HaP_IXSkReP19HsUsEI3dxCrrNb81wJQlPz5s_ZE/s320/9.jpeg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5328227508856289490" border="0" /></a><span style="font-size:100%;">油野誠一<br /><br /></span></div><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjumSDlQbgqFadwaUMdKt0NKjcD-KFPWJk7jMTQgXuakj182pv9LPJ3NZfvpZGJ5HLkQg-4Ri47MHQfsMncKfzdlPwoXBkwWo7DcD-VnSSKkrBMIT9M1mhWwv7CWWw_cUMiCpSQbESXQeU/s1600-h/8.jpeg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 307px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjumSDlQbgqFadwaUMdKt0NKjcD-KFPWJk7jMTQgXuakj182pv9LPJ3NZfvpZGJ5HLkQg-4Ri47MHQfsMncKfzdlPwoXBkwWo7DcD-VnSSKkrBMIT9M1mhWwv7CWWw_cUMiCpSQbESXQeU/s320/8.jpeg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5328227205494383522" border="0" /></a><span style="font-size:100%;">油野誠一<br /><br /></span></div><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSMUq1aGUht84Q6s1yWwh9Wa6O_V6WVjaPwKANTkK_1YIy493i2PQmOBWat7k4zddm7-eg24wkkxnHkwlpVeV8Oo7cUes7P7sR5vMc9E8xq1EkNvmyH3U7FO_aVe_vqawPgWy1O_UZlZk/s1600-h/7.jpeg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 247px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSMUq1aGUht84Q6s1yWwh9Wa6O_V6WVjaPwKANTkK_1YIy493i2PQmOBWat7k4zddm7-eg24wkkxnHkwlpVeV8Oo7cUes7P7sR5vMc9E8xq1EkNvmyH3U7FO_aVe_vqawPgWy1O_UZlZk/s320/7.jpeg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5328226720163374594" border="0" /></a><span style="font-size:100%;"><span style="font-weight: bold;"></span>山田三郎<br /><br /></span></div><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBN8j3qw_M-QrRj57kTeXSDvs7FKaa1ycXykxgleBbiyYX_Wt5QTPh8SmrnY9kMuFbdjNmSkz7bQik413MkQosbf1qLMtkP2FjCmHQBdjUhOE7g2JjHuyo8vDT9l87eCoJqzzLQNTjUB0/s1600-h/6.jpeg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 237px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBN8j3qw_M-QrRj57kTeXSDvs7FKaa1ycXykxgleBbiyYX_Wt5QTPh8SmrnY9kMuFbdjNmSkz7bQik413MkQosbf1qLMtkP2FjCmHQBdjUhOE7g2JjHuyo8vDT9l87eCoJqzzLQNTjUB0/s320/6.jpeg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5328226379827476162" border="0" /></a><span style="font-size:100%;"><span style="font-weight: bold;"></span>加藤彩<br /><br /></span></div><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgS8Fc6UXMtIzVk_9ioIbTkszDDS4w9iNITwmBBzrcK_c-PLSR9yJHd2UgEQ1X6ELXbkfDth8bdw9aXKsA5aFB5jACMWG4aP1N-Ado-rKh3AGj2eVJxT92B1mX6KhHH_QFsrsPpxmfxDAQ/s1600-h/5.jpeg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 243px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgS8Fc6UXMtIzVk_9ioIbTkszDDS4w9iNITwmBBzrcK_c-PLSR9yJHd2UgEQ1X6ELXbkfDth8bdw9aXKsA5aFB5jACMWG4aP1N-Ado-rKh3AGj2eVJxT92B1mX6KhHH_QFsrsPpxmfxDAQ/s320/5.jpeg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5328225870632318466" border="0" /></a><span style="font-size:100%;"><span style="font-weight: bold;"></span>マイナス<br /><br /></span></div><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2sQLVaoECqMPof6vF17ODtKHDZP8mur7Moodt-zgijuFie38sMKYWKSQnkkjAzuA6t3-YWly_hVDuBZlrn6xwv-WiEQHXKacxeMzPfpJ20yN58nUci__5ZpED7KgiO60Ez23tJMHOFOY/s1600-h/4.jpeg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 230px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2sQLVaoECqMPof6vF17ODtKHDZP8mur7Moodt-zgijuFie38sMKYWKSQnkkjAzuA6t3-YWly_hVDuBZlrn6xwv-WiEQHXKacxeMzPfpJ20yN58nUci__5ZpED7KgiO60Ez23tJMHOFOY/s320/4.jpeg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5328225579837102290" border="0" /></a><span style="font-size:100%;"><span style="font-weight: bold;"></span>フレホ・アートスタジオ<br /><br /></span></div><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXckvMaSYLtvBXTJA8WgNyMEhbIoc8jQhyoOzup0xlZPJzdDQMr_0IFNKc8GDqn632EQu44vrnvTAPhcQhpk_875-o7aZ-1dKaPpSHtWW7_8j6T11VCwVP8878g34wOGPy0G7v8Y9G6G8/s1600-h/3.jpeg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 264px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXckvMaSYLtvBXTJA8WgNyMEhbIoc8jQhyoOzup0xlZPJzdDQMr_0IFNKc8GDqn632EQu44vrnvTAPhcQhpk_875-o7aZ-1dKaPpSHtWW7_8j6T11VCwVP8878g34wOGPy0G7v8Y9G6G8/s320/3.jpeg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5328225260857131138" border="0" /></a><span style="font-size:100%;"><span style="font-weight: bold;"></span>ぽっぷ<br /><br /></span></div><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEig3IS9eVw8hqj2yUSZWYYwl5QkJcESRLiNoiMaJSmwiedr3vXAQUSyVFkrxsXXeMbv5AHzXYt7QKpkAFYqpd0UNXRHmN8N0RSnusQHS0lWnDIqjBzS8yC_swx8w1K9TrSGazu8NiO1llA/s1600-h/2.jpeg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 318px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEig3IS9eVw8hqj2yUSZWYYwl5QkJcESRLiNoiMaJSmwiedr3vXAQUSyVFkrxsXXeMbv5AHzXYt7QKpkAFYqpd0UNXRHmN8N0RSnusQHS0lWnDIqjBzS8yC_swx8w1K9TrSGazu8NiO1llA/s320/2.jpeg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5328224864427273698" border="0" /></a><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-weight: bold;"></span>はさくましげ子<br /><br /></span></div><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEVOqY_zVBU1OpQKU2gKNTBWkYG9WwKM-8FS3HZV-afbdyG_N-LnlTiebG7utSSM1tpZjpq9b_xHeiVN2K_hB6HNNh9F4g0HOtbjnKh_FC0RwVs1Ud2LBJU6XtPTzeIHTiCtfZddcSgMw/s1600-h/1.jpeg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 229px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEVOqY_zVBU1OpQKU2gKNTBWkYG9WwKM-8FS3HZV-afbdyG_N-LnlTiebG7utSSM1tpZjpq9b_xHeiVN2K_hB6HNNh9F4g0HOtbjnKh_FC0RwVs1Ud2LBJU6XtPTzeIHTiCtfZddcSgMw/s320/1.jpeg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5328224281277294418" border="0" /></a><span style="font-size:100%;">ぐらたん<br /><br /><br /></span></div>TUSITALAhttp://www.blogger.com/profile/15798212402247954148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7353115427864865250.post-92196737805438898462009-04-24T04:32:00.001-07:002009-04-30T09:11:02.934-07:00IL.LUSTRADORES i L'ALICIA: L'ENCANT DE L'ABSURD<div style="TEXT-ALIGN: center"><br /><br /></div><div style="TEXT-ALIGN: center"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjW7hOTyrQgFfPNzNOh2sH4agOfIBaMwwNn8axmyfug4jMYfLN2MqZGK4hiQ0PtXCDaoHIIzNpdKKwTO4szeoKxnl7Oh-6OrLAXLbdR776uLM_K5CR8_rlVDGGfAo_99c5PoDI2TxVdIcA/s1600-h/10.jpeg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5328220453436159330" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: pointer; HEIGHT: 311px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjW7hOTyrQgFfPNzNOh2sH4agOfIBaMwwNn8axmyfug4jMYfLN2MqZGK4hiQ0PtXCDaoHIIzNpdKKwTO4szeoKxnl7Oh-6OrLAXLbdR776uLM_K5CR8_rlVDGGfAo_99c5PoDI2TxVdIcA/s320/10.jpeg" border="0" /></a>Lilly Piri<br /><br /></div><div style="TEXT-ALIGN: center"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhO3cghSxe0rQKrIxtiLsv38xQvovI0MLrTnYJZB6cjefKl4isFbq06v_t9LJ8Vuqpmtz4EM6u1d5T0jo0TIoBHzhFC1FPS9HwFkw4CK9rJEZ03ZAzfXZlXrn1-GpAGNCJv12w2dfbV18Y/s1600-h/9.jpeg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5328220320879931026" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: pointer; HEIGHT: 245px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhO3cghSxe0rQKrIxtiLsv38xQvovI0MLrTnYJZB6cjefKl4isFbq06v_t9LJ8Vuqpmtz4EM6u1d5T0jo0TIoBHzhFC1FPS9HwFkw4CK9rJEZ03ZAzfXZlXrn1-GpAGNCJv12w2dfbV18Y/s320/9.jpeg" border="0" /></a>Julie Dillon<br /><br /></div><div style="TEXT-ALIGN: center"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXjvNMiGV6h5HltDt5g_oWVfK32ZqBpJq8PfE_x1UXpRPRPupn9qh1JXlIHwvmIWSa7aCd5rVVXV6s_-_VYhDJSw1z47e2NY5fE2TbSEQYUOLzTcR9azV46wj73KdaeTeRYtqaCpQfQzU/s1600-h/8.jpeg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5328220180520776370" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: pointer; HEIGHT: 237px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXjvNMiGV6h5HltDt5g_oWVfK32ZqBpJq8PfE_x1UXpRPRPupn9qh1JXlIHwvmIWSa7aCd5rVVXV6s_-_VYhDJSw1z47e2NY5fE2TbSEQYUOLzTcR9azV46wj73KdaeTeRYtqaCpQfQzU/s320/8.jpeg" border="0" /></a>Jessica Gadra<br /><br /></div><div style="TEXT-ALIGN: center"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUzeSBbuQlKvLF6SRCZCiscfiWBsf-I6GoNLosglpjIVScaBFCWHfz1wIEoc7g-Votg8vr7ARm5QJCgMy7bAuq_C1tETWpeRY9s6sNW8jPdCLyUiSa1i5GNB6AqAUYnvQm9Q7bOKqrGNY/s1600-h/7.jpeg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5328220013400716002" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 240px; CURSOR: pointer; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUzeSBbuQlKvLF6SRCZCiscfiWBsf-I6GoNLosglpjIVScaBFCWHfz1wIEoc7g-Votg8vr7ARm5QJCgMy7bAuq_C1tETWpeRY9s6sNW8jPdCLyUiSa1i5GNB6AqAUYnvQm9Q7bOKqrGNY/s320/7.jpeg" border="0" /></a>Elisabet Basanta<br /><br /></div><div style="TEXT-ALIGN: center"><br /></div><div style="TEXT-ALIGN: center"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgONfhD394XUy5sMeMB-4A6Sa32eDz51XA9fShLeAInU-YUMxLc2u5Ps3w7_ajhU9IhgpM-wlNs3_hokV7iBStiJuDHLq8x6EJPxIrATaSaOKptee0_SvymLpEQOBTzragMvb5tZEGeTN0/s1600-h/5.jpeg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5328219684892984354" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 256px; CURSOR: pointer; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgONfhD394XUy5sMeMB-4A6Sa32eDz51XA9fShLeAInU-YUMxLc2u5Ps3w7_ajhU9IhgpM-wlNs3_hokV7iBStiJuDHLq8x6EJPxIrATaSaOKptee0_SvymLpEQOBTzragMvb5tZEGeTN0/s320/5.jpeg" border="0" /></a>Diana Lakes<br /><br /></div><div style="TEXT-ALIGN: center"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbogW9m_TICsSyPp7icpkQMjeCDChuiuEOcOo8Z8jiLV-lnKzDtYkGSPOpLIeDPF04yAhK6aN8THlPQRjwCXNLmFavnVLN2Q9VoKHVOoLKTF0vjHsqXnCF0y1aYXz3jiqCcVsMXjqkBks/s1600-h/2.jpeg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5328219505883051426" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 254px; CURSOR: pointer; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbogW9m_TICsSyPp7icpkQMjeCDChuiuEOcOo8Z8jiLV-lnKzDtYkGSPOpLIeDPF04yAhK6aN8THlPQRjwCXNLmFavnVLN2Q9VoKHVOoLKTF0vjHsqXnCF0y1aYXz3jiqCcVsMXjqkBks/s320/2.jpeg" border="0" /></a>Lola Anglada<br /><br /></div><div style="TEXT-ALIGN: center"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0NLzNuGUdqNEysPufN4KOdLEUjIuVHiy1ozukhy5ZVnCTrEZ5I7YF6HPkyKV4cS28Ov4xcxCf_FRROruLRIlO4agpzZyNy6Ljgd2iet2U7c07pGNH6wZk5piZrkz5tunC2GTayzj1g4Y/s1600-h/1.jpeg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5328219348646220274" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: pointer; HEIGHT: 204px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0NLzNuGUdqNEysPufN4KOdLEUjIuVHiy1ozukhy5ZVnCTrEZ5I7YF6HPkyKV4cS28Ov4xcxCf_FRROruLRIlO4agpzZyNy6Ljgd2iet2U7c07pGNH6wZk5piZrkz5tunC2GTayzj1g4Y/s320/1.jpeg" border="0" /></a>Adriana Mazza Saviozz </div>TUSITALAhttp://www.blogger.com/profile/15798212402247954148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7353115427864865250.post-72568082780364508782009-04-23T10:10:00.000-07:002009-04-26T02:31:40.446-07:00DRETS UNIVERSALS DELS INFANTS A ESCOLTAR CONTES<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiop525G9jtQUgtNCA3awL8tVPTzF2Tb1c-pPirI5SFcxpv-Ypjjir6RpL-Pq-lz-sIjaO6bKMZ7AI3VFdHU99bVXChTsUssi0Kjg5l6_ze4gQXvNldLHGFH7lwENxUjPMCDta2vhod3jA/s1600-h/cuentos2.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5327936010888770994" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiop525G9jtQUgtNCA3awL8tVPTzF2Tb1c-pPirI5SFcxpv-Ypjjir6RpL-Pq-lz-sIjaO6bKMZ7AI3VFdHU99bVXChTsUssi0Kjg5l6_ze4gQXvNldLHGFH7lwENxUjPMCDta2vhod3jA/s320/cuentos2.jpg" border="0" /></a><br /><p align="justify">* Tot nen té dret a quedar dormit mentre li llegeixen un conte. </p><p align="justify">* Tot nen té dret a demanar un altre conte i a demanar que li expliquin un milió de vegades el mateix conte. </p><p align="justify">* Tot nen té dret a què els seus pares li expliquin contes a qualsevol hora del dia. Aquells pares que siguin sorpresos negant-se a explicar un conte a un nen, no només incorren en un greu delicte d'omissió culposa, sinó que s'estan autocondenando a que els seus fills mai els tornin a demanar un altre. </p><p align="justify">* Tot nen té dret a exigir contes nous. Els adults estan en l'obligació de nodrir permanentment de nous i imaginatius relats, propis o no, amb o sense reis, llargs o curts, l'únic obligatori és que aquests siguin bonics i interessants i que siguin comptats amb amor i tendresa (que és com es compten els contes). </p><p align="justify">* Tot nen gaudeix a plenitud del dret a conèixer les faules, mites i llegendes tradicionals del seu país. </p><p align="justify">* El nen també té dret a inventar els seus propis contes, així com a modificar els que ja existeixen creant la seva pròpia versió. </p><p align="justify">* Tot nen té dret a escoltar contes assegut en els genolls dels qui l'estimen, aquells que tinguin vius els seus quatre avis, podran cedir-les a altres nens que per diverses raons no tinguin avis que els comptin; de la mateixa manera, aquells avis que no tinguin néts estan en llibertat de recórrer a escoles, parcs i altre llocs de concentració infantil a on amb tota llibertat podran comptar quants contes vulguin. </p><p align="justify">* Tot nen, sense distinció de raça, idioma o religió, té el dret a escoltar els més bonics contes de la tradició oral dels pobles, especialment aquells que estimulin la seva imaginació i la seva capacitat crítica. </p><p></p>TUSITALAhttp://www.blogger.com/profile/15798212402247954148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7353115427864865250.post-86714566707223143952009-04-23T09:45:00.000-07:002009-04-26T02:32:05.569-07:00JOHNNY DEPP i TIM BURTON ALTRA VEGADA JUNTS<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEVGv8gKDoEBs_d_CFuqZijltcx9ia_ZHRPbmI171gH4by3xpzGTPY9dVktheTcHLB90JfuJnnuzeuNT7wwaHMkjYJzQzpxrkURnc_z5WYXVp5eDa3NFYKbsdnV6tBn0ZM79p24r6HD5s/s1600-h/1219776164881.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5327929936972194658" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEVGv8gKDoEBs_d_CFuqZijltcx9ia_ZHRPbmI171gH4by3xpzGTPY9dVktheTcHLB90JfuJnnuzeuNT7wwaHMkjYJzQzpxrkURnc_z5WYXVp5eDa3NFYKbsdnV6tBn0ZM79p24r6HD5s/s320/1219776164881.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div align="justify">Johnny Depp ha confirmat que serà el personatge del Barretaire Boig en la pròxima pel·lícula de Tim Burton, "Alícia al país de les meravelles". D'aquesta manera Burton compta de nou amb el seu actor preferit. L'intèrpret nord-americà compartirà pantalla amb una jove actriu australiana del tot desconeguda, Mia Wasikowska, que encarnarà el paper principal d'Alícia. El creador d'"Eduardo Manostijeras", "Charlie i la fàbrica de xocolata" i "Sweeney Todd" ha fet una aposta segura per a la seva nova pel·lícula. Està previst que el rodatge comenci aquest novembre i que la cinta, que s'anuncia tan fosca com les últimes creacions de Burton, s'estreni el 2010.</div><div align="justify"><br /></div><div align="justify"></div><div align="justify"><br /></div><div align="justify">Tim Burton no té "musa", però té Johnny Depp. L'actor preferit del director tornarà a formar part del repartiment de la nova pel·lícula, "Alícia al país de les meravelles", i interpretarà el personatge del Barretaire Boig. Pel que fa a l'actriu protagonista, escollida tant per Burton com per Walt Disney, la productora que està darrere del nou projecte, es tracta d'una actriu semidesconeguda, una jove australiana de tan sols 18 anys que fins ara ha aparegut a "El territorio de la bestia" i en sèries com "All Saints" o "En tractament". </div><div align="justify"><br /></div><div align="justify"></div><div align="justify"><br /></div><div align="justify">Abans de quedar-se amb Mia Wasikowska, Burton ha descartat per al paper Evan Rachel, Nikole Parker i la seva actriu fetitx i parella seva a la vida real, Helena Bonham-Carter. Fins i tot va descartar la sempre mediàtica Lindsay Lohan, que s'havia autodefinit com "ideal" per a aquest paper.El guió d'"Alícia al país de les meravelles" estarà escrit per la guionista d'èxits de Disney com "El rei lleó" o "Mulan", Linda Woolverton. </div><div align="justify"><br /></div><div align="justify"></div><div align="justify"><br /></div><div align="justify">La guionista serà l'encarregada de posar fre a les tenebroses idees de Burton i preservar -en la mesura del que sigui possible- l'esperit Disney. El film, però, es rodarà amb les últimes tecnologies i s'hi combinaran tècniques que digitalitzen els actors, incloses les seves veus, amb interpretacions reals amb tecnologia 3D.</div>TUSITALAhttp://www.blogger.com/profile/15798212402247954148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7353115427864865250.post-74356917819522309502009-04-23T05:43:00.000-07:002009-04-26T02:33:57.333-07:00Alícia al país de les meravelles<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3pMf5RW8G3zP7cVhUxUZnOB11tUzpQihUc27ArZNCiTNVMeQ_ZywJ0hajEq7XP3w33w4ljaZjAr2JSGFyEATugI61RGAkXLD7gEjb9khyphenhyphenVEOw-OxdcJFUiYGNDpUluJfbLpvRHNaFFNo/s1600-h/Alicia.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5327866853084916546" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 302px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3pMf5RW8G3zP7cVhUxUZnOB11tUzpQihUc27ArZNCiTNVMeQ_ZywJ0hajEq7XP3w33w4ljaZjAr2JSGFyEATugI61RGAkXLD7gEjb9khyphenhyphenVEOw-OxdcJFUiYGNDpUluJfbLpvRHNaFFNo/s320/Alicia.jpg" border="0" /></a> Lewis Caroll (pseudònim de Charles Dogson) va crear al 1865 un conte teòricament dirigit pels nens, però amb algunes idees revolucionaries que potser han fet que perdurés fins avui. Dins la més estricta boja fantasia, sense regles, sense moralines, ens narra una història sota la innocent mirada d'una nena de casa bona, acostumada a les bones maneres i a l'alta educació que veu com de cop i volta el seu món es gira al revés escoltant parlar animals, observant com el seu cos canvia de tamany, jugant partits ridículs de croquet amb cartes humanitzades o intentant que la mítica reina de cors no li talli el cap.<br />Carroll fa una crítica a aquesta societat victoriana benestant amb paraules senzilles, amb metàfores amagades (parodiant cançons, rient-se de personatges que podrien ser reals…) com per donar ales a la imaginació dels nens i per fer-los sortir d'aquella apàtica vida rutinària. I això ho fa a través de les més absurdes situacions, les més inversemblants, però les que potser afectarien més a una oïda o a una lectura infantil de l'època. Mai pretén donar moralines, al contrari, se'n riu descaradament en alguns passatges i potser m'atreviria a dir que de passada es mofa de tota la monarquia anglesa.</div>TUSITALAhttp://www.blogger.com/profile/15798212402247954148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7353115427864865250.post-60525696399329711022009-04-20T08:24:00.000-07:002009-04-26T02:32:34.755-07:00ALS ULLS DE LA INNOCÈNCIA- El LLIBRE DE LA JUNGLA<div align="justify"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihET7s8EYugdMimzXwtFWXkzEDfcRnfzIMYlwp8b7ybBUYa0NiFCHhvgEAi8Y1_N5m2WcLgOjQ0O1SXPQzYaJIthRXs5ORb8Y8e34JKXdzINXkBKOkjfMP-XDUTIxj1aKp0MwVWchc5Y4/s1600-h/P4090082.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5326796904155692114" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: pointer; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihET7s8EYugdMimzXwtFWXkzEDfcRnfzIMYlwp8b7ybBUYa0NiFCHhvgEAi8Y1_N5m2WcLgOjQ0O1SXPQzYaJIthRXs5ORb8Y8e34JKXdzINXkBKOkjfMP-XDUTIxj1aKp0MwVWchc5Y4/s320/P4090082.JPG" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd1UT99YI5YbXz0jSNYOt_9Z75WeP7kMHzQBoOel8iv_HszNTE0anRT1ORmCmA7epAY_uY7d2qGydxazc2W9mK_Cja41pGXW0d5kyve1-_9ny9ZQuA2rSFZrCPLiby30wVeoqG2e5esVo/s1600-h/P4080081.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5326796733309914546" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: pointer; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd1UT99YI5YbXz0jSNYOt_9Z75WeP7kMHzQBoOel8iv_HszNTE0anRT1ORmCmA7epAY_uY7d2qGydxazc2W9mK_Cja41pGXW0d5kyve1-_9ny9ZQuA2rSFZrCPLiby30wVeoqG2e5esVo/s320/P4080081.JPG" border="0" /></a><br />Poques coses són tan meravelloses d'admirar com l'espotaneitat i la llibertat creativa dels infants.<br /><br />És un plaer veure com els nens i nenes s'entreguen sense reserves, mancats de tota por a l'hora d'expressar el seu talent, el seu món interior artístic.<br /><br />Els dos dibuixos exposats pertanyen a una nena de 7 anys , IRIS.<br />Enhorabona, ets una artista!</div>TUSITALAhttp://www.blogger.com/profile/15798212402247954148noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7353115427864865250.post-4683645310485042412009-04-18T05:15:00.000-07:002009-04-18T06:07:02.932-07:00PER TREBALLAR A L'AULA<div align="justify">Us proposem una forma diferent i divertida per treballar a l'aula els llibres: a partir del joc.<br />El següent joc està pensat per fer-lo amb quatre equips, però es pot fer amb el nombre d'equips que convingui. Cada equip haurà de superar unes proves que es trobaran repartides estratègicament en una àmplia zona.<br />L'objectiu del joc és superar el <strong>RISC DE LA JUNGLA</strong> com en el <em>Llibre de la jungla</em>, novel·la en què està basat el joc.<br />Es formaran els quatre equips de forma equitativa i a cada equip se li assignarà un objecte que l'identifiqui: una ploma al cap, un vestit, pintar-se la cara,...<br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-size:180%;"><strong>JOC</strong></span></span><br /><span style="font-size:130%;"><strong><span style="font-size:180%;"></span></strong><br /></span><span style="font-size:130%;"><strong>LLOC I</strong></span><br /><strong>Ambientació</strong>:“Les paraules màgiques”<br />“<em>Volviose, entonces, el gran oso pardo, para decirle a Bagheera cómo había pedido a Hathi, el Elefante Salvaje, que sabe todas estas cosas, que le dijera las Palabras Mágicas, y como Hathi llevó a Mowgli a una laguna para obtener de una serpiente de agua la Palabra que sirva para todas las serpientes porque Balloo no podía pronunciarla; finalmente Mowgli podía considerarse a salvo de todas las eventualidades que pudieran presentársele en la Selva, porque ni serpientes, ni pájaros, ni fieras le causarían el menor daño</em>”<br /><a name="more-30"></a><strong>Prova nº 1</strong>: Desxifrar un missatge en un minut: cada grup rebrà un paper on estarà escrit un missatge. Es tracta que els desxifrin en el menor temps possible tenint en compte que les lletres estan desordenades.<br />MISSATGE: “Baloo va ensenyar-li a Mowgli les paraules màgiques de la Jungla. Segurament vosaltres ja coneixeu les paraules del poble caçador: «Tu i jo som de la mateixa sang» Però, i ¿les del poble de les serps?. Fixeu-vos bé, estan escrites més avall, tansols que un poc desordenades. Es tracta de posar-hi ordre per tal de formar una frase amb coherència. És molt fàcil.<br /><br />“A IRRAET OY AL PERNECMETOSE UT Y”(Tú y yo pertenecemos a la tierra)<br /><br /><strong><span style="font-size:130%;">LLOC II</span></strong><br />Com ja sabreu, a la Jungla és molt important saber fer ús dels sentits, procurant desenvolupar-los al màxim, principalment l'olfacte i el gust. Us imagineu un llop sense olfacte?, li resultaria realment difícil seguir la pista de les seves preses. També Mowgli va aprendre a fer ús dels seus sentits en la dura vida de la Jungla. Baloo i Bagheera l'ajudaren a educar-los, perquè saber seguir el rastre tansols amb l'olor de l'animal perseguit o distingir entre totes les plantes de la Jungla quina és la bona per menjar requereix molt entrenament. Ara vosaltres, haureu de demostrat que també sou capaços de distingir i reconèixer algunes coses per la seva olor i gust.<br /><strong>Kim de gust-olfacte</strong>: Amb els ulls tapats els nens i nenes han de reconèixer per l'olor i gust sis coses (pa, vinagre, aigua, coca-cola, llet y sal). Cada grup disposa de 30” per dur a terme la prova.<br /><br /><strong><span style="font-size:130%;">LLOC III</span></strong><br />“<em>La agilidad es un factor muy importante para la vida en la selva. Mowgli sabía esto y por eso se preocupó desde muy pequeño de estar siempre fuerte y bien preparado. Sus correrías por la selva le enseñaron a salvar toda clase de obstáculos. Sabía el muchacho trepar a los árboles casi también como andar, y nadar casi con igual habilidad que correr…”</em><br />Sereu vosaltres capaços de tenir tanta agilitat com Mowgli? Segur que sí, doncs ànims. Haureu de fer un petit recorregut, salvant els obstacles que es presenten en el menor temps possible i el millor possible: com Mowgli.<br /><strong>Propostes de prova</strong> : En el menor temps possible haureu de fer el següent recorregut: pujar a una arbre, una carrera esquivant arbres, arrastrar-vos pel terra sense tocar la corda ....<br /><br /><strong><span style="font-size:130%;">LLOC IV</span></strong><br />Recordareu que Mowgli fou segrestat en una ocasió pels Bandar-log queel portaren fins a la seva ciutat, les Coves Fredes. Quan Baloo i Bagheera se s'assabentaren, acudiren a salvar-lo demanant ajuda a Kaa, la serp pitó que tant temien els micos.“<em>Hundiase la luna tras las colinas, y las filas demonos, temblando demiedo, agrupados sobre los muros y las almenas parecían entonces la rota y movible olla de aquel escenario. Baloo dirigióse a la cisterna para beber; Bagheera comenzó a alisarse la piel, y Kaa se deslizó hasta el centro de la terraza, cerrando la boca con sonoro chasquido que atrajo las miradas de todos los monos</em>.”<br /><strong>Prova nº4</strong>: Cada grup disposa d'una cartolina en la que hi ha dibuixar un laberint. Es tracta de trobar el camí que han de seguir Baloo, Bagheera i Kaa per arribar el més aviat possible a les Coves Fredes.<br /><br /><span style="font-size:130%;"><strong>LLOC V</strong><br /></span>“<em>Si los Bandar-log eran despreciados por los demás pueblos de la selva, uno de los motivos era su falta de organización. Siempre estaban a punto de tener un jefe, de poseer usos y leyes propias, pero nunca lo lograban, porque de un día para otro se les borraba de la memoria</em>”. Vosaltres heu de demostrar que sou capaços d'organitzxar-vos i que no sou com els Bandar-Log.<br /><strong>Prova nº 5:</strong> Tots els membres de cada grup, menys un, es col·loquen, amb els ulls tapats, un darrere l'altre, amb les mans recolzades en les espatlles de l'anterior. L'últim de la fila serà aquell qui no porta els ulls tapats. En aquesta postura hauran de caminar fins a un objectiu proper (15 m.), on recolliran un mocador penjat, tornant tot seguit al punt de partida. Tot això guiats pel membre del grup que hi veu.<br /><br /><strong><span style="font-size:130%;">LLOC VI</span></strong><br />“<em>Sobre el llano que se extendía a la orilla opuesta, la hierba erguida, se había muerto, y quedaba como momificada. Las trilladas pistas del ciervo y del jabalí, todas en dirección al río, habían rayado la descolorida llanura con polvorientas ramblas, abiertas en la hierba de tres metros de altura… Este era el aspecto del río Waigunga en los tiempos de la gran sequía, pero su aspecto normal solía ser muy distinto, cuando la lluvia regaba la tierra regularmente. Seguramente , vosotros sabréis representarlo, utilizando elementos naturales, como ramitas, hojas, piedras…”</em><br /><strong>Prueba nº 6</strong>: En dos minuts haureu d'amagar-vos entre les pedres, rames,... sense que se us vegi ni un pèl.<br /><br /><strong><span style="font-size:130%;">LLOC VII</span></strong><br />“<em>En las estaciones buenas, cuando el agua era abundante, los que iban a beber al río Waigunga, lo verificanan arriesgando la vida, y este riego contribuía, en no pequeña parte, al atractivo de las excursiones nocturnas</em>.”<br /><strong>Prova nº 7</strong>: Passar a través de molts cercles, penjats a certa altura, tot aterrant en un terra tou.<br /><br /><strong>MATERIALS NECESSARIS</strong><br /></div><strong></strong><ul><li><div align="justify">ceres, teles, plomes…</div></li><li><div align="justify">mocadors per tapar els ulls</div></li><li><div align="justify">aigua</div></li><li><div align="justify">cartolines amb el missatge de la prova 1</div></li><li><div align="justify">llet</div></li><li><div align="justify">cartolines amb el laberint dibuixat de la prova 4</div></li><li><div align="justify">coca-cola</div></li><li><div align="justify">bolígrafs</div></li><li><div align="justify">sal</div></li><li><div align="justify">cercles</div></li><li><div align="justify">corda</div></li><li><div align="justify">pa</div></li><li><div align="justify">vinagre</div></li></ul>TUSITALAhttp://www.blogger.com/profile/15798212402247954148noreply@blogger.com0